Els ciutadans europeus encara estaven pendents dels estralls causats per la pandèmia a la seva economia quan, el passat 24 de febrer, despertaven amb la notícia de la invasió i bombardejos de la Rússia de Putin sobre Ucraïna. Més enllà de veure més de prop que mai en aquest segle els milers de morts de la guerra, les tensions amb Rússia i la dependència amb el seu gas, així com les dificultats per importar blat i cereals ucraïnesos, van accelerar una inflació que ja s'havia disparat prèviament des de la pandèmia.

Els efectes de seguida es van notar entre els ciutadans de tota Europa i a Espanya, el Govern va optar per prosseguir amb la senda marcada durant la pandèmia i aprovar el que denomina "escuts socials" amb els quals mira de protegir les classes mitjanes i treballadores dels efectes de la inflació. Aquest dimarts, en la compareixença posterior al darrer de consell de ministres de l'any, el president Pedro Sánchez ha anunciat el tercer i fins ara últim paquet de mesures, que costarà 10.000 milions d'euros i amb la suma dels anteriors arribarà als 45.000 milions en escuts socials per als ciutadans. Entre les mesures, destaquen sobretot la supressió de l'IVA en productes de primera necessitat, la reducció fins al 5% en la pasta i l'oli i la limitació de pujades de lloguers d'habitatge al 2%. 

Des que va esclatar la guerra, la inflació acumulada a la Unió Europea és de l'11,1% i a Espanya només del 6,8%, i com els salaris no han pujat al mateix ritme, els ciutadans han perdut poder adquisitiu. El Govern espanyol defensa que la menor inflació a Espanya té a veure amb l'eficàcia de les seves mesures. 

"Les ajudes que rebran les han pagat els espanyols durant l'any 2022 amb els 33.000 milions d'euros d'excés de recaptació", ha assegurat Sánchez, tot referint-se a la xifra rècord aconseguida per les arques de l'estat durant aquest 2022.

El primer Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna va ser aprovat pel consell de ministres el passat 29 de març i va mobilitzar 16.000 milions d'euros públics, 6.000 a través d'ajuts directes i 10.000 a través d'una nova línia d'avals.   

Va ser llavors quan es va aprovar per primer cop una rebaixa de 20 cèntims per litre al preu del combustible, que estava especialment disparat, i que va marcar la línia a seguir de les posteriors mesures. Les darreres rebaixes presentades aquest dimarts mantenen la mateixa quantitat, però ja centrades només en professionals del transport, navilieres, agricultors i pescadors. Pel transport es van aprovar també ajuts directes de 450 milions d'euros. 

També es va acordar llavors revaloritzar un 15% l'Ingrés Mínim Vital i es va limitar la pujada dels lloguers al 2%, per tal que la inflació no repercutís directament en el preu de l'habitatge.  

A més, mesures que havien sigut aprovades durant la pandèmia, com la disminució de l'IVA i altres impostos a l'energia, es van prorrogar a causa dels efectes de la guerra. 

9.000 milions més a l'estiu 

Quatre mesos després de la invasió russa a Ucraïna, la guerra i els seus efectes en l'economia seguien i el Govern de Sánchez va decidir prorrogar i ampliar les mesures aprovades a finals de març. L'executiu va rebaixar del 10% al 5% l'IVA de la llum, va prorrogar la limitació de la pujada del lloguer i va aprovar els incentius per al transport públic, així com una ajuda de 200 euros per a les rendes més baixes. 

Les mesures van costar al Govern 9.000 milions d'euros més, repartits entre els 5.500 en despesa i els 3.600 en reducció de la recaptació. Un mes després, el Congrés dels Diputats va donar per bones  les mesures aprovades pel consell de ministres  i la majoria de les mesures que inicialment havien d'estar vigents fins a l'estiu es van prorrogar fins al 31 de desembre. Ara, amb el nou decret, prorroga moltes d'elles durant sis mesos i d'altres de cara a tot el 2023, un cop comprovat que els efectes econòmics de la guerra són de mig i llarg abast. 

L'antecedent de la pandèmia 

Si ara es parla de "l'escut social" per parlar de les mesures anticrisi contra la inflació precipitada per la guerra a Ucraïna, el terme va començar a ser emprat pel Govern de Sánchez durant la pandèmia. El 30 de març, poc després que es decretés l'estat d'alarma, es va aprovar una moratòria de lloguers que permetia pagar durant els mesos i anys posteriors els lloguers que quedessin pendents, suspenia durant sis mesos els desnonaments i establia que es renovessin automàticament els contractes de lloguer que expiressin durant aquells mesos.

També durant la pandèmia es va prohibir tallar els subministraments a famílies vulnerables i es va simplificar l'acreditació de vulnerabilitat, per tal que les famílies tinguessin més facilitats per demostrar el seu baix nivell d'ingressos.  

Per protegir les empreses, va aprovar per decret llei una nova modalitat d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) vinculats a la covid-19, mitjançant el qual el Govern assumia el pagament de la inactivitat parcial que assumís el treballador. Un any després que esclatés la pandèmia, i recollint en part l'esperit de l'escut social, el Govern espanyol va aprovar l'Ingrés Mínim Vital. La renda mensual destinada als qui que segons el ministeri arriba ara a 535.000 llars, tot i que molts dels seus usuaris i també treballadors de la Seguretat Social posen en dubte la seva eficàcia i alerten de centenars d'errades.