La guerra a l'Orient Mitjà ha tornat a recuperar el fantasma de la crisi energètica i la inflació a Europa i a Espanya. Tot i que la dependència del gas de Qatar i del petroli de l'Aràbia Saudí que ja no circulen pel món perquè han tancat l'estret d'Ormuz és reduïda als països europeus, la pujada de preus ja s'està fent sentir. Fins a on arribarà aquesta crisi depèn també del que duri la guerra i els economistes no s'atreveixen a fer pronòstics a llarg termini. En el que sí que coincideixen és en què la forma de combatre la dependència dels països productors de combustibles fòssils és accelerar la transició cap a les renovables i l'electrificació del transport i de la indústria, com ja va succeir després de la guerra a Ucraïna. 

Des del passat 28 de febrer, el petroli ha pujat un 38% i el barril brent ha arribat a superar els 100 dòlars i, abans que aquesta pujada es reflecteixi a les benzineres, aquestes ja han repercutit un 26,5% el preu del dièsel i un 14,2% el de la benzina. El gas ha anat més enllà i ha pujat fins a un 61%, tot i que va començar encara més disparat. Espanya aconsegueix protegir-se d'aquest augment del gas en els preus de la llum gràcies a l'augment en renovables, tot i que encara un 15% de l'electricitat que es fa provenen dels cicles combinats i cogeneració fets amb gas natural. Per ara, el preu de la llum s'acosta als 80 euros per MWh, que és força superior als 50 de mitjana del març de l'any passat. 

Un estudi recent estimava que a Espanya el preu del gas l'afecta en un 15% del temps al preu de la llum, sis vegades menys que a Itàlia i bastant per sota de la meitat d'Alemanya i Holanda. 

"I això que des de l'apagada encara es fa servir més el gas", apunta l'economista experta en economia Mar Reguant, que preveu que "el preu de l'electricitat pujarà, però venia d'estar molt barat" i que ho farà "especialment a l'hivern vinent" si no s'ha aturat la guerra. La primavera és un període de preus baixos d'electricitat, per l'alta disponibilitat de renovables, amb més hores de sol, i perquè el consum domèstic no és tan elevat perquè no es fan servir ni aires condicionats, ni calefaccions ni cap mena de climatització. 

L'augment dels preus del petroli i del gas també tindran un impacte en la inflació, encara lluny del 10,8% que es va arribar a assolir en els mesos posteriors a la invasió d'Ucraïna. Un estudi de Funcas preveu que l'IPC arribi al 3,6% al març i superi el 4% els mesos posteriors, però també que comenci a baixar a partir del mes de juny. El mercat de treball per ara no se'n ressent de tot això. 

Però la crisi econòmica "pot ser fins i tot pitjor que la de la invasió d'Ucraïna si l'estret d'Ormuz continua tancat", diu Reguant. Ara bé, no creu que sigui així. "El problema és que el petroli i el gas que passen per allà són entre el 30% i el 40% del PIB d'alguns dels països. Si es queda tancat, pot ser un cop molt fort per a totes aquestes economies. No sé si això és viable, en alguns casos el 90% de les exportacions passen per allà", alerta. 

L'economista expert en energia Albert Banal-Estañol, de la Universitat Pompeu Fabra, creu que l'impacte "no serà tan fort com el de la invasió a Rússia perquè no depenem tant d'aquells combustibles com depeníem a Europa del gas rus". Però el problema de preus impactarà i "cal saber quant dura la guerra per veure l'impacte de la crisi. 

Les empreses energètiques, diu "sortiran guanyant", sobretot les que produeixen, perquè "si el petroli se'n ven més car i a tu no et costa més produir-lo, són tots guanys". Un efecte similar pot impactar en les renovables i el gas, que també donaran més rendiments. Reguant creu que "algunes empreses com les renovables sortiran guanyant més" que no pas altres, i pel que fa a les benzineres no creu que guanyin molt, però poden beneficiar-se molt si "comencen a subsidiar els preus". Per ara, l'executiu espanyol encara no ha anunciat les mesures per combatre la crisi energètica, però la ministra Sara Aagesen ha reconegut que treure l'IVA a l'electricitat està sobre la taula i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha donat a entendre que per ara no hi haurà intervenció dels preus dels combustibles, però sí que hi haurà ajuts fiscals a sectors com el transport o el camp, més afectats. 

La crisi energètica, coincideixen els experts, farà més rendibles algunes perforacions de petroli que fins ara no ho eren. I la producció de Veneçuela, per exemple, se'n pot veure beneficiada, alerta Banal-Estañol. "Les empreses que ja tenen gas o petroli comprat el poden vendre més car abans que no l'hagin de pagar més car", diu Banal-Estañol sobre els intermediaris. 

En el que coincideixen Banal-Estañol, Reguant i gran part dels experts en energia d'Europa és que la forma de protegir-se de la geopolítica és apostar més per les renovables. "El vent i el sol no entenen de geopolítica", resumeix amb ironia Banal-Estañol, tot referint-se al fet que l'energia eòlica i la fotovoltaica no depenen d'altres països ni de la situació dels productors de petroli i gas, que disparen la volatilitat dels preus. 

Per a Reguant, de fet, l'alliberament de reserves de petroli aprovat per l'Agència Internacional de l'Energia no només va en contra del camí a fer la transició renovable, sinó que també és "desmesurat" per magnitud i "precipitat". "Primer, que no és el que hem de fer. Prou ja d'extraure petroli quan sabem que perjudica el canvi climàtic. Però, d'altra banda, és una quantitat desmesurada, perquè no sabem quant durarà el conflicte. Com a economista, no crec que aquesta mesura compleixi el principi de prudència", reflexiona. "A més, part d'aquestes reserves estan al mateix Golf, no serà fàcil treure-les d'allà", conclou. 

Tant Reguant com Banal-Estañol apunten que, dins de les energies renovables, la tecnologia que hauria de sortir més reforçada d'aquesta crisi són les bateries d'emmagatzematge. Amb elles, l'excés de producció d'electricitat diürna es pot guarda i reutilitzar a la nit, de forma que s'estabilitzin els preus i encara sigui menys necessari tirar el gas per fer electricitat. 

Banal-Estañol reconeix que "Europa ha fet algunes passes enrere en descarbonització" i creu que és "el moment de tornar a accelerar". Fa uns dies, més de 100 empreses elèctriques van demanar a les institucions europees mantenir uns mercats de carboni forts per afavorir la sobirania energètica europea. Mentrestant, l'electrificació de la indústria i del transport mira d'avançar amb molts d'obstacles per la manca de convicció dels mercats i algunes limitacions tecnològiques. 

El gir dels Estats Units de Trump cap al "drill, baby drill" i l'entusiasme pel petroli, diu Reguant, no són significatius allà perquè "mai no s'han cregut el gir a les renovables, són un país productor de petroli i gas". "Ni tan sols l'aposta per les renovables de Biden tenia res en contra del petroli", completa. Reconeix que pot "influir a altres països" però recorda la iniciativa de la darrera COP d'alguns països europeus, la Xina i d'altres per crear un club de l'energia al marge dels Estats Units i amb una més forta aposta per la descarbonització.