El BarMar ja no serà un gasoducte disfressat de corredor verd. La renúncia d'Espanya a transportar gas per la canalització submarina que unirà els ports de Barcelona i Marsella augmenta les opcions que la UE financi la major part dels 3.000 milions que costarà, però no aclareix els dubtes que encara existeixen sobre la seva viabilitat tècnica i econòmica per resoldre l'actual crisi energètica a Europa, ja que no seria operatiu fins a 2030.
Els detalls sobre el repartiment de costos i els terminis d'aquesta inversió començaran a concretar-se aquest mateix divendres en la cimera de l'EuroMed, la reunió dels nou països de la UE de la Mediterrània que es fa a Alacant. El BarMar, rebatejat a H2Med per reforçar el seu caire verd, va sorgir del pacte entre Espanya, Portugal i França com a alternativa al MidCat per unir la península Ibèrica i França mitjançant una canonada submarina fins a Marsella en lloc de travessar el Pirineu. El president Pedro Sánchez va assegurar després d'anunciar l'acord que aquesta canonada d'hidrogen verd també s'utilitzaria durant la fase de "transició" per al gas que necessités el mercat energètic europeu, però això ja no serà així.
El mateix Sánchez, Emmanuel Macron i António Costa presentaran a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, els detalls d'aquest corredor de l'hidrogen verd amb què s'enterra definitivament el MidCat en descartar-se el transport de gas. L'objectiu dels tres països promotors és presentar-lo a la convocatòria d'ajuts europeus que acaba el pròxim 15 de desembre.
Amb tot, experts en energia posen en dubte la necessitat d'aquesta elevada inversió i alerten del risc que la canonada es converteixi en una costosa infraestructura infrautilitzada perquè no estan garantides ni prou producció ni la demanda d'hidrogen verd que existirà en el futur. Segons destaquen, es tracta d'una tecnologia encara immadura l'ús de la qual s'hauria de supeditar al de l'electrificació, l'alternativa més sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental.
Segons una anàlisi dels experts de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA), la necessitat del H2Med per transportar hidrogen verd a França a llarg termini es basa en el supòsit que Espanya i Portugal podran produir prou hidrogen renovable per satisfer la demanda interna i tenir un excedent per enviar-lo a Europa per la nova canonada. La mateixa vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja ha deixat clar en les últimes setmanes que la producció d'hidrogen es destinarà de forma prioritària a "descarbonitzar" el sistema econòmic espanyol i només s'exportarà a partir de cert llindar.
Encara que Espanya i Portugal han augmentat la seva generació d'energia renovable, els experts de l'IEEFA creuen que podria no ser suficient. El gener i octubre d'aquest any, a Espanya continental es van generar 232.494 GWh, dels quals el 41,5% van procedir de fonts renovables. En el cas de Portugal, la producció va ser de 34.695 GWh, amb una quota de renovables del 54,4%.
Risc de falta de mercat
Però els dubtes dels experts no només es refereixen a la capacitat de prou producció, ja que en l'actualitat tampoc no seria garantida una demanda suficient per justificar l'elevada inversió que implica el H2Med. La mateixa Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA) alerta del risc de falta de mercat per a la poca demanda existent d'hidrogen baix en carboni. Com que no és un producte comercial en l'actualitat, no existeix un índex de preus. Això es tradueix en més costos per als consumidors per poca transparència de preus i competència.
Segons David Cebon, professor d'Enginyeria Mecànica de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i membre de la Hydrogen Science Coalition, "la quantitat i la ubicació de la futura demanda d'hidrogen continua sent enormement incerta". Segons l'opinió d'aquest expert citat per l'IEEFA, si bé és cert que en el futur es necessitarà hidrogen renovable per accelerar la transició energètica, sobretot per als sectors que ja utilitzen hidrogen brut, "estem just al principi de desenvolupar un subministrament d'hidrogen net i un cas d'ús clar".
Per a l'IEEFA, el finançament del H2Med amb fons comunitaris hauria de comptar amb el suport financer de compradors disposats a subscriure acords de subministrament a llarg termini, en línia amb el manifestat per representants de la indústria d'hidrogen net d'Europa i Àsia en una taula rodona de la consultora BloombergNEF a començaments d'octubre. En aquest sentit, tampoc no s'ha aclarit el paper que els operadors de la xarxa de transport de gas exerciran en el H2Med. Si acaba sent un projecte amb dret a una remuneració regulada, com ha estat el cas dels projectes d'infraestructures de gas a Espanya en els últims anys, els operadors de gas europeus tindran garantit la rendibilitat de la inversió "a costa dels consumidors", alerten els analistes de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera.
La disjuntiva entre l'electrificació i l'hidrogen net
Des del punt de vista mediambiental, els experts de l'IEEFA aprecien que l'aposta prioritària per descarbonitzar l'economia hauria de ser per l'electrificació. Segons destaquen, els estudis han revelat que els combustibles a base d'hidrogen s'haurien d'utilitzar principalment en sectors com l'aviació o els processos industrials que no puguin electrificar-se.
Segons destaquen els analistes de l'IEEFA, l'ús de combustibles a base d'hidrogen en lloc d'alternatives d'electrificació directa requereix de dos a catorze vegades la quantitat de generació d'electricitat, depenent de l'aplicació i de les respectives tecnologies. Sobre la viabilitat de la canalització submarina prevista, els experts també suggereixen que transportar hidrogen a grans distàncies és "potencialment pitjor" per al clima que cremar gas natural. Per tant, seria millor produir hidrogen a prop d'on es troba la demanda. "Produir hidrogen localment ajudarà a reduir la dependència energètica i millorarà la seguretat del subministrament allà on més es necessita", insisteixen.
Abans de quedar descartat el seu ús temporal com a gasoducte, els especialistes en energia ja havien desmuntat els punts febles de l'alternativa al MidCat perquè barrejar gas i hidrogen en una mateixa canalització no tindria sentit des del punt de vista econòmic per als consumidors ni per a la descarbonització. Les investigacions suggereixen que només podria barrejar-se amb seguretat un 20% d'hidrogen verd amb gas natural i en aquest cas les emissions es reduirien entre un 6% i un 7%.