El dijous 25 de gener passat es va celebrar a Brussel·les la primera reunió del Diàleg estratègic sobre l'agricultura europea iniciat per la Comissió Europea. En aquest final del seu mandat, una vegada que ha dimitit el vicepresident Timmermans (coordinador i destacat promotor del Pacte Verd Europeu), la Comissió Europea sembla (per fi!) haver-se adonat que el diàleg amb els actors socials és indispensable per aconseguir la seva adhesió activa a la transició ecològica, en aquest cas, a la transició agroecològica, per aconseguir adaptar-se i mitigar l'impacte del canvi climàtic.

Aquests són els antecedents directes. El dimecres 13 de setembre de 2023, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va comparèixer davant del Parlament Europeu amb un important discurs sobre l'estat de la Unió. Entre molts altres temes abordats, va reclamar "més diàleg i menys polarització" en el debat entre la protecció del medi ambient i el futur de l'agricultura a la Unió Europea, una àrea on la tensió política ha augmentat notablement en els últims temps. Va insistir: "Necessitem més diàleg i menys polarització. Per això volem llançar un diàleg estratègic sobre el futur de l'agricultura a la UE. Estic convençuda que l'agricultura i la protecció del món natural poden anar de bracet".

Tres mesos més tard, en la gran missa de final d'any sobre l'agricultura europea, organitzada per la Comissió Europea, concretament el 6 de desembre, la presidenta Von der Leyen va reiterar el seu anunci i va afegir que la iniciativa començaria el gener del 2024.

Un mes més tard, ja l'any nou, el 9 de gener, el vicepresident de la Comissió, Maroš Šefčovič, visitava una explotació agrícola flamenca, de la mà del Consell Europeu de Joves Agricultors (CELLA). És actualment responsable de coordinar els treballs de la Comissió relatius al Pacte Verd europeu en substitució del comissari Timmermans, que va dimitir per presentar-se a les eleccions legislatives en el seu estat membre, els Països Baixos. Va aprofitar l'ocasió per insistir que "volem iniciar debats per reconstruir el consens sobre la PAC i l'agricultura europea".

El 23 de gener la presidència belga del Consell, que ha agafat el relleu de la presidència espanyola, ha promogut un debat entre els ministres d'Agricultura per "preparar aquest diàleg". La Comissió va convocar la primera reunió per al dijous 25 de gener. Després d'un llarg parèntesi de tots aquests mesos, els convidats al diàleg van tenir 24 hores per respondre.

Per estiu, la Comissió espera comptar amb unes conclusions que recullin solucions i una visió sobre el futur del sector agrari i alimentari de la UE consensuades

Una bona notícia, primer. La selecció dels participants ha de ser sempre arbitrària. Han convidat representants de les principals parts interessades de tota la cadena agroalimentària (agricultors, cooperatives i empreses agroalimentàries), les comunitats rurals, organitzacions no governamentals, representants de la societat civil, institucions financeres i universitats. El Consell de la UE i el Parlament Europeu també hi intervenen. En total són una trentena, la qual cosa hauria de permetre una bona discussió. La nit prèvia a la reunió, la presidenta va convidar tots els participants a sopar a l'última planta del Berlaymont.

Està previst que el calendari de reunions s'allargui al llarg d'aquest primer semestre. De cara a l'estiu, la Comissió espera comptar amb unes conclusions que recullin unes solucions i una visió sobre el futur del sector agrari i alimentari de la UE consensuades. Hom pot preguntar-se com s'integra aquest exercici amb el calendari comunitari. La present Comissió s'acaba a finals de l'any en curs i al juny hi haurà noves eleccions al Parlament Europeu. Partint dels resultats, que sens dubte seran diferents dels actuals, tindrem nous equilibris polítics al Parlament i a la Comissió.

El president del diàleg és l'alemany Peter Strohschneider, un professor emèrit de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munich i expresident de la Fundació Alemanya d'Investigació DFG. Els seus focus d'investigació es troben en els camps de la cultura i literatura alemanya medieval i premoderna, així com en la política d'investigació acadèmica. Res que el predisposi, en principi, per ser on és.

Tanmateix, és veritat que ja va encapçalar un exercici similar sobre el futur de l'agricultura a Alemanya. Com a president de la Comissió per al Futur de l'Agricultura del govern federal d'Alemanya (Zukunftskommission Landwirtschaft, ZKL), va coordinar l'elaboració de l'informe titulat The future of agriculture. A common agenda, publicat l'any 2021. Com era previsible, aquest informe va generar reaccions contradictòries, de vegades vehements, per part dels interlocutors socials i polítics.

Amb bon criteri, la primera fase de les discussions serà perquè els participants posin a sobre de la taula els punts d'acord

Cal reconèixer que els primers passos fets pel president han estat brillants. Encara que els debats interns del diàleg són secrets, se sap que la seva primera intervenció va ser per marcar el camí que seguiran. Amb bon criteri, la primera fase de les discussions serà perquè els participants posin a sobre de la taula els punts d'acord. Després, i només després, s'identificaran les diferències. Posats en aquesta dinàmica, tots s'han quedat sorpresos de la quantitat de punts sobre els quals hi ha convergències importants i del bon ambient en les reunions.

El futur de la nostra alimentació i l'alimentació del nostre futur, la seguretat de l'abastiment dels consumidors europeus, la contribució des de l'àmbit de l'alimentació a un món més just i equilibrat, l'adaptació i mitigació del canvi climàtic, el futur del medi rural i dels nostres pobles... tots són temes importants que haurien de ser objecte d'un nou contracte social, són qüestions d'estat nacionals i d'àmbit europeu.