L'esborrany de la Unió Europea en projectes prioritaris filtrat aquest dilluns pel Financial Times i al qual ha tingut accés ON ECONOMIA mostra que la Comissió Europea està disposada a donar prioritat 50.000 milions d'ajuts per desenvolupar hidrogen verd malgrat la incertesa que envolta aquesta solució energètica basada en el reaprofitament de les energies renovables a través de la separació de les seves partícules per emmagatzemar-la i transportar-la. Entre els projectes que apareixen en la llista de prioritaris es troba el BarMar anteriorment conegut com a H2Med, corredor que ha de connectar Portugal i Espanya amb França i al qual fa uns dies s'ha afegit Alemanya amb un important suport. El corredor, que costarà 2.500 milions europeus i espera comptar amb aportació europea, ja va rebre el desembre de l'any passat el beneplàcit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, encara que pel camí han crescut els dubtes entorn de la viabilitat del sector.
Més enllà dels últims estudis que apunten que els elevats costos de producció de l'hidrogen verd (necessita descàrregues elèctriques per separar les molècules d'hidrogen i oxigen provinents de les renovables) no ho faran eficient, són diverses les veus que s'oposen a les milionàries inversions en aquests projectes, que Espanya pretén liderar i en els quals ja projecta inversions de 21.000 milions fins a 2030. Entre les veus crítiques, diversos ecologistes europeus, entre ells l'espanyola Ecologistas en Acción, es van oposar aquest dimarts a "una infraestructura innecessària que agreujarà la crisi energètica", segons la plataforma.
Fa tan sols sis dies, l'operador alemany OGE es va afegir al hub format per les espanyoles Enagás i Reganosa i GRTgaz, Ren i Teréga per impulsar un canal que connectaria Barcelona i Marsella amb un gasoducte submarí de 450 quilòmetres, que seria el més llarg del món.
Mentre la Comissió acaba de decidir la llista de projectes prioritaris en renovables on ha d'incloure el corredor BarMar entre Barcelona i Marsella, són diverses les veus que qüestionen el futur a curt termini d'aquesta energia, que si bé tot apunta que pot ser clau en el sector industrial i per a l'amoníac verd, existeixen seriosos dubtes que els seus usos vagin tan lluny com es va apuntar en un principi.
"Manca de planificació"
L'analista d'energia de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera, Ana María Jaller-Makarewicz, carrega directament contra el H2Med en un comunicat conjunt entre plataformes crítiques i independents. "El H2Med, que travessaria Portugal, Espanya, França i Alemanya, és un exemple concret de com aquests projectes d'infraestructures d'hidrogen manquen d'una planificació adequada entorn de l'oferta i la demanda futures d'hidrogen", ha assegurat. "La UE ha de canalitzar el finançament de noves infraestructures energètiques cap a solucions sostenibles que sabem que necessitem, amb una planificació adequada i una justificació sòlida. Altrament, els ciutadans de Portugal, Espanya, França i Alemanya podrien haver de carregar amb costosos actius encallats", ha afegit entre les crítiques i dubtes que generen els canals.
Michael Liebrech, cofundador de Bloomberg New Enery Finance i expert en transició energètica, apunta que la llista "inclou milers de quilòmetres de gasoductes des de llocs amb poques probabilitats de subministrar hidrogen a llocs amb poques probabilitats de necessitar-ho; instal·lacions d'importació d'amoníac per a càrregues amb poques probabilitats de produir-se; fins i tot una instal·lació receptora d'hidrogen líquid per a la qual mai no es construirà una flota de transportistes". "La llista reflecteix el control que exerceixen els grups de pressió i la indústria del gas sobre la política energètica i industrial de la UE, en lloc de la realitat de la física, l'economia i les finances", afegeix.
En el mateix sentit, Arjun Flora, directora per a Europa de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera, assegura que "la UE s'està plantejant gastar desenes de milers de milions d'euros dels contribuents en la construcció de megaprojectes d'hidrogen inconnexos, malgrat l'enorme incertesa entorn de l'oferta, la demanda i el preu de l'hidrogen en el futur."
Són quatre els dubtes que generen les milionàries inversions en hidrogen verd: la primera i més evident és que s'estan planificant sobre una energia encara per desenvolupar, la segona l'elevat cost econòmic i energètic que té generar-la i que limitaria el seu abast, en tercer lloc, la possibilitat que s'aprofitin les noves canonades per continuar transportant gas d'origen fòssil i, la quarta, l'elevada implicació que tenen en el seu desenvolupament les empreses que precisament més implicades estan en les indústries de l'energia fòssil.
Malgrat l'aposta aparentment decidida de la Comissió Europea per l'hidrogen verd, un informe del mateix organisme va reconèixer recentment que és poc probable que el preu mínim de l'hidrogen se situï per sota dels 2,5 euros per quilogram, que és el valor que determina perquè sigui rendible.