El 28 de gener passat, 80 indústries de l’Estat, entre elles, moltes de Catalunya, van haver d’aturar-se entre les 8 i les 11 del matí perquè Red Eléctrica les va desconnectar. El motiu va ser la borrasca Kristin, que va fer aturar parcs eòlics a Portugal de forma imprevista, cosa que va provocar una caiguda de l’energia produïda respecte del que s’esperava. Llavors, Red Eléctrica, regulador de la xarxa ibèrica (Espanya i Portugal), va tallar el subministrament a prop d’un centenar d’indústries per evitar que la xarxa se sobrecarregués.

Alguns empresaris que van patir el tall expliquen que va ser extraordinari. Estan acostumats a patir-ne de tant en tant, però són diferents: són curts i Red Eléctrica avisa abans de fer-los. Aquesta vegada, va durar hores i, a més, l’empresa pública no els va avisar. S’ho van trobar de cop. El regulador que presideix l’exministra socialista Beatriz Corredor té el botó per desconnectar les fàbriques que consideri per salvaguardar l'operativitat de la xarxa, però habitualment té la deferència d’avisar.

Aquests fets de caràcter extraordinari fan pensar a molta gent que la península Ibèrica va tornar a estar a prop d’una apagada com la que va patir a finals d’abril de l’any passat. Tot i que no es coneixen encara totes les causes ni els principals responsables d’aquella caiguda, que va deixar Espanya i Portugal sense llum durant moltes hores, el que sí que se sap és que hi va haver una desconnexió en cadena d’instal·lacions renovables després d’un error en una fotovoltaica extremenya i un sobrevoltatge.

L’apagada, i episodis com el de finals de gener, són mostres evidents de la vulnerabilitat del nostre sistema elèctric, el qual, a més, la climatologia cada vegada posa més a prova, com la setmana passada amb les ventades. Les renovables són clau, i en calen més, però també aporten un grau d’imprevisibilitat que d’altres tecnologies no tenen, cosa que obliga els reguladors a actuar amb més velocitat i millors projeccions. El que va passar a finals de gener es podria haver evitat amb millor previsió de la borrasca.

Red Eléctrica va haver de desconnectar 80 indústries a finals de gener per evitar una apagada, una mostra més de la vulnerabilitat de la xarxa

Però el problema del sistema elèctric espanyol, no ens enganyem, no és meteorològic. De fet, va més enllà d’aquests capítols. Es necessita més capacitat, tant de la xarxa com de producció, per assumir el que ve. El futur és elèctric. No exclusivament, però si no canvien molt les coses, l’electricitat hi tindrà un paper central. I no estem preparats per assumir-ho, i menys a Catalunya.

En un futur pròxim, moltes activitats que fins ara consumeixen carburants derivats del petroli o gas consumiran electricitat. I sorgiran, a més, noves activitats vinculades al creixement exponencial que s’espera per a la intel·ligència artificial que seran electrointensives. Amb aquest horitzó, si les empreses industrials es queixen ja de manca de potència a molts polígons, què passarà d’aquí a uns anys si no s’incrementa la capacitat de generació? I ja no parlem si es manté el calendari de tancament nuclear, tecnologia que aporta el 19% de l’energia que es produeix a l’Estat, percentatge que a Catalunya es dispara.

La setmana passada vam explicar que Scranton, hòlding participat per la família Grífols, i accionista de l’empresa d’hemoderivats, vol fer un centre de dades a Alcover. Una de les coses que especifica és que ja ha pactat amb el proveïdor d’electricitat una capacitat superior als 20 megawatts. Això mostra dues coses: la primera, que el tema preocupa a les empreses, i la segona, que quan aquestes instal·lacions es reprodueixin, la capacitat elèctrica serà un autèntic repte. Als Estats Units, els grans centres de dades ja projecten petites centrals nuclears annexes per proveir-los d’energia.

D’aquí a deu anys, en principi, només podrem comprar cotxes que s’endollen, siguin elèctric o híbrids. Actualment, dels 30 milions d’automòbils que circulen per l’Estat, només 600.000 són elèctrics. Què passarà quan aquesta xifra es multipliqui per 10 o 20, ja que cada any se’n venen més (uns 100.000 l’any passat), i el 2035 superin el milió de vendes? Les xarxes dels blocs de pisos i comunitats de veïns aguantaran amb 40 cotxes al pàrquing carregant-se? Les estacions de servei podran tenir 10 o 20 punts de càrrega ultraràpida?

El debat no és renovables o nuclear. El debat és com fer més renovables i gestionar-les millor, perquè sense seguretat energètica, no hi haurà inversió empresarial

No, no estem preparats. Tenim temps per posar-nos a punt, però ens hem d’afanyar. La nostra xarxa està saturada, fins al punt que es perd energia eòlica que no hi pot entrar per aquesta saturació. Cal que es reforci tot el sistema perquè pugui assumir la capacitat que les nostres indústries, i també les nostres cases, necessitaran. No pot ser que es projectin grans polígons que no sabem com s’alimentaran. I cal incrementar la capacitat de generació. A Catalunya és evident que manquen renovables. Cal omplir les teulades de plaques, i si a una comunitat de veïns, o al propietari d’una casa, no li surt a compte, l’administració s’hi ha d’implicar i hi ha de dedicar recursos.

El debat no és si renovables o nuclear. Amb el panorama actual, és evident que calen les dues. I també tecnologies marginals, com el cicle combinat, per cobrir els pics de demanda o les valls de generació solar o eòlica. El debat és com fer més renovables i gestionar-les millor. Ens hi juguem la nostra economia, perquè sense seguretat energètica, no hi haurà inversió empresarial, i molt menys, estrangera.