El mes passat, es va presentar el llibre publicat per Cajamar sobre Los sistemas de investigación e innovación agroalimentaria en el mundo, que em van confiar l'enorme responsabilitat de coordinar. El llibre està disponible gratuïtament per a la seva descàrrega.

L'obra s'inscriu en la tradició de Cajamar de promoure el coneixement aplicat al sector agroalimentari i es publica amb motiu del 50è aniversari de l'Estació Experimental Las Palmerillas, un referent en innovació agrària a Espanya. El llibre reuneix aportacions d'experts de reconegut prestigi i es planteja com una eina de reflexió per a responsables de polítiques públiques, investigadors, professionals del sector i agents d'innovació.

L'objectiu central del llibre ha estat analitzar com s'estructuren, financen i governen els sistemes de recerca i innovació agroalimentària en diferents països i regions del món, identificant les seves fortaleses, debilitats i lliçons apreses. Més que oferir models normatius o receptes universals, s'ha intentat aportar un enfocament comparatiu que permet comprendre la diversitat de trajectòries institucionals i estratègiques.

Cada capítol combina una revisió històrica del sistema de recerca agrària, l'anàlisi dels principals actors públics i privats, els mecanismes de finançament i governança i una reflexió sobre els reptes actuals i futurs.

El llibre s'organitza en dos grans blocs. El primer se centra en països no europeus amb models especialment influents o singulars, mentre que el segon aborda el context europeu i alguns dels seus principals Estats membres.

En el bloc internacional destaquen casos com els Estats Units, la Xina, Israel i Nova Zelanda. El sistema estatunidenc es caracteritza per una forta articulació entre universitats, centres públics de recerca i sector privat, amb una clara orientació cap al mercat i la transferència tecnològica. La Xina, per la seva banda, mostra un model en ràpida expansió, fortament dirigit per l'Estat, amb grans inversions públiques i una estratègia explícita d'autosuficiència i seguretat alimentària. Israel apareix com un exemple d'innovació intensiva en coneixement, especialment en contextos d'escassetat d'aigua i condicions agroclimàtiques adverses. Nova Zelanda representa un model més liberalitzat, amb una recerca molt orientada a les exportacions i a la competitivitat internacional.

El segon bloc se centra a Europa, començant pel paper de la Comissió Europea i els programes marc de recerca, que busquen coordinar esforços nacionals i fomentar la cooperació transnacional. A nivell estatal, s'analitzen els sistemes de França, Itàlia, Països Baixos i Espanya. Aquests capítols mostren la diversitat d'enfocaments dins d'un marc comú europeu, des de models altament integrats i orientats a l'excel·lència científica, com el neerlandès, fins a sistemes més fragmentats, on la coordinació i la transferència de coneixement continuen sent reptes clau.

Uns temes transversals

D'aquest recorregut pels diferents països, en ressalta la identificació d'una sèrie de temes transversals que travessen tots els sistemes analitzats, sobre alguns dels quals tornarem en pròxims articles.

Sense sorpresa, apareix la tensió permanent entre recerca bàsica i aplicada i la importància de la transferència de coneixement i la innovació. El llibre mostra que l'èxit d'un sistema de recerca no depèn únicament del volum de recursos invertits, sinó de la seva capacitat per transformar el coneixement en innovació efectiva, adoptada per agricultors, cooperatives i empreses agroalimentàries. En aquest sentit, es destaca el paper creixent dels sistemes d'innovació agrícola, que integren investigadors, assessors, productors i empreses en xarxes col·laboratives.

La col·laboració publicoprivada apareix també com un element clau, tot i que no exempt de tensions. El llibre analitza diferents formes de cooperació, des de models molt orientats al mercat fins a esquemes en què el sector públic manté un paper dominant en la definició de prioritats estratègiques.

Finalment, la sostenibilitat emergeix com un desafiament comú. Tots els sistemes analitzats enfronten la necessitat de produir més aliments amb menor impacte ambiental, adaptar-se al canvi climàtic i respondre a les creixents demandes socials en matèria de qualitat, traçabilitat i benestar animal.

Hem intentat, d'una banda, oferir una visió comparada poc freqüent en la literatura en llengua espanyola, facilitant l'accés a experiències internacionals diverses. D'altra banda, s'ha buscat combinar rigor acadèmic amb una clara vocació divulgativa, cosa que amplia el seu públic potencial. Finalment, el llibre convida a una reflexió estratègica sobre el futur de la recerca agroalimentària, subratllant la importància de l'estabilitat institucional, la visió a llarg termini i la coherència entre polítiques de recerca, desenvolupament rural i sostenibilitat.

En conclusió, el seu aquest article ha animat algun lector perquè es descarregui el llibre i, almenys, el fullegi o si alguna ja en tenia coneixement, estaré molt encantat de rebre els seus comentaris, suggeriments i, per descomptat, crítiques, ja que he posat molt d'esforç personal i dedicació a la seva realització.