El recent conflicte entre Israel i l'Iran, amb atacs directes i míssils travessant fronteres, insinua que el preu del petroli hauria d'estar disparat. Tanmateix, això no passa fins al moment Per què? Una de les raons més importants —i menys comentades— ha de veure amb com funcionen avui els mercats: bona part de les decisions de compra i venda no les prenen humans, sinó sistemes automàtics basats en intel·ligència artificial (IA).

Per entendre això, primer cal tenir en compte un punt geogràfic clau: l'Estret d'Ormuz. És un pas marítim molt estret, ubicat entre l'Iran i Oman, per on circula aproximadament el 20% del petroli del món. Si l'Iran decidís bloquejar-lo —per exemple, sembrant mines navals o atacant vaixells petroliers— això generarà una crisi energètica global i un augment immediat en els preus. Aquesta possibilitat existeix, però els sistemes automatitzats que avui dominen el mercat la consideren de baixa probabilitat, almenys ara per ara.

Abans, els preus del cru reaccionaven a l'instant a la percepció humana del risc. Avui, una part creixent de les operacions en petroli estan en mans de models algorítmics que prenen decisions en fraccions de segon, avaluant milers de variables alhora: moviments de vaixells, inventaris de reserves, clima, declaracions polítiques, dades satel·litàries i molt més. Aquests models aprenen patrons amb tècniques d'aprenentatge automàtic (machine learning) i ajusten la seva estratègia segons aquests patrons, no segons titulars de notícies.

Això produeix un efecte inesperat: el mercat es torna menys sensible a la impressió immediata que causen els esdeveniments visibles. Si el model "creu" que el risc de tancament de l'Estret d'Ormuz és baix, o que la capacitat de l'Iran per danyar les exportacions continua continguda, llavors no ajusta els preus. A més, quan detecta pugis especulatives sense fonament, ven per aprofitar l'alça, fent que el preu torni a baixar. D'aquesta manera, la IA interpreta els esdeveniments i els esmorteeix.

La paradoxa és que, com més avançats són aquests sistemes, més difícil es torna per als analistes humans preveure què farà el mercat. Un atac amb míssils pot no moure el preu, mentre que un senyal tècnic poc visible —com un canvi en la política de reserves de la Xina o un patró de navegació anòmal a Ormuz- pot desencadenar reaccions fortes.

El conflicte Israel-Iran no va elevar encara el preu del petroli perquè els sistemes automatitzats que el dominen no detecten un risc sistèmic imminent. Però si alguna cosa canvia en aquestes variables internes —encara que no ho vegem a les notícies— el mercat pot reaccionar de forma abrupta i sorprenent. La IA, en aquest cas, no només prediu el futur: també el modela.

Les coses com són.