Fa un parell de setmanes van coincidir quatre grans fires i congressos de negocis a Barcelona. A l’esdeveniment líder mundial per a ciutats, l’Smart City, s’hi afegiren el Fòrum Gastronòmic, que és el punt de trobada dels professionals del sector; el Gartner, que va reunir els CIO (els responsables de tecnologies de la informació, per les seves sigles en anglès) de les principals multinacionals per discutir sobre les tendències de la informació i els negocis; i el VMware, el congrés de referència del sector del cloud (núvol). L’Smart City va reunir en el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona a més de 25.300 assistents procedents de 140 països, xifres rècord, segons els organitzadors; i 18.500 persones van passar pels pavellons de Montjuïc al Fòrum Gastronòmic. Cada certamen va durar tres dies. El preu de les habitacions es va enfilar en alguns casos als 1.000 euros la nit!, m’explicava alarmat aquesta setmana un directiu que es dedica a organitzar certàmens i promoure els negocis a la ciutat. “Els hotelers s’estan passant, ni som Londres ni tampoc París”, em deia.

Des del punt de vista de l’oferta d’allotjament, a Barcelona s’està dibuixant un coll d’ampolla que pot acabar escanyant el sector. Mentre persisteix la moratòria hotelera per créixer en places a la capital catalana a través del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), s’hi afegeix ara el fre de la Generalitat per a la construcció d’apartaments turístics, posant un límit de cinc anys a les llicències de pisos turístics, si bé aquesta mesura on afecta més és a les comarques de Girona. En qualsevol cas, l’oferta de llits es va estrenyent i estrenyent... Mentre les necessitats i la demanda van en augment. Barcelona fa dues dècades seguides que es manté en el top 5 europeu en l’organització de congressos.

A manca de tancar l’any en curs, segons el Barcelona Convention Bureau, que és l’àrea especialitzada de Turisme de Barcelona per a la promoció i captació de congressos i convencions a la ciutat, el 2022 l’impacte econòmic directe del turisme de reunions a la ciutat es va aproximar al valor prepandèmic, que fou de rècord, en superar els 1.900 milions d’euros.

Convindria que les dues administracions que es miren de cara a la plaça de Sant Jaume es fixin en aquestes tendències perquè quan regulin ho facin de forma complementària. El mateix directiu del principi es mostra totalment favorable al fet que s’apugi la taxa turística i que part dels ingressos que es recapten es posin —també— al servei del turisme de negocis, al mateix temps que mitiga els estralls del turisme de masses sobre el medi.

A Barcelona hi ha poca oferta d'allotjament però els hotelers no poden aprofitar-ho per fixar uns preus desorbitats

El turisme de negocis és estratègic per a la ciutat i prou que ho saben els hotelers que lidera Jordi Clos, ara al capdavant de Turisme de Barcelona. Un professional que visita Barcelona amb motiu d’una fira gasta gairebé el 52% més que el turista que ve de vacances o per oci, segons l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA), que no aprofiti el gremi l’avinentesa per fer l’agost fixant preus desorbitats.

I finalment, ara que la conselleria de Territori de la Generalitat està negociant modificar la Llei del Taxi —vigent de 2003, quatre anys abans que Steve Jobs presentés el primer iPhone— per incloure les VTC (com Uber o Cabify) i les empreses d’intermediació de taxis (les apps per sol·licitar un xofer, com Free Now), a veure si el totpoderós sindicat del taxi posa per una vegada els interessos col·lectius per damunt dels seus perquè no calgui fer una cua de 40 minuts a l’estació de Sants fins que n'arriba un. Ei, de dia i sense pluja; quan plou o fosqueja l’espera per aturar un taxi a la capital catalana pot ser eterna. Volem que el taxi sigui considerat un servei econòmic d’interès general, propugna esperançat el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Oriol Martori. A veure si se’n surt amb Tito Álvarez, d’Élite Taxi (el nom del sindicat és tota una declaració d'intencions).

Barcelona presumeix de ser una ciutat acollidora, i business friendly des que Jaume Collboni va prendre el bastó de batlle a l’Ajuntament. Al final, els turistes, de negocis o no, els mínims als quals aspirem quan viatgem són trobar un lloc digne per a dormir-hi i a un preu raonable, que no et fotin la cartera ni el rellotge a la que et despistes un moment i una mobilitat confortable. No ens la carreguem!