L’emigració és avui una realitat inevitable que necessitem gestionar amb intel·ligència. Un fenomen que, tot i que es presenta als mitjans i als discursos polítics com a una crisi, un problema o fins i tot una amenaça, és en realitat una constant històrica i social que no desapareixerà per decret ni per voluntarisme.

La frase -l’emigració no és un problema que hem de resoldre, sinó una realitat que cal gestionar- no només és una crida al seny, sinó també un canvi profund de perspectiva que hem d’assumir si volem actuar amb humanitat i eficiència. Un canvi que, a més, respon a una motivació clarament interessada: què passaria ja avui sense la feina de les persones emigrants?

Massa sovint hem caigut en el parany de conceptualitzar la migració com un problema extern que “algú” ha de resoldre. Aquesta visió és simplista i nociva perquè situa l’emigració en la categoria del que és anòmal o indesitjable. Com a conseqüència, es creen polítiques a curt termini, basades en la contenció i el control, que ignoren les causes estructurals i les dimensions humanes del fenomen. Si considerem l’emigració com un problema, és fàcil caure en solucions com tancar fronteres, augmentar la vigilància o criminalitzar les persones emigrants. Mesures que en cap cas ens permeten gestionar-la com cal.

Els moviments migratoris han estat presents en totes les èpoques i cultures, i les raons són múltiples: econòmiques, polítiques, socials, religioses, ambientals o familiars. Les persones es mouen buscant millors condicions de vida, seguretat, feina, educació o simplement perquè els seus territoris esdevenen inviables. Per tant, l’emigració no és un accident ni una anomalia, sinó una part natural i inevitable de la dinàmica humana. La globalització, les desigualtats creixents, el canvi climàtic i les transformacions tecnològiques acceleren i diversifiquen aquests moviments. Pretendre aturar-la és com intentar aturar el vent amb les mans. Avui la migració és una realitat estructural que probablement hauríem de fomentar i gestionar adequadament.

Massa sovint hem caigut en el parany de conceptualitzar la migració com un problema extern que “algú” ha de resoldre

Gestionar l’emigració implica acceptar que és un fenomen complex, dinàmic i multidimensional que requereix polítiques públiques integrals, flexibles i basades en drets humans. Significa canviar la narrativa, deixar de parlar de control migratori o de fronteres i començar a abordar-la des d’una visió integral, contemplant la mobilitat humana des d’una perspectiva àmplia i realista.

Considerar la migració com un problema porta implícita la idea que és quelcom negatiu, indesitjable o anòmal. Això genera por, rebuig i divisions socials. Tanmateix, ben gestionada es converteix en una font de riquesa social, cultural i econòmica. Les persones emigrants contribueixen amb els seus coneixements, esforços i diversitat al desenvolupament de les societats d’acollida. Sovint cobreixen feines essencials que les poblacions locals no assumeixen.

Una gestió “intel·ligent” del fenomen migratori suposa, des de reconèixer els drets humans fins a comprendre’n les causes estructurals. Els éssers humans han de ser reconeguts i tractats com a persones amb drets fonamentals inalienables: accés a serveis bàsics, justícia, protecció contra l’explotació i la violència. Cal entendre i abordar les causes profundes que empenyen les persones a emigrar: desigualtat econòmica, guerres, crisis ambientals, manca d’oportunitats, corrupció o persecucions. Això exigeix dissenyar i promoure vies legals i segures perquè la migració es pugui produir, fomentar la integració cultural, social i econòmica, i gestionar-la com a una oportunitat tant per al desenvolupament de les persones com de les societats d’acollida.

El repte és enorme i la responsabilitat és compartida. Gestionar-la bé implica reconèixer drets, entendre causes, obrir vies segures i promoure la integració. En aquest sentit, els governs han de deixar enrere les miopies a curt termini i dissenyar polítiques integrals en ambdues direccions: facilitar la integració cultural i social, i alhora garantir el manteniment dels elements culturals, socials i religiosos de les persones emigrants, sempre que no siguin contraris als principis democràtics dels entorns d’acollida. La seva gestió implica un canvi cultural i polític profund per construir societats més justes, inclusives i humanes. El repte migratori no es resol amb murs ni amb por, sinó amb voluntat, empatia i intel·ligència.

Mentrestant, constatem com, per unes raons o altres, la migració s’ha convertit en un tema central en discursos polítics que busquen capitalitzar la por i el rebuig per obtenir vots. Aquesta politització simplista i interessada genera polítiques populistes que estigmatitzen  les persones, divideixen la societat i dificulten solucions reals, i a més contribueixen a mantenir la segregació i els guetos. Per això, promoure una visió basada en la gestió responsable és també un acte polític valent i necessari.

Les organitzacions socials, l’acadèmia i els mitjans han de contribuir a desmuntar prejudicis i construir narratives que humanitzin la migració. D’altra banda, cadascun de nosaltres ha de mirar l’emigració no amb por o rebuig, sinó amb comprensió i responsabilitat.