Europa viu un moment crític en molts àmbits, com el geopolític, l’industrial i l’energètic. En aquest últim, té un desavantatge competitiu respecte dels dos grans blocs mundials, els Estats Units i la Xina, perquè tenen fonts d’energia barates. L’antídot europeu ha de ser les renovables, amb un mix que ha d’incloure també la nuclear.
Tres autoritats en aspectes energètics han debatut aquest dijous a la Reunió del Cercle d’Economia sobre els reptes del canvi climàtic, però s’han acabat centrant en l’impuls a la transició energètica i les renovables i, sobretot, en Europa, ja que la UE és la regió que més hi ha apostat, tot i que sovint amb una legislació excessiva i clarament més ambiciosa que la dels dos blocs mencionats.
Jim Skea, president del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, Nemesio Fernández-Cuesta, secretari d’Estat d’Energia (1996-1999) i copresident del Grupo de Transición Energética d’Alantra, i Helena Viñes, presidenta de la Plataforma de la UE sobre Finances Sostenibles i consellera de la CNMV, han coincidit a assenyalar Europa com l’alumne avantatjat de la transició energètica, però també en què necessita més inversió, i no només en renovables.
Jim Skea era el convidat estrella de la taula i tenia un parlament inicial d’un quart d’hora, en el qual ha presentat l’informe del seu grup de l’ONU. Ha estat, però, molt teòric. Per a Skea, “la gran oportunitat és l’eòlica i la solar”, que poden reduir el 10% de les “emissions d’efecte hivernacle”, però ha afegit que “calen bateries i emmagatzematge”. Ha admès també que la UE va per davant i, de fet, que l’ha de frenar a les reunions del grup d’experts de les nacions unides per incloure els països en vies de desenvolupament en els acords.
El més pragmàtic ha estat Nemesio Fernández-Cuesta, alt càrrec en el primer govern de José María Aznar: s’ha d’apostar per les renovables, però també per la nuclear, per poder competir amb la Xina i els EUA: “Els Estats Units tenen electricitat barata perquè tenen gas barat, i ara el volen vendre per tot el món. (...) La Xina té energia barata perquè crema la meitat del carbó que es crema a tot el món. Europa, si volem tenir energia barata, ha de ser amb renovables”.
Això sí, cal complementar-les amb la nuclear i la hidràulica: “Necessitem un sistema elèctric descarbonitzat, basat en renovables, que és el sistema més barat, però ha d’estar complementat per altres energies que tinguin dues característiques: que siguin netes i estables, és a dir, la hidràulica i la nuclear. Són estabilitzadors automàtics del sistema. A Espanya tenim un 20% de nuclear i entre un 10-15% d’hidràulica. Amb això i gas podem tenir un sistema descarbonitzat. No estem tant lluny. Estem en un 77% de generació sense emissions”, ha explicat.
Fernández-Cuesta ha posat tres condicions per a l’electrificació de l’economia: no tancar les nuclears, especialment a Catalunya, que hi depèn, “perquè llavors tindríem un problema per descarbonitzar”, invertir en xarxes, “perquè la llum va per cables”, i invertir en emmagatzematge, bateries i bombeig hidràulic, “que és una forma d’emmagatzemar i donar estabilitat a una font que no ho és”. Hi ha altres tecnologies, com l’hidrogen, però és més escèptic, perquè és car, i només el veu viable per usos que no es poden descarbonitzar, com l’aviació i la navegació.
Helena Viñes s’ha centrat en la part financera, amb una frase molt clara: “Digues-me on poses els diners i et diré si el teu pla de descarbonització és creïble”. Per a la consellera de la CNMV, “les empreses s’han començat a adonar que els inversors miren els plans de transició i les inversions en transició energètica”, i “Europa és líder en finances sostenibles”, ja que els EUA no s’hi ha bolcat.
Apunta, però, alguns problemes, com la fragmentació del mercat i la poca cultura per invertir en transició energètica: “Cal un canvi cultural en la mentalitat europea. En lloc d’invertir el totxo, s’ha de posar els diners als mercats de capitals perquè vagin a transició”. A més, ha apuntat que moltes empreses europees inverteixen en projectes als EUA, i s’hauria de procurar que aquests diners es quedessin aquí. “Per finançar la transició, els diners existeixen. Tenim 8 bilions d’euros que s’han de canalitzar”, ha remarcat.
“El problema d’Europa és que primer posem la regulació”, ha resumit Fernández-Cuesta, i ha posat com a exemple la prohibició dels cotxes de combustió el 2035: “I què farem? Comprar cotxes xinesos i carregar-nos la indústria europea de l’automòbil? El primer és dissenyar una estratègia amb el sector”. L’exsecretari d’Estat d’Energia ha criticat que la UE no té una estratègia per a l’electrificació de l’automòbil.