Els ministres d'Energia de la Unió Europea han fracassat aquest dilluns en Luxemburg en el seu intent d'arribar un acord per reformar el mercat elèctric, un ajustament que busca incentivar els contractes a llarg termini amb generadors d'energies renovables i nuclears. Tant Alemanya com Luxemburg han rebutjat obrir el finançament de contractes per diferència a les plantes nuclears ja existents per considerar que beneficia en excés França, per la qual cosa la reunió s'ha saldat sense acord.

Encara que els ministres sí que han arribat a un acord sobre el text de la directiva de protecció del consumidor i preus durant una crisi energètica, no ho han aconseguit sobre el reglament de mecanismes de capacitat dels contractes per diferència, el principal pilar de la proposta de Brussel·les per revisar el disseny del mercat elèctric de la UE.

"Hi podria haver hagut una manera d'impulsar una majoria, però a mi m'interessa comptar amb el nombre més gran possible de països i això redunda en interès de tota la Unió Europea", ha afirmat la ministra d'Energia de Suècia —país que ostenta la presidència del Consell—, Ebba Busch, per la qual cosa la responsabilitat de conduir les negociacions darrere un futur acord recaurà sobre la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant la presidència espanyola.

Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica han assenyalat a Europa Press que la reforma del mercat elèctric és una "prioritat" tant per a la presidència espanyola com per a Ribera, que no descarta convocar un Consell extraordinari d'Energia al juliol, prenent com a exemple la presidència txeca amb el topall al gas, el lema del qual —que va ser finalment estampat en dessuadores per als ministres— va ser: "Convocarem tants consells com sigui necessari".

Així, el disseny del mercat elèctric s'aprovarà més endavant —encara sense data concreta— pel que fa a ambaixadors com a mandat de negociació amb vista als diàlegs informals entre negociadors del Consell, la Comissió i el Parlament, segons han confirmat fonts diplomàtiques.

Critiquen que és un "regal" per a Macron

Per tant, continuarà el debat partint de la proposta que la Comissió Europea va presentar el passat 14 de març, una regulació destinada a fomentar les renovables i protegir els consumidors que exigeix l'ús de contractes per diferència per a noves inversions en renovables i nuclears que requereixin finançament públic.

Aquestes inversions per a la generació d'electricitat inclouen les noves instal·lacions, però també les inversions destinades a prolongar la vida útil de les ja existents, una mesura que han rebutjat països com Alemanya o Luxemburg per considerar que és una concessió a les nuclears, molt presents en el mix energètic de França.

De fet, fonts presents en la reunió han assegurat que el ministre d'Economia i Protecció Climàtica d'Alemanya, Robert Habeck, ha abandonat el Consell davant de la impossibilitat que França i altres països afins del bloc pronuclear donin el seu braç a torçar respecte als contractes per diferència per allargar la vida de les centrals nuclears, ja que Berlín considera que soscava la igualtat de condicions.

"Aplicar els contractes per diferència al parc nuclear existent és un regal d'Ursula von der Leyen a Macron, per aplanar la seva possible reelecció," ha criticat el ministre d'Energia luxemburguès, Claude Turmes, qui estima en 120.000 milions els ingressos addicionals per a l'elèctrica francesa EDF, la qual cosa implica una "enorme distorsió al mercat interior de la UE".

En resposta a l'oposició d'Alemanya i Luxemburg, la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, ha indicat que una possible solució pot ser establir un vincle "més clar" entre l'import dels ingressos procedents dels contractes per diferència sobre els actius existents i la magnitud de les noves inversions, per crear així un "principi general de proporcionalitat".

El més vocal contra la proposta de Brussel·les ha estat el ministre d'exteriors hongarès, Péter Szijjártó, que ha reclamat el dret dels Estats membre a prendre les seves pròpies decisions per anunciar el seu vot en contra de la reforma del mercat elèctric perquè anul·la la possibilitat dels governs d'intervenir en la fixació de preus.

Mecanismes de capacitat per al carbó

Un altre dels punts que ha suscitat més controvèrsia en el debat d'aquest dilluns ha estat una proposta de la presidència sueca del Consell que incloïa la petició de Polònia per ampliar els subsidis a les instal·lacions existents per a les centrals tèrmiques durant tres anys més de l'establert: de 2025 a 2028.

Fonts diplomàtiques han explicat a Europa Press que el text no obre les disposicions principals ni la norma per als mecanismes de capacitat, sinó que es tracta d'una exempció específica per garantir la seguretat de subministrament i que ha de ser aprovada per la Comissió, a més d'estar subjecta a condicions estrictes d'adequació.

Sobre això, la comissària Simson ha ressaltat que aquesta exempció "ha de ser sent excepcional", encara que no s'ha oposat de forma ferma a això com sí que han fet un grup de 14 estats membre autodenominat "amics de les renovables". Aquest grup, que s'ha citat de forma prèvia al Consell per coordinar el seu "no rotund" a aquesta disposició, ha reunit Luxemburg, Àustria, Espanya, Grècia, Malta, Dinamarca, Estònia, Portugal, els Països Baixos, Alemanya, Letònia, Eslovènia, Irlanda i Bèlgica.

"Preveure un sistema de subvencions diferent per a les centrals elèctriques de carbó va massa lluny i no s'alinea amb l'objectiu consensuat", ha asseverat Habeck durant el debat públic, mostrant l'actitud ferma del bloc. Aquest grup de països s'ha oposat a aquesta ampliació malgrat els esforços de la presidència sueca per provar de trobar un consens que, segons fonts diplomàtiques, comparat amb el que altres governs reclamen, és un compromís "molt petit" per als Estats membre i una "victòria important" per a Polònia.