Hi ha disputes clàssiques en tots els treballs. Una de les freqüents és per l'aire condicionat: per a uns és massa fort i per a d'altres, molt suau. Una altra versa sobre les pagues extra, o dit d'una altra forma, si és millor cobrar 12 o 14 o fins i tot més pagues. En ambdós casos, es tracta més d'una discussió subjectiva, ajustada a les preferències de cadascú. Els que estan a favor de les 14 pagues al·leguen que les extres arriben quan més es necessiten, per Nadal i en vigílies de les vacances. Per la seva part, els que prefereixen 12 nòmines acusen els primers de fer-se falses il·lusions i defensen, unànimement, que perquè els diners els tingui l'empresa, ells prefereixen que sigui al seu banc. Finalment, argumenten que en cobrar tots els mesos per igual, organitzen més assenyadament les seves finances domèstiques.

 

Tanmateix, la llei és molt clara en aquest punt: tothom ha de cobrar 2 pagues extraordinàries a l'any. L'Estatut dels Treballadors (ET), a l'article 31 (Gratificacions extraordinàries) és taxatiu:

"El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any, una d'elles en ocasió de les festes de Nadal i l'altra el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment, es fixarà per conveni col·lectiu la quantia de tals gratificacions".

Però amb una matisació important que dona peu a aquest debat de barra de bar. El mateix article 31 estableix que "no obstant això, podrà acordar-se en conveni col·lectiu que les gratificacions extraordinàries es prorrategin en les dotze mensualitats".

Després, amb referència a les pagues extraordinàries, hem de tenir clar quatre qüestions legals:

  • La primera, que es tracta no de pagues, com la que cobrem cada mes, sinó d'una gratificació.
  • La segona, que cada una de les pagues, es pot prorratejar a sis parts que s'abonaran mensualment en el primer semestre per a l'extraordinària d'estiu i en el segon semestre, la de Nadal.
  • La tercera, que el treballador no pot decidir individualment si vol cobrar 12 pagues + les dues gratificacions, o només 12 pagues amb la part prorratejada de les dues extres. Això és determinat per un acord previ entre l'empresa i la plantilla o pel conveni col·lectiu a què s'aculli l'empresa.
  • I, la quarta, que en ser gratificacions, les dues extres no han de tenir el mateix import que la resta de les dotze mensualitats. Això que explica que en moltes empreses, quan arriba la paga extra, el treballador no cobra exactament el doble.

Els contractes -i cada nòmina- han d'especificar si el salari brut s'abona en 12 o 14 o més pagues, encara que n'hi podria haver algun que es limiti a puntualitzar que es fa segons conveni. En qualsevol cas, referent al salari, el contracte no sol especificar quan correspon a les mensualitats i quant a les dues gratificacions. Es limita, doncs, a assenyalar quin és el salari brut en el seu conjunt, generalment en el termini anual. Encara que la llei no l'imposa. El Ministeri de Treball estableix un imprès per a cada modalitat de contracte i, en el cas del més freqüent, l'indefinit, en el seu punt cinquè, assenyala el següent:

El/la treballador/a percebrà una retribució total de...... euros bruts (15)...... que es distribuiran en els següents conceptes salarials (16)......

El model de contracte matisa en l'aclariment 15 que el salari pot ser diari, setmanal, mensual o anual i el 16 que en els conceptes salarials s'han d'incloure el salari base, els complements salarials i els plus. En aquest punt, s'haurà d'incloure si les pagues extraordinàries -que legalment són un complement salarial- estan prorratejades o es paguen a part. Igualment, ha de quedar clar en la nòmina. D'aquesta forma s'ha de donar compliment a l'article 29 de l'ET que determina que el model (del contracte) contingui amb la deguda claredat i separació les diferents percepcions del treballador, així com les deduccions que legalment siguin procedents.

Millor 12 o 14 pagues?

Arribats a aquest punt pot preguntar-se que convé, cobrar el salari en 12 o 14? Com ha quedat àmpliament explicat, els diners nets que t'emportes a casa cada any són el mateix en les dues modalitats, encara que no si es mesura mes a mes. L'expert que utilitza el perfil de TikTok "Fiscalitat per a Todos (@tublogfiscal)", aclareix que respon més a una preferència personal que a un avantatge econòmic real. Perquè, com bé assenyala, no existeix un benefici fiscal ni salarial.

Aclarit aquest punt, què fa que uns assalariats es decantin per les 12 o les 14 pagues? L'expert recull afirmacions i preguntes de treballadors que responen a aquest dilema personal i defensa que preval la creença en l'imaginari popular que és millor les 14 pagues. I per què? Doncs perquè, contesta una majoria, els seus pares estaven "sempre obsessionats que és millor cobrar les teves pagues extres". I han heretat la creença.

Però assenyala que la diferència entre ambdós mètodes de cobrament resideix en la periodicitat en la qual es reben els diners, no en la quantia total a final de l'any. L'expert aclareix: "Simplement, si cobres en 12 pagues, mes a mes, vas cobrant una miqueta més en la teva nòmina, i si cobres en 14 mes a mes, vas cobrant una miqueta menys, i després arriba el moment en què et pagaran una paga doble en estiu i una altra al desembre".

Del costat dels que prefereixen les 12 pagues, l'expert resumeix el seu argument: "Doncs perquè per a què voldré que l'empresa es quedi una part dels meus diners i que arribat estiu i arribat Nadal me la paguin després. Prefereixo tenir jo els diners sempre a la meva butxaca i no que el tingui l'empresa. I jo ja amb aquests diners m'organitzo com em doni la gana".

Aposta per les 12 pagues

En el vídeo, l'especialista es decanta clarament per cobrar 12 vegades en comptes de 14. Primer, desmunta la posició dels qui consideren que les que més pagues extra es reben, millor és per al treballador. "Hi havia una persona que deia que com més pagues cobrés, que si eren quinze millor que catorze, i si són vint millor que quinze, millor que millor. No se'n cobra més cobrant pagues dobles". "Al final, tu tens un sou brut, me l'invento, de 30.000 euros a l'any, i la forma de distribució d'aquestes pagues, siguin 12, 14, 15 o 20, donarà el resultat final de trenta mil euros bruts a l'any".

A més, recalca la importància de l'autonomia financera i l'organització personal en gestionar el mateix sou. Insisteix que no convé deixar els diners en mans de l'empresa si es pot optar per cobrar-lo mensualment: "Ojo, al final és qüestió de preferències, però jo sí que puc tenir els diners sempre a la meva mà abans que el tingui l'empresa, moltíssim millor".