No tothom, quan passeja per l’idíl·lic entorn muntanyós de la Vall Fosca, és conscient que de 26 llacs de la regió que es mostren en perfecta quietud acaba sortint, per canals interconnectats sota terra, electricitat per a milers de persones a tota Catalunya. És el cas dels embassaments d’Estany Gento i Sallent, on hi ha la central hidroelèctrica més potent de Catalunya amb 425 MW i una de les més importants d’Espanya. A més, inaugurada l’any 1985, es tracta de la primera i d’una de les poques centrals de bombeig o reversibles, que no només permeten generar electricitat, sinó també emmagatzemar-la.
Costa d’imaginar, enmig dels bucòlics passejos amb vaques pasturant, valls verdes i sensació de reconnexió amb la natura a 1.700 i 2.100 metres d’altitud cada un dels llacs, que dins de la muntanya s’amaga una espècie de bat-cova, una gruta dins la roca plena de sales de control, cables, i maquinària. I quatre grans turbines que giren a gran velocitat sota terra per transformar en electricitat la pressió dels rajos d’aigua que cauen de canonades des de l’Estany Gento. També a l’inrevés, aprofita l’electricitat per enviar aigua de Sallent cap dalt, de forma que serveix com a eina d’emmagatzematge elèctric.
L’energia hidroelèctrica és la primera energia renovable, procedent de la natura i que no genera emissions de CO₂, que es va crear. La primera central va començar a produir electricitat l’any 1880 al Regne Unit, mentre que la primera a Espanya va ser la de Cabdella, que està a pocs quilòmetres de la de Sallent, també a la Vall Fosca i es va inaugurar l’any 1915. Estany Gento, de fet, va ser creat per aquella època per donar energia a Cabdella.
Durant aquells primers anys del segle, la construcció de la central va transformar totalment la regió. Va ser la que va propiciar la creació d’una carretera, la que va donar electricitat per tots els habitants de la regió i la que va impulsar un canvi de model econòmic amb més serveis i capitalisme en un context en què tot era economia tradicional. El carrilet que abans servia per transportar material de construcció és avui ruta turística i la casa on vivia l’enginyer, un refugi de muntanya.
A Catalunya, l’energia hidràulica és la principal font d’origen renovable amb un 8,9% del mix elèctric, en part per una eòlica i una fotovoltaica que estan molt estancades per la lentitud burocràtica i que, sumades a la hidràulica, tan sols generen un 21% de la producció total i un 16% de la demanda catalana d’electricitat, molt lluny de la mitjana espanyola.
Per accedir a la central de Sallent, cal travessar un túnel amb una longitud de 600 metres. Durant els dies d’hivern en què hi ha risc d’allaus de neu, el túnel d’entrada i sortida és un d’alternatiu per sota terra. La hidroelèctrica de Sallent té 425 MW, que representen un 3,32% de l’electricitat instal·lada a Catalunya.
Després del túnel, hi ha una enorme sala sota la qual estan les grans turbines. Al final d’aquest espai obert sota la roca, trobem la sala de control, que pot estar buida perquè “només es fa servir per manteniment, proves i problemes de comunicació, ja que l’operació es fa des del centre de control de Lleida, en cooperació amb Madrid”, relata Gerard Guàrdia, tècnic de la central.
Quan baixem les escales, podem veure la mida enorme dels 4 generadors. Des de sota de les dues torres que hi ha a la part frontal de l’Estany Gento, baixen un desnivell de 400 metres per sota de l’aigua dues grans canonades d’aigua que es divideixen en dues corrents cada una per fer moure la turbina, que al mateix temps fa girar el rotor del generador en el procés electromagnètic que converteix el moviment en electricitat.
“Per tal de turbinar, cal que primer els generadors bombegin 8 hores a màxima potència, de forma que omplen el llac d’Estany Gento per estar preparat per generar electricitat de nou”, explica Guàrdia. El moviment que transmet l’aigua a les turbines, a alta pressió, funciona com la dinamo d’una bicicleta a l’hora de transformar-ho en electricitat. Els mateixos generadors que amb el seu moviment transformen en electricitat l’aigua que reben poden funcionar com a bombeig quan recullen l’aigua de Sallent per enviar-la cap amunt. En un moment en el que les renovables van guanyant pes i, per tant, hi ha més moments d'excedent d'electricitat, en la que es pot generar més de la que es consumeix, les tecnologies d'emmagatzematge guanyen importància tant per guardar aquest excedent com per compensar la carència quan aquesta generació no es doni o bé per altres circumstàncies es puguin desactivar els generadors.
“Normalment, les dues canonades funcionen a la vegada, o bé les dues pugen aigua o bé les dues baixen, tot i que es podria arribar a alternar”, explica Guàrdia. Cada generador té un transformador que eleva el voltatge d’electricitat i el porta a la subestació elèctrica on un altre transformador, aquest molt més gran i que ocupa una sala enorme, ho torna a fer per enviar-ho al voltatge requerit a la xarxa de distribució, que ja és de Red Eléctrica.