Com a responsable de l'àrea de persones i com qualsevol responsable en les organitzacions, en aquesta era de canvi constant que vivim, hem estat testimonis en aquests anys d'una transformació substancial en la flexibilitat a la feina. Un dels enfocaments que ha guanyat un impuls imparable en aquests temps és el nou model de feina híbrida (combinació de la feina presencial amb la remota). Aquest nou concepte ha implicat desafiaments, però també importants beneficis tant per a les empreses com per als treballadors. En aquest article, em proposo explorar l'evolució de la feina híbrida basada en la meva pròpia experiència i determinar quin podria ser el seu futur.

Fins fa poc, el concepte convencional generalitzat de feina implicava anar diàriament a una oficina física. Tanmateix, els avanços tecnològics i esdeveniments globals, com la pandèmia de COVID-19, han actuat com a catalitzadors accelerant la metamorfosi cap a un enfocament més adaptable i flexible. La feina híbrida, amb la seva fusió entre les tasques in situ i el teletreball, ha sorgit com una opció valguda tant per als empleats com per a les organitzacions, com revela, per exemple, l'últim estudi d'Unisys, en el qual un aclaparador 86% dels treballadors manifesta una preferència per adoptar aquest model.

Desafiaments i oportunitats en l'híbrida realitat

La feina 100% en remot no arriba exempt de desafiaments que exigeixen una planificació i una estratègia. Un dels reptes primordials rau en l'absència d'interacció personal i la potencial disminució de la cohesió entre equips i amb l'organització. La col·laboració i el sentiment de pertinença poden veure's compromesos quan els empleats operen fonamentalment de manera remota.

Addicionalment, el distanciament entre els membres d'un equip pot obstaculitzar la transmissió de la cultura empresarial i els valors corporatius. La gestió de la productivitat i l'harmonia entre la vida laboral i personal també poden tornar-se complexes en aquest model, ja que alguns treballadors poden sentir la pressió d'en ser a casa, mantenir-se disponibles en tot moment, fins i tot fora de les hores laborals.

No obstant això, la feina híbrida, que combina la feina en remot amb la presencial, brinda una sèrie de beneficis que no podem oblidar. La flexibilitat i la capacitat d'adequar horaris i entorns laborals a les necessitats individuals s'erigeixen en dos dels atributs més preuats i poden incrementar la satisfacció laboral, impulsar la conciliació i, en última instància, enfortir la captació i retenció del talent.

En paral·lel, la feina híbrida pot ampliar l'esfera geogràfica d'una empresa, possibilitant l'accés a un espectre divers de talent que no acceptaria l'oferta de treball si hagués de desplaçar-se diàriament a l'oficina, molt interioritzat en els perfils purament tecnològics.

Modelant el futur: tendències actuals i futures de la feina híbrida

En l'actualitat, la feina híbrida ha demostrat ser una solució eficaç per a nombroses empreses. Tant és així, que segons un estudi d'IDC Research, s'espera que abans que acabi el 2023, un 85% de les empreses espanyoles hauran implementat models híbrids de feina, la qual cosa reflecteix la direcció irreversible que està prenent l'evolució laboral. Empreses grans i en especial pimes, estan en un procés d'aprenentatge per descobrir el model de treball que millor s'adapti a les seves necessitats i dinàmiques i són moltes organitzacions que estan realitzant inversions significatives en tecnologia amb l'objectiu de potenciar la flexibilitat laboral.

La implementació d'eines de col·laboració en línia, comunicació i gestió de projectes ha simplificat enormement la interacció entre equips, sense importar on es trobin físicament, alhora que ha suposat un important estalvi en despeses de transport. Fins i tot algunes companyies estan optant per entorns laborals més adaptables i alineats amb les canviants dinàmiques de la feina híbrida com poden ser els centres de coworking. En general, la recerca constant d'un equilibri entre l'eficiència i el benestar dels treballadors s'ha convertit en un objectiu prioritari en demostrar-se que això redunda en la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Mirant cap endavant, s'entreveu una tendència cap a una personalització més gran en els models híbrids, amb adaptacions específiques a les necessitats particulars de cada empresa, departaments, i funcions. A més, el paper de la intel·ligència artificial i l'anàlisi de dades serà fonamental en la gestió i optimització d'equips, garantint que els treballadors puguin espavilar-se en entorns que els permetin assolir el seu potencial màxim i contribuir a l'èxit organitzacional.

Des del meu punt de vista, malgrat els seus desafiaments, la feina híbrida ofereix més beneficis que problemes i ha de ser considerada per la gran majoria de les organitzacions. Com a professionals de recursos humans, tenim la responsabilitat de gestionar aquesta tendència amb obertura de mires i, alhora, enfrontar els seus desafiaments amb determinació, capitalitzant al màxim les oportunitats que brinda. La feina híbrida té el potencial de consolidar-se com un sòlid pilar que sustenti l'èxit i la prosperitat de nombroses empreses.