En els últims anys, vuit institucions destacades del món empresarial i econòmic i de la societat civil catalana s’han unit per fer front comú en temes com la millora del finançament de Catalunya, l’ampliació de l’Aeroport del Prat o la solució al mal funcionament de Rodalies. Ara, la unió d’aquest G8 està a l’aire per la crisi oberta entre la Cambra de Comerç de Barcelona, que és actualment qui lidera la unió, i Pimec, per l’ampliació de les anomenades cadires de plata a la institució cameral.

La primera prova la tindran aquest pròxim dilluns, sense temps per pair el que ha passat. Els presidents de la Cambra, Josep Santacreu, Pimec, Antoni Cañete, Fira de Barcelona, Pau Relat, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, Femcat, Tatxo Benet, Barcelona Global, Josep Lluís Sanfeliu, i el RACC, Josep Mateu, es trobaran el dia 20 en un dinar privat, sense convidat, per parlar de les pròximes passes a fer de la institució. La trobada estava programada abans de la topada a la Cambra, però aquest tema no en quedarà al marge.

Si bé és cert que el trencament entre Josep Santacreu i Antoni Cañete no té a veure amb el G8 sinó amb la governança de la Cambra de Comerç, també ho és que la sintonia entre les dues organitzacions s’ha trencat i això fa que es replantegin les aliances. I, a més, s’ajunta amb el fet que en el si d’algunes organitzacions ja no veuen gaire sentit a aquesta aliança a vuit.

La fractura es va començar a produir fa unes setmanes, quan Santacreu va plantejar tornar a ampliar el nombre d’empreses de major aportació al ple de la Cambra de Barcelona, passant de dues a deu, i Cañete s’hi va oposar. La decisió suposarà incrementar el nombre de grans companyies en el ple i una reducció de les empreses elegides per sufragi. Per aquest motiu, Pimec es va inclinar pel no, juntament amb Eines de País, el grup d’empreses que va governar la Cambra entre el 2019 i el 2023, però que va perdre les últimes eleccions.

El president de la Cambra va intentar arribar a un acord amb el de Pimec i fins i tot van fregar un principi d’acord a principis de setmana. Eloi Planes, que negociava en nom de la Cambra, i Emili Rousaud, que ho feia en nom de Pimec –tot i que tots dos tenen vincles amb les dues organitzacions– van consensuar una proposta que Cañete va rebutjar, segons han explicat fonts al corrent de les negociacions. Per al president de la patronal de pimes, era “innegociable” ampliar la presència de grans empreses en detriment de les elegides per sufragi.

Aquesta negativa va doldre a Santacreu, que esperava un ple ja amb acord i amb la proposta aprovada folgadament, i a Planes, que també té vincles amb Pimec. La mesura va tirar endavant, però amb una victòria pírrica –en realitat, va haver-hi un empat i el president va haver de fer valdre el seu vot de qualitat–, cosa que tampoc beneficiava Santacreu. Tant ell com Cañete van entomar el resultat del ple amb cert enuig.

El G8, en qüestió

Algunes fonts consultades parlen d’un clar distanciament que pot tenir repercussió en les relacions entre les dues institucions més enllà de la Cambra. El G8 té números de sortir-ne perjudicat perquè ja hi ha hagut algun estira-i-arronsa i hi ha veus que no veuen sentit a una unió d’organitzacions molt diferents, tant en la seva forma com en la seva composició. De fet, està ja disminuint la freqüència de les seves trobades, apunten fonts d'algunes institucions membres.

Aquest grup va ser creat a instàncies de Javier Faus quan era president del Cercle d’Economia, juntament amb Antoni Cañete, com un contrapès a Foment del Treball. Però quan Faus va abandonar el Cercle, la Cambra va agafar-ne el lideratge en tant que representant de tot el teixit empresarial. Pimec, però, sempre ha reivindicat el seu paper com a impulsor del G8. Ara, alguns creuen que una unió de l’ecosistema empresarial i la societat civil sense Foment no té sentit. De fet, al gener la patronal i el G8 ja es van unir per fer front comú pel finançament.