El tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa gran part del petroli i del gas mundials, suposarà un benefici extra de fins a 1.000 milions de dòlars a la setmana (858 milions d'euros) a curt termini per a les empreses gasistes dels Estats Units, un dels països amb més GNL del món i principal proveïdor dels països europeus, segons un estudi realitzat per Seb Kennedy, analista d'Energyflux, publicació independent d'analísi dels mercats energètics. 

El tancament de la planta de GNL de Ras Laffan, a Qatar, representa una cinquena part del GNL mundial i obre la porta a què els exportadors nord-americans cobreixin aquest buit. A partir de les dades del mercat sobre preus i marges, la publicació calcula que la rendibilitat d'una sola càrrega de GNL a Europa s'ha duplicat amb el conflicte en passar dels 25 als 50 milions de dòlars. 

La xifra, segons càlculs basats en el mercat que pot ocupar el gas nord-americà i la pujada dels preus, pot engrandir-se a mesura que el conflicte s'allargui i podria arribar als 4.000 milions de dòlars al mes si el conflicte es manté un mes, 20.000 milions de dòlars al mes si el conflicte dura fins a l'estiu i en els càlculs més extrems es poden arribar a superar els 100.000 milions de dòlars al mes per a les empreses si el conflicte dura un any o més. 

Durant la guerra d'Ucraïna, en els 12 mesos que van de l'agost de 2021 fins a l'agost de 2022, les empreses gasistes dels Estats Units van guanyar 84.000 milions de dòlars, xifra que es podria superar amb només sis mesos de conflicte a l'Iran. 

Les terminals d'exportació del GNL de Qatar, que exporten uns 80 milions de tones anuals, van ser tancades després d'atacs amb drons iranians com a resposta als bombardejos sobre el país persa propiciats pels Estats Units i Israel. A conseqüència d'aquest tancament i de la incertesa global, els preus van disparar-se un 70% en dos dies per establir-se a 54 euros per MWh el passat dimarts. 

Segons l'estudi, "s'acosta una gran transferència de riquesa de les economies importadores de GNL a les exportadores i comerciants". Això implica un fort impacte sobre els països europeus, més consumidors que no pas productors de gas, tot i que Qatar no sigui un dels seus proveïdors principals, ja que la pujada dels preus sí que els afectarà. 

Al tercer quadrimestre del 2025, últim amb dades disponibles, la Unió Europea només va importar un 6,8% del seu petroli de l'Aràbia Saudí (Espanya un 2,6%), l'altre combustible tallat pel conflicte, i el 6% del seu GNL del Qatar (un 2% a Espanya). Ambdós combustibles tenen com a origen més comú els Estats Units, proveïdor del 14,5% del petroli (el major de fora d'Europa, empatat amb Noruega) i del 59,9% del gas natural liquat. La tensió, però, s'eleva amb els Estats Units, especialment amb Espanya després que Donald Trump anunciés aquest dimarts que talla les relacions comercials amb Espanya i que la Moncloa repliqués que té recursos per sortir-se'n. Davant d'aquest panorama, caldrà saber a qui comprarà el gas i el petroli Espanya.