Tot govern que afronta una primera legislatura sol plantejar-se, com un dels seus objectius, fer una reforma fiscal. Aquest no ha estat l'excepció, que, per aconseguir-ho, va encarregar a una comissió la realització d'un informe, que s'ha materialitzat al valuós Llibre blanc sobre la reforma tributària (pot consultar-se aquí: https://www.ief.es/docs/investigacion/comiteexpertos/LibroBlancoReformaTributaria_2022.pdf).

La proposta formulada a l'esmentat Llibre blanc tenia una orientació molt clara a favor d'una reforma fiscal mediambiental. Atesa la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, la majoria d'aquestes propostes han estat posposades, ja que el senyal via preu ha vingut donat pel mateix mercat. Com a excepció, es manté la mesura que ja havia estat impulsada prèviament, això és, la creació dels impostos sobre els envasos de plàstics no reutilitzables i sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Ambdós han entrat en vigor l'1 de gener del 2023.

Un altre dels aspectes en els quals incidia el Llibre blanc era la necessitat de reforçar la recaptació per l'impost sobre societats, tribut que, des del 2008, ha entrat en crisi en tots els sistemes fiscals desenvolupats, també en l'espanyol. Part de la solució a l'esmentat problema s'ha de produir en l'àmbit internacional. De fet, el Consell del passat 12 de desembre ha decidit recomanar l'adopció de la directiva sobre el denominat Pilar 2. Amb això es pretén limitar la competició a la baixa entre els tipus de l'impost sobre societats. En virtut d'això, el benefici dels grans grups multinacionals i nacionals d'empreses o les societats el volum de negocis anual agregat de les quals sigui d'almenys 750 milions d'euros estaran subjectes a un tipus impositiu que no podrà ser inferior al 15 per cent.

També hi ha mesures que es poden adoptar en l'àmbit nacional i que, de fet, ja han estat posades en marxa a Espanya o ho seran el 2023. Entre les mesures aprovades anteriorment, hem d'esmentar l'aplicació d'un tipus mínim del 15 per cent a les entitats amb un import net de la xifra de negocis igual o superior a 20 milions d'euros o que tributen en règim de consolidació fiscal. Aquesta tributació mínima va entrar en vigor l'1 de gener de 2022 i no pretén aturar la competència fiscal internacional, sinó aconseguir, en l'àmbit domèstic, un tipus efectiu del 15 per cent a les grans empreses, limitant l'aplicació de beneficis fiscals. En la mateixa línia, també podem referir-nos a la limitació de l'exempció per evitar la doble imposició econòmica, que ha passat a convertir-se, des de l'1 de gener de 2021, en una bonificació del 95 per cent dels dividends percebuts.

La complexa situació econòmica registrada, primer, com a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la covid-19 i, després, per obra de la guerra d'Ucraïna i el procés inflacionari que estem patint, ha determinat la posada en marxa d'un ambiciós paquet de mesures socials. El seu objectiu no és cap altre que mitigar les conseqüències de tals crisis per a les classes més desfavorides. Aquestes mesures impliquen la necessitat de mobilitzar un important volum de recursos públics. Per a això, s'ha decidit reforçar la recaptació de l'impost sobre societats per una doble via. D'una banda, mitjançant la limitació de la compensació al 50 per cent, de les bases negatives generades en els grups acollits al règim de consolidació fiscal, mesura temporal, prevista únicament per al 2023. D'altra banda, mitjançant la creació de dos gravàmens sectorials complementaris, sobre les empreses energètiques i les entitats financeres, que estaran en vigor el 2023 i el 2024.

En sentit invers, la llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2023 ha introduït un nou tipus de gravamen reduït del 23 per cent —el general és del 25 per cent— per a les micropimes, és a dir, les que registrin un import net de la xifra de negocis inferior a un milió d'euros.

S'hi ha d'afegir el paquet d'incentius fiscals per a les empreses emergents aprovat per la denominada llei de start-ups, també en línia amb el que es recomana al Llibre blanc. Les esmentades mesures van des de l'aplicació d'un tipus reduït del 15 per cent durant tres exercicis, comptats des del primer en què es registrin beneficis; a la possibilitat d'accedir a un ajornament sense garanties i sense interessos en els dos primers períodes impositius amb base imposable positiva; o la millora del règim fiscal dels plans de retribució basats en el lliurament de stock options.

Canvis en l'IRPF

En l'àmbit de l'IRPF, durant la legislatura s'han produït diverses modificacions, en les quals s'incideix per al 2023. Pel que es refereix a l'estructura del tribut, la principal mesura és la disminució de la dualitat, incrementant-se el gravamen de les rendes de l'estalvi. Partíem d'una escala que gravava al 23 per cent les bases superiors a 50.000 euros. Una primera modificació es va produir el 2021, mitjançant la creació d'un nou tram a partir de 200.000 euros i es gravaven al 26 per cent de tipus marginal. Per al 2023, s'incrementa el tipus aplicable a l'esmentat tram, fins al 27 per cent i se'n crea un de nou, a partir de 300.000 euros, sotmès a un tipus del 28 per cent.

L'augment de la progressivitat no només s'ha produït en la base de l'estalvi, sinó que ja va afectar la base general el 2021, mitjançant la creació d'un nou tram en la tarifa estatal, a partir de 300.000 euros, gravat a un tipus marginal del 24,50 per cent (que suposa un 49 per cent en cas de rèplica per part de les tarifes autonòmiques).

Pel costat baix de la distribució de renda, la llei de pressupostos per al 2023 incrementa la reducció per rendiments del treball i amplia el límit de l'obligació de declarar. En concret, els contribuents amb rendiments íntegres del treball de fins a 15.000 euros es veuran eximits de l'esmentada obligació, mesura que ha estat complementada mitjançant una reducció de les retencions aplicables durant 2023 per a les rendes mitjanes.

La consolidació i ampliació del sistema de no declarants determina que aquests no es puguin veure beneficiats per les deduccions i beneficis fiscals existents en la regulació del tribut. Per això, els ajuts per a aquests col·lectius s'han d'articular mitjançant ajuts directes o els denominats impostos negatius, això és, deduccions reemborsables. Entre les primeres, es pot destacar l'ajuda de 200 euros per a persones físiques de baix nivell d'ingressos i patrimoni que, encara que no té caràcter fiscal, està sent gestionada per l'Agència Tributària. Pel que es refereix a les segones, la llei de pressupostos per al 2023 millora la deducció per maternitat de 100 euros mensuals, la qual cosa pràcticament la universalitza.

Un altre dels aspectes tractats al tan esmentat Llibre blanc és el de la imposició patrimonial, on s'apuntava a la necessitat de l'harmonització autonòmica. Si bé de manera poc ortodoxa, l'esmentada mesura s'ha articulat mitjançant la creació de l'impost temporal de solidaritat a les grans fortunes, que estarà en vigor, en principi, durant 2022 i 2023. Fora d'això, la introducció del valor de referència dels immobles en els impostos patrimonials, realitzada per la Llei 11/2021, està provocant una estabilitat més gran de les bases imposables, acabant amb la diferència de valoració que existia en relació amb els valors mobiliaris i reduint la litigiositat.

Per acabar l'anàlisi dels grans tributs, en l'àmbit de l'IVA, les principals mesures han anat dirigides a pal·liar els efectes derivats de l'alça dels preus de l'energia, com és l'aplicació d'un tipus del 5 per cent al gas i l'electricitat. L'esmentat tipus ha estat prorrogat per al 2023 per obra del Reial decret llei 20/2022, que ha introduït, per a aquest any, una novetat rellevant. Es tracta de l'aplicació d'un tipus del 0 per cent als aliments bàsics —pa, farina, llet, formatges, ous, fruites i verdures— i del 5 per cent, a l'oli i les pastes. Es pretén, d'aquesta manera, afavorir les famílies més vulnerables i reduir la inflació, amb una mesura transitòria prevista per al període comprès entre l'1 de gener i el 30 de juny del 2023. No obstant això, la norma preveu tornar als tipus originals —4 i 10, respectivament—, des de l'1 de maig del 2023, en cas que la inflació subjacent de març sigui inferior al 5,5 per cent. La mesura, a més, millora la regressivitat de l'impost, atès el pes que tenen aquests productes a la cistella de la compra de les famílies de menor renda.

La principal crítica que se sol fer a aquestes baixades de tipus d'IVA és la possibilitat que la reducció no s'apliqui al preu, sinó que realment millori el marge dels empresaris. Conscient d'aquesta possibilitat, el Reial decret llei 20/2022 afirma que la baixada beneficiarà el consumidor, preveient un sistema de seguiment de preus.

La reforma fiscal millora la progressivitat, grava més els beneficis i el capital, i incentiva l'emprenedoria. Però és inadequada en les formes: barreja mesures estructurals amb altres de caràcter temporal

De tot l'exposat, es desprèn que, com apunta el títol donat a les presents línies, durant la present legislatura s'ha emprès el que podríem qualificar d'una reforma fiscal silenciosa, acabada el 2023. Així, el conjunt de les modificacions que acabem d'exposar ha anat dirigit a aconseguir un increment de la capacitat recaptatòria del sistema, una millora de la progressivitat, un augment de la imposició sobre beneficis, una potenciació del gravamen sobre el capital, l'incentiu fiscal a les activitats emergents i l'inici d'una tímida aposta per la imposició ambiental. Molts d'aquests objectius, a més, són coincidents amb els perseguits per les propostes formulades pel tan esmentat Llibre blanc.

Ara bé, aquesta tasca s'ha emprès sense una adequada sistemàtica, mitjançant l'addició de petites modificacions anuals —d'aquí allò de "silenciosa"—, barrejant mesures estructurals amb altres de caràcter temporal, dirigides a donar una resposta a la conjuntura econòmica. Tot això, amb un ús intensiu d'instruments normatius excepcionals, com són els decrets llei o les mateixes lleis de pressupostos. L'explicació a aquesta manera de procedir es troba, sense cap dubte, en la necessitat, provocada per dos factors que han presidit la legislatura. D'un costat, la inestabilitat de la situació econòmica, molt condicionada, al principi, per l'epidèmia de la covid-19 i, ara, per la guerra d'Ucraïna. D'altra banda, la complexa situació parlamentària, que dificulta la negociació de reformes globals i afavoreix la d'aspectes concrets i parcials.

Sigui com sigui, una vegada que la situació es normalitzi, caldrà integrar el conjunt de mesures adoptades i revertir les de caràcter conjuntural. En definitiva, caldrà posar ordre i redefinir, de manera global, quin sistema fiscal volem. I, de camí, abordar una de les tasques reclamades des d'aquestes mateixes pàgines pels experts, com és la reforma del sistema de finançament autonòmic. Les diferents comissions d'acadèmics que s'han succeït en els últims anys constitueixen un cos de coneixement valuós, que no s'ha de desaprofitar. Esperem que sigui així i les presents línies no quedin en una ingènua carta als Reis d'Orient.