L'anunci de la fusió (és una compra encoberta) del Sabadell per part del BBVA ha sacsejat al sector financer. Si bé no és la primera ocasió en què aquesta operació es planteja, sembla que aquesta vegada va seriosament, d'acord amb una oferta que supera en un 17% el valor del primer en borsa.

Cap dels dos bancs no és el que era quan en el passat es va parlar d'unir les dues entitats. BBVA està molt més expandit internacionalment, té més quota de mercat i el Sabadell és molt més gran en mida i robustesa.

La gran pregunta és: a què obeeix aquesta operació? La resposta requereix diverses aproximacions perquè una operació d'aquest abast difícilment respon a una sola raó o motivació.

La primera és econòmica, per descomptat. Qualsevol fusió, absorció o compra d'empreses s'explica primer des del punt de vista econòmic. Sense una raó de ser referida al balanç o el compte d'explotació les operacions de compravenda no solen tenir lloc. La compra del Sabadell per part del BBVA, ben gestionada, desembocaria en un balanç més sòlid, especialment per al Sabadell, i un compte de resultats una mica més voluminós, això en favor del BBVA. Els mercats, després de conèixer-se la notícia, com és habitual en aquests casos, van moure a l'alça el valor del Sabadell i a la baixa el de BBVA. A curt termini, guanya el més petit. Això sol passar sempre.

BBVA aconsegueix diverses coses. La primera, recompondre l'origen dels seus beneficis, que actualment s'obtenen principalment fora d'Espanya. Els ingressos nacionals del BBVA augmentarien en més d'un 25%.

Ambdues entitats han assegurat que es preservaran els llocs de treball i el nombre d'oficines. Però això sempre s'afirma per calmar el personal i mai no acaba sent així. Si bé el solapament geogràfic no és enorme i la complementarietat territorial és evident, no significa que no hi haurà grans estalvis per a reestructuracions que es duen a terme passats els dos anys de l'operació. És obvi que les economies d'escala produiran millores en el compte de resultats i que només aquesta part pot justificar l'operació.

Ens quedem amb tres bancs perquè necessitem ser algú a Europa. I necessitem ser algú a Europa perquè cada vegada està més a prop la banca europea comuna

Però potser el més important és la mirada estratègica. Aquesta operació acabaria de consolidar el que és un veritable oligopoli financer a Espanya. Quan tres competidors copen més de tres quartes parts del mercat, podem parlar de situació oligopolística. No en va Espanya és el país d'Europa on més han tardat a traslladar-se les pujades de tipus a les remuneracions dels dipòsits i on més pràctiques abusives es denuncien tant per part d'associacions de consumidors com pels reguladors.

Espanya es queda amb tres grans bancs perquè Europa farà un salt endavant. L'harmonització financera, de mercat de capitals i d'assegurances de dipòsits ha de dur-se a terme en els propers cinc anys si volem que la Unió Europea avanci. Els conflictes geopolítics més recents i la progressiva manca d'entesa dels Estats Units per Europa, tant en l'esfera comercial com geopolítica, amb el permís d'Ucraïna, dona una ordre molt clara als països europeus. O ens fem més forts, més sòlids i ens integrem més o ho tindrem difícil per competir en aquest món global amb blocs cada vegada més forts. La globalització està portant blocs, és a dir, grans jugadors: Xina, Estats Units, Europa, Rússia, Índia, Brasil, Mèxic.

Per competir al món es precisen dues coses: dimensió i finances. Si alguna cosa hem après aquest segle és que les finances van primer i l'economia real va després. L'operació BBVA-Sabadell és un pas més a Espanya per poder mirar a Europa. Ens quedem amb tres bancs perquè necessitem ser algú a Europa. I necessitem ser algú a Europa perquè la Unió Europea mourà fitxa al mercat financer. Cada vegada està més a prop la banca europea comuna.

I a aquesta banca europea comuna cal arribar amb prou volum per continuar absorbint i comprant, doncs, que ningú no ho dubti. La unió de sistemes financers portarà la unió de bancs estrangers, que és l'assignatura pendent a Europa, per a la qual cada país està redefinint el seu lloc de sortida.