Els malastrucs sobre un mal any de borsa per a 2023 han fracassat. El seu lògic raonament de la dificultat de revalorització de les accions amb els bancs centrals apujant tipus no ha servit de gran cosa d'acord amb els resultats: les principals borses mundials acaben el semestre amb guanys entorn del 15% que en el cas del tecnològic Nasdaq s'eleven fins al 36%, recuperant pràcticament tot el perdut durant l'exercici anterior. Bé és cert que en el cas dels Estats Units les alces es concentren en un reduït nombre de companyies (gairebé totes del sector tecnològic), mentre que a Europa els guanys s'estenen per un major nombre de sectors.

I els experts no veuen un canvi de rumb immediat en l'optimisme que ara com ara envolta a les accions malgrat els missatges persistents dels bancs centrals (Reserva Federal i BCE) que les pujades de tipus no s'han acabat i que probablement en quedaran pendents encara dos més fins al tancament de l'exercici. I és que la política monetària restrictiva no es deixa veure, de moment, en les dades macro que continuen resultant positius. Potser el més destacat sigui el del PIB dels Estats Units que està creixent a taxes del 2%. Molts aventuren recessió per a l'encara principal economia mundial, però allà està augmentant la seva taxa de creixement en mig punt. I transcorregut més d'un any des que la Fed va començar a apujar tipus, l'efecte ja hauria d'haver arribat al creixement. De moment, calma.

També la caiguda de sis dècimes en la inflació europea de juny fins al 5,5% suposa una bona dada per la qual els mercats naveguen més còmodament.

Per als seguidors de la política monetària del BCE, el fòrum de Sintra celebrat la passada setmana es presta a interpretacions. D'una banda, els missatges de l'organisme director de la política monetària de l'euro són molt durs, però els analistes aprecien una sobrereacció. Rubén Segura-Cayuela, economista en cap de Bank of America (BofA) per a Europa, considera que la batalla sobre si pujar o no en el setembre encara està per decidir, encara que les dades d'inflació d'aquesta setmana suggereixen que una última pujada llavors és cada vegada més probable. També, "més alt durant més temps" és el tema clau que els oradors del BCE volen impulsar, però "creiem que és cada vegada més improbable que les retallades puguin esperar fins a finals del segon semestre de 2024 com alguns oradors semblen suggerir", indica Segura-Cayuela.

És d'esperar una presa de beneficis que molts situen per als mesos de juliol i agost (pel que sembla no ocorrerà en aquesta setmana que ara s'estrena) aprofitant els menors volums de contractació que sempre faciliten els moviments tant a l'alça com a la baixa. Però serà en aquests mesos quan es coneguin els resultats empresarials del primer semestre de l'any i aquests poden funcionar com un revulsiu que doni suport a les alces ja aconseguides i justifiqui nous ascensos. Sens dubte, aquests resultats seran determinants juntament amb les guies que presentin les empreses fins a finals d'any en la presentació dels seus comptes a analistes i a la Premsa.

En la setmana vinent tindrem tancat el mercat nord-americà dimarts amb motiu del Dia de la Independència. Unes jornades que haurien d'oferir als inversors més visibilitat sobre la salut de l'economia mundial i les polítiques monetàries dels bancs centrals, amb la publicació del PMI manufacturer nord-americà dilluns, les actes de la Reserva Federal nord-americana dimecres a les 20 hores, el PMI de serveis, les estadístiques de sol·licituds de subsidi d'atur i la creació de nous llocs de treball als EUA dijous. Dimecres, l'OPEP es reunirà durant tot el dia, i divendres coneixerem la taxa d'atur i els ingressos mitjans per hora als Estats Units. Les previsions apunten a una creació d'uns 250.000 posades de treball no agrícoles en el gegant nord-americà i un descens d'una dècima en la taxa d'atur per situar-se en el 3,6% de la població activa. Referències positives que continuen mostrant la puixança de l'economia.

Finalment, a Espanya dades del PMI manufacturer i de serveis, així com de la producció industrial (maig sobre maig) i també la variació d'atur corresponent a juny. Al món financer, el Tresor públic farà subhasta de lletres a 6 mesos i un any dimarts, mentre que deixarà les subhastes de bons i obligacions per a dijous.