Una banda que no existeix toca cançons que ningú no va compondre. Cap instrument, cap assaig, cap estudi, cap gira. Només un grapat d'arxius generats amb intel·ligència artificial (IA). Així va aparèixer Velvet Sundown a les plataformes: sense antecedents, sense història, sense presentacions en viu, sense entrevistes prèvies. Però en qüestió de dies, van superar els 500.000 oients mensuals a Spotify. També eren en Amazon Music, Apple Music, Deezer. Centenars de milers de persones escoltaven els seus temes. Ningú no sabia qui era. Els algoritmes els van empènyer a llistes de reproducció populars, i d'allà, la bola de neu. La gent va creure que eren reals. Ningú no ho va verificar.

Quan la sospita que era una banda creada amb IA es va tornar impossible d'ignorar, el portaveu —que ni tan sols és un membre real del grup, ho va admetre: sí, és tot un art hoax. Una broma. Però també una demostració: van utilitzar Suno, un generador musical amb IA. Van utilitzar veus sintètiques per donar continuïtat. Van mentir dient que era música feta en un bungalou californià. Ho van negar en xarxes socials. Es van burlar dels periodistes. I tot va funcionar millor que si haguessin dit la veritat. Perquè la veritat és aquesta: la música ja no necessita músics.

No és una exageració, és un fet. Avui una persona sola, sense coneixements tècnics ni entrenament musical, pot generar una cançó sencera, amb lletra, melodia, estructura, instrumentació, barreja i veu. Pot demanar una balada trista amb guitarres acústiques i harmonies vocals a l'estil Fleetwood Mac, o un hit pop com Dua Lipa, o una fusió de reggaeton amb tecno berlinès. I el té en segons, sense contractar ningú. Sense bregar amb egos, capricis o demores Per a què continuar formant músics?

El cas de Velvet Sundown és només la primera prova massiva de què el sistema ja va canviar. I no hi ha marxa enrere, els músics ja no són necessaris. Els que ja existeixen, que toquin per a si mateixos, com qui pinta aquarel·les el cap de setmana. Que gaudeixin del seu hobby. Però el que cregui que viurà d'això, que es desperti. Aquesta cursa va morir. Va morir perquè ara qualsevol resultat que puguin donar, una màquina el dona millor, més ràpid, més barat, més precís, i sense errors humans.

La finalitat dels músics no és la finalitat de la música. Al contrari: hi haurà més música que mai. Música perfecta, infinita, adaptada al gust de cada usuari, reproduïda per sistemes que entenen l'oient millor que ell mateix. Però no hi haurà músics. I el mateix passarà aviat amb actors, directors, guionistes, fotògrafs, editors. L'art segueix, els artistes desapareixen. Només queda el producte, perquè el que importa, com sempre, és només el resultat.

Les coses com són