El terratrèmol de les cadires de plata està arribant a nivells que pocs es podien imaginar fa uns dies. Quan semblava que podia esquerdar la Cambra de Comerç de Barcelona, l’ona expansiva està arribant molt és enllà i està provocant tremolors a Pimec i a la unió empresarial que té amb la Cambra i sis entitats més, l’anomenat G8.

Aquest dilluns, estan convocats a un dinar els presidents d’aquesta unió, com va avançar ON ECONOMIA: Pau Relat (Fira de Barcelona), Carles Puig de Travy (Col·legi d’Economistes de Catalunya), Teresa Garcia-Milà (Cercle d’Economia), Tatxo Benet (Femcat), Josep Lluís Sanfeliu (Barcelona Global) i Josep Mateu (RACC), a més d’Antoni Cañete (Pimec) i Josep Santacreu (Cambra de Comerç). Però el dinar, convocat abans del terratrèmol, està a l’aire, i algun dels convocats s’està pensant si assistir-hi per les tensions provocades, consideren, per Pimec. Creixen les veus que creuen que el G8 s’ha de desfer i, de fet, cada cop es reuneix menys. N’hi ha que veuen amb estranyesa algun dels seus components, i d’altres creuen que, si el que es tracta és de tenir una gran veu empresarial i de la societat civil a favor d’alguns grans temes de país, hi hauria de ser Foment.

On també hi podria haver baixes és a Pimec. El moviment de Cañete i el seu número dos, Josep Ginesta, que en el seu dia van oposar-se a la reducció de cadires de plata per part d’Eines de País, no s’ha entès. No tant la defensa de la presència de més pimes a la Cambra com el fet de dur-la a l’extrem i provocar el trencament amb Santacreu i l’enfrontament amb les grans empreses en un moment en què totes les veus del món empresarial semblaven remar en la mateixa direcció.

La sintonia patronal que havia regnat els últims anys se n’ha anat en orris i això fa que algunes persones de la junta i empreses sòcies de la patronal de pimes, que també estan a la Cambra o a Foment, es plantegin continuar a Pimec. La patronal de petites i mitjanes empreses té una junta molt gran i hi té persones que també estan en altres organitzacions i especialment a les cambres, on el paper és diferent perquè prima la defensa del conjunt de l’empresa, no d’un gremi o un tipus concret, i això també fa créixer les susceptibilitats.

Hi ha malestar entre alguns socis de Pimec per les aliances teixides en els últims temps, especialment amb els Comuns

Una persona que podria deixar Pimec és Eulàlia Planes, que va entrar a la junta al desembre en representació del hòlding de la família que controla Fluidra, el líder mundial de les piscines. El seu germà Eloi és un dels membres del ple de la Cambra nomenats per Foment i mà dreta de Santacreu i, de fet, havia sonat com a predecessor de Santacreu a la presidència de la Cambra. L'entrada d'Eulàlia a Pimec responia a la voluntat de la família d'estar amb totes les sensibilitats empresarials. Ara, aquest paper s'ha compromès. Eloi Planes va ser qui va negociar amb Emili Rousaud, vicepresident de la Fundació Pimec, un acord per les cadires de plata que finalment no va arribar. El president de Factor Energia és un altre dels que podria allunyar-se de Cañete, ja que la seva relació ha quedat molt tocada després que el president de Pimec no acceptés la proposta d’acord que Planes i Rousaud li van fer.

Hi podria haver més casos com aquests. Pimec ha crescut molt els últims anys i ha incorporat associacions i empreses de cert volum. N’hi ha, de fet, que són sòcies tant de Foment com de Pimec. I entre aquestes hi ha malestar per les aliances que ha teixit la patronal de pimes en els últims temps. Per exemple, amb Eines de País en contra de les cadires de plata, ja que aquest grup d’empresaris sobiranistes, que van governar la Cambra entre 2019 i 2023, passava per hores baixes després de la derrota de les últimes eleccions. Derrota, val a dir, a la qual Pimec va contribuir. I encara menys han entès l’aliança amb els Comuns.

La llei de Cambres ha estat un cavall de batalla que semblava superat, però que ha tingut un últim (de moment) gir inesperat. Després d’anys de negociacions i desenes d'esborranys, es va aconseguir consensuar. Aquesta setmana havia de passar finalment el tràmit del Parlament, però s’ha posposat a després de l’estiu després que els Comuns i la CUP hagin portat al Consell de Garanties Estatutàries una consulta sobre la legalitat de les cadires de plata. Casualitat? Ningú ho creu. Es va anunciar divendres, però fonts presents al ple de la Cambra de dijous asseguren que algú ja va fer córrer en el ple que la llei no s’aprovaria aquesta setmana. Per tant, coneixien el moviment dels de Jéssica Albiach. Algun directiu s'ha mostrat "al·lucinat" per l'aparició de la CUP en aquest embolic.

Hi ha malestar en el món empresarial i Cañete no n’és una excepció. Fonts del seu entorn expliquen que se sent traït per Santacreu perquè li va donar suport en les eleccions del 2023 i va buscar el consens amb Foment per a les sis cadires reservades a patronals, amb perfils que no eren de la seva total confiança –com Miquel Martí, de Moventia–, però el president de la Cambra no ha recompensat els seus esforços durant aquests anys. Per això va considerar "innegociable" l'increment de les cadires de plata.

És una incògnita fins on arribaran les rèpliques i l'ona expansiva del terratrèmol. Altres veus de Pimec hi treuen ferro. Creuen que la causa era noble i que aquest cop ha tocat perdre, però això no hauria d’anar més enllà. La qüestió és si els principals implicats s’estimen més calmar les aigües o seguir estirant la corda. I també quin paper hi jugarà, si en juga algun, Salvador Illa, que havia trobat en la Cambra i Pimec la sintonia que ja no tenia amb Josep Sánchez Llibre i que observa ara com els seus aliats s’esbatussen mentre la veu més crítica amb el Govern s’ho mira des de fora.