Durant segles, treballar va consistir a fer alguna cosa que un altre necessitava a canvi de diners. En els últims anys hem perfeccionat una modalitat més sofisticada: pagar per fer-ho nosaltres. Paguem per veremar, pastar pa, collir olives, cuinar, muntar un moble, remar, córrer quaranta-dos quilòmetres o passar un cap de setmana cuidant un hort. Activitats que, sota les ordres d'una empresa i durant vuit hores, anomenaríem feina, es converteixen en oci en funció de certes variables ben curioses. I és que una tasca no té una sola naturalesa, la laboral. Depèn de qui la faci, perquè i quin significat li atribuïm; és feina o experiència per la qual fins i tot paguem. Tallar verdures en una cuina industrial pot ser esgotador. Fer-ho durant un taller gastronòmic, amb una copa de vi al costat i una fotografia final, es ven com a experiència.

La diferència principal és qui decideix i qui mana. En la feina, una altra persona fixa l'objectiu, el mètode i el ritme. En l'experiència pagada, nosaltres hem triat. Fins i tot quan seguim les instruccions exactes d'un monitor, conservem la impressió de llibertat. La mateixa activitat passa de feina a experiència quan canvia el poder de decisió. Una altra variable és el resultat. El treballador produeix per a un altre. El participant produeix per a si mateix. S'emporta una ampolla, una peça de ceràmica, una fogassa, una fotografia o una història per explicar.

L'objecte pot ser mediocre, això és igual! El seu valor augmenta perquè conté una experiència personal. Aquí reapareix l'efecte IKEA: valorem més allò que hem ajudat a crear. Un formatge comprat és un producte. Un formatge elaborat durant un matí en una granja és un record. El segon pot costar deu vegades més i sortir bastant pitjor. Així i tot, ens sembla superior. El trobem més saborós, així com el moble en sèrie, que tenen centenars de milers de persones; muntat per nosaltres, és únic, especial i… Irrepetible! Que absurd! Però així és.

L'economia de les experiències no ven únicament activitats

L'economia de les experiències ha comprès que el consumidor ja no vol limitar-se a rebre. Vol intervenir. La narrativa ho canvia tot. Picar pedra és feina. Picar pedra durant un curs de picapedrera tradicional pot ser patrimoni cultural. Dormir a terra per obligació és precarietat. Fer-ho voluntàriament en una tenda de campanya d'alta gamma es diu aventura. L'economia de les experiències no ven únicament activitats. Ven interpretacions. L'increïble és que és igual la magnitud de l'esforç. Una marató exigeix mesos d'entrenament i produeix dolor, cansament i alguna ungla perduda. Milers de persones abonen una inscripció per sotmetre's a això. El valor neix de la dificultat, del repte i de l'assoliment personal. Allò que costa proporciona mèrit. Si qualsevol persona pogués fer-ho sense preparació, perdria atractiu.

L'increïble és que l'oci contemporani conté cada vegada més feina perquè bona part de la feina quotidiana conté cada vegada menys resultats visibles. Moltes persones passen el dia responent missatges, assistint a reunions i modificant documents. En acabar, els costa assenyalar què han construït. Fer pa, plantar un arbre o modelar fang ofereix una recompensa concreta. Les experiències proporcionen una compensació psicològica. Com més abstracta és la nostra vida professional, més gran pot ser el desig d'activitats manuals.

El que converteix una feina remunerada en una experiència de pagament és: elecció, sentit i reconeixement

L'executiu cuina. El consultor cultiva tomàquets. L'advocat restaura una cadira. Les empreses que venen aquestes experiències han descobert una fórmula extraordinària. El client aporta la feina, accepta un resultat imperfecte i paga un preu superior. A canvi rep autonomia, aprenentatge, identitat i memòria. Ambdues parts surten satisfetes. En definitiva, el que converteix una feina remunerada en una experiència de pagament és: elecció, sentit i reconeixement. Quan aquestes tres coses apareixen, l'esforç es converteix en plaer. I quan no hi són, el mateix esforç ens sembla una condemna.

Que estranys som els éssers humans!