La política comercial dels Estats Units envers la Xina entra en una nova fase. A les restriccions tecnològiques dels darrers anys —especialment en el sector dels semiconductors— s’hi afegeix ara una estratègia centrada en la indústria marítima i logística.

L’ordre executiva recent signada pel president Donald Trump el 9 d’abril de 2025, titulada “Restoring America’s Maritime Dominance”, marca un enfocament més estructural, que afecta la capacitat de la Xina de dominar segments clau del comerç internacional.

Aquesta norma no implementa immediatament nous aranzels, però obre la porta a la imposició de taxes d’entrada a ports nord-americans per a vaixells construïts a la Xina. La proposta, elaborada per l’Oficina del Representant de Comerç dels Estats Units (USTR), contempla:

   •   1,5 milions de dòlars per entrada per a qualsevol vaixell construït a la Xina;

   •   1 milió de dòlars per entrada per a operadors la flota dels quals estigui composta en un 50% o més per vaixells construïts a la Xina;

   •   750.000 dòlars per entrada per a operadors amb entre un 25% i un 50% de la seva flota construïda a la Xina.

Aquestes mesures afectarien tant empreses xineses com navilieres d’altres països que depenen dels drassanes xineses per renovar o ampliar les seves flotes. Per això, diverses ambaixades asiàtiques a Washington han expressat la seva preocupació. En paraules d’un diplomàtic citat per Nikkei Asia, “Trump està utilitzant la Xina per recaptar diners d’empreses d’altres països”.

La motivació oficial darrere de la iniciativa és revertir la pèrdua de capacitats de construcció naval als Estats Units. Segons dades del govern nord-americà, el país produeix avui només el 0,2% dels vaixells del món, davant el 74% que es construeixen a la Xina. La proposta busca, mitjançant el cobrament d’aquestes penalitzacions, alimentar un fons fiduciari destinat a revitalitzar la indústria naval nacional.

Els Estats Units no busquen únicament limitar les exportacions xineses, sinó debilitar sectors en què Pequín ha construït avantatges sistèmics

A més, es considera establir aranzels a grues portuàries d’origen xinès o fabricades per empreses controlades per interessos xinesos, i aplicar un recàrrec del 10% sobre càrrega que entri a través del Canadà o Mèxic per evitar el pagament d’aquestes taxes portuàries.

Amb aquestes accions, els Estats Units no busquen únicament limitar les exportacions xineses, sinó debilitar sectors en què Pequín ha construït avantatges sistèmics a través de subsidis, integració vertical i control logístic global. Es tracta, en efecte, d’un nou front en una política que ja no gira exclusivament entorn de l’accés a tecnologia avançada, com els xips, sinó que ara s’estén a les infraestructures físiques que sostenen el comerç mundial.

Aquest segon eix —el marítim— complementa l’estratègia anterior i anticipa una dinàmica més àmplia: Washington intervé en sectors on la supremacia xinesa és estratègica. En aquest sentit, el cas naval seria el model per a futures accions en altres àrees com el transport terrestre, minerals crítics o plataformes logístiques digitals. Més que mesures puntuals, aquestes iniciatives dibuixen un patró coherent de confrontació estructural.

Les coses com són.