El desplegament de la intel·ligència artificial (IA) s’està produint de manera transversal i universal en tots els àmbits, amb un impacte especial en la gestió de l’ocupació i de les condicions laborals. No es concentra en les grans empreses, ja que també comença a desenvolupar-se entre les petites. No afecta només la feina a través de plataformes, sinó que s’estén a tot tipus d’activitats. Per això, els interlocutors socials han de valorar l’impacte que la IA té sobre els continguts tradicionals dels convenis col·lectius, ja que la negociació col·lectiva es presenta com l’instrument per excel·lència de regulació de la contractació laboral i de les relacions laborals en general.

El mateix Reglament de la Unió Europea sobre IA conté dues previsions importants sobre negociació col·lectiva, encara que siguin de caràcter negatiu. D’una banda, el seu articulat estableix que el que es regula al Reglament no impedeix que els estats membres fomentin o permetin l’aplicació de convenis col·lectius més favorables per als treballadors pel que fa als seus drets en relació amb l’ús de la IA. D’altra banda, en els seus considerants afirma que el Reglament no ha d’afectar en cap cas el dret a negociar, concloure i fer complir convenis col·lectius. Per la seva banda, la Directiva sobre el treball en plataformes, ja en positiu, estableix que els estats membres han d’adoptar mesures per fomentar l’exercici del dret a la negociació col·lectiva en aquest àmbit, en particular per facilitar l’exercici dels drets dels treballadors relacionats amb la gestió algorítmica.

Les organitzacions sindicals i empresarials n’han pres bona nota, essent emblemàtic en aquest sentit el que es contempla en l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva de 2023. Aquest Acord dedica un apartat específic a la intel·ligència artificial, posant l’atenció en la necessitat de fer-ne un ús correcte, transparent i segur per evitar el risc de prendre decisions esbiaixades o discriminatòries; alhora adverteix de la necessitat que els sistemes d'IA segueixin el principi del control humà en el seu desplegament. En particular, a l’Acord es declara que la negociació col·lectiva ha de jugar “un paper fonamental”, establint criteris que garanteixin un ús adequat de la IA i sobre el desenvolupament del deure d’informació periòdica a la representació dels treballadors.

Malgrat tot l’anterior, deixant de banda les declaracions programàtiques, les clàusules sense contingut i la creació d’observatoris, en la majoria dels convenis s’aprecia un clamorós silenci sobre aquesta matèria. Fins i tot, a vegades, es detecten clàusules contràries al Reglament europeu; per exemple, reconeixent als representants dels treballadors drets d’informació més limitats que els previstos al Reglament.

La IA pot provocar l’aparició de noves empreses que poden quedar fora de la cobertura dels convenis col·lectius vigents

A vegades es magnifica la importància de la intervenció dels convenis col·lectius, als quals s’atribueix un paper central en la regulació de tota mena de matèries, oblidant que, de vegades, la legislació europea o interna no ho contempla i que, en altres casos, només els grans convenis tenen capacitat per afrontar matèries com aquesta, de notable complexitat.

Davant aquest suposat caràcter fonamental, cal tenir en compte que el Reglament europeu en matèria d’IA és autosuficient i complet, i no deixa espai a una intervenció posterior per part de la legislació dels estats membres ni fa cap remissió específica a la negociació col·lectiva perquè desenvolupi cap aspecte concret. A més, el Reglament, independentment de les garanties que introdueix per a un ús correcte de la IA, pretén afavorir el seu desenvolupament com a element de millora del Mercat interior, i, per tant, no admet establir prohibicions o límits injustificats a la IA. També, encara que la Directiva sobre el treball en plataformes afirmi que el desenvolupament de la presumpció de laboralitat que introdueix es pot regular a través de la negociació col·lectiva, en el nostre ordenament intern es tracta d’una norma de caràcter processal de dret públic, sobre la qual no poden intervenir els convenis col·lectius.

Malgrat tot l’anterior, convé destacar que la negociació col·lectiva pot i ha d’intervenir en la gestió del desplegament de la IA. Es tracta d’acotar amb rigor els assumptes en què els convenis poden tenir un paper decisiu. Així, a títol orientatiu, caldria destacar els següents.

En primer lloc, cal tenir en compte que el desplegament de la IA pot provocar l’aparició de noves empreses i oportunitats de negoci, que poden quedar fora de la cobertura dels convenis col·lectius vigents. Això aconsella revisar les definicions de l’àmbit d’aplicació dels convenis, per assegurar que aquestes noves realitats empresarials disposin d’un conveni col·lectiu de referència, d’acord amb el qual es regulin les seves condicions de contractació i d’ocupació.

La IA requerirà un important procés de reciclatge per a molts treballadors, que hauran d’utilitzar altres eines o fins i tot canviar de funcions

De la mateixa manera, cal tenir present que el desplegament de la IA requerirà un important procés de reciclatge per a molts treballadors, que hauran de fer la seva feina amb altres eines o fins i tot canviar de funcions. Tot això requereix atendre de manera especial la formació professional en IA, aspecte sobre el qual els convenis han d’establir drets i règim del reciclatge formatiu.

Un dels elements centrals del Reglament europeu és l’establiment d’una tipologia de riscos, diferenciant entre sistemes inadmissibles, d’alt risc, de risc limitat i irrellevant. En matèria laboral, alguns dels sistemes inadmissibles obliguen a excloure determinades pràctiques, alhora que la majoria de les decisions en matèria de personal se situen en el terreny dels sistemes d’alt risc. Encara que el Reglament és molt clar en la identificació i les garanties corresponents a cada nivell, això es podria perfeccionar via negociació col·lectiva, proporcionant major seguretat jurídica, concretant cada nivell de risc en el sector concret i en l’empresa concreta. En particular, els convenis haurien d’intervenir regulant l’ús de les dades biomètriques com a eina de control del treballador i de la seva activitat.

Igualment, el Reglament d’IA s’atura a garantir la transparència en la gestió de la IA mitjançant l’atribució de drets importants d’informació i explicació tant als treballadors com als seus representants. Això sí, també en aquesta matèria els convenis podrien intensificar les garanties d’informació als treballadors, fins i tot de consulta als seus representants.

No es pot tampoc desconèixer l’impacte que la IA pot tenir en matèria de prevenció de riscos laborals, on, més enllà de la necessitat de modernitzar la legislació general sobre prevenció, la negociació col·lectiva podria fer èmfasi en l’avaluació de riscos en cada empresa derivats del desplegament de la IA.

Els convenis poden desenvolupar una funció important de concreció dels empleats que poden assumir la gestió de la IA

Un element clau és l’aplicació dels processos automatitzats de decisió, mitjançant la implantació d’algorismes, en l’exercici dels poders empresarials. Seria convenient, en aquest sentit, que la negociació col·lectiva abordés tant els supòsits concrets en què es podria fer ús de mitjans automatitzats o semiautomatitzats, com les condicions per dur-ho a terme.

Una qüestió important i complexa es presenta quan la plataforma actua a través d’un intermediari, essent possible atribuir responsabilitat a la plataforma per garantir els drets dels treballadors de l’intermediari. Es tracta d’una possibilitat contemplada expressament per la Directiva corresponent, que convindria regular per Llei, però que, mentre no es faci, parcialment ho podria fer el conveni.

Finalment, cal tenir en compte que les garanties establertes davant dels riscos del desplegament de la IA no només comporten deures per a les empreses, sinó també obligacions per als mateixos treballadors, que poden ser els responsables immediats de la seva gestió, començant per qui assumeix en la pràctica el concret desplegament de la IA. Des d’aquest punt de vista, els convenis poden desenvolupar una funció important de concreció dels empleats que poden assumir la gestió de la IA. A conseqüència d’això, els convenis han de tipificar els incompliments dels treballadors en aquesta matèria, amb les corresponents graduacions d’infraccions lleus, greus i molt greus, a efectes de poder-los sancionar en l’exercici del poder disciplinari de l’empresari.

Tots els aspectes anteriors mostren la llista de tasques importants i variades que ha d’assumir la negociació col·lectiva en matèria d’IA, per la qual cosa esperem que les taules de negociació en prenguin nota i es vagin mentalitzant dels nous desafiaments que cal afrontar.