Novembre ha arrencat com un dels mesos més importants pel que fa a avenços reguladors per al sector elèctric a Catalunya. El 31 d'octubre el Govern aprovava amb modificacions el decret de resiliència elèctrica que ha de simplificar els tràmits per a renovables i impulsar les bateries, que el Parlament ha d'aprovar per fi aquesta setmana. El 3 de novembre la Generalitat presentava el Plater que ha de fer públic el mapa amb els terrenys disponibles per implantar renovables. Un dia després, era el Consell de Ministres qui aprovava per decret el paquet antiapagades que el Congrés va tombar al juliol. A més, el 30 d'octubre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència plantejava una millora de la retribució a les xarxes que el sector exigia. Però tot això pot xocar amb una xarxa saturada sense espai per a nous punts de connexió.
Es tracta de tres avenços normatius que han de ser claus perquè Catalunya surti del seu estancament en renovables, que avui cobreixen només al voltant del 20% de la demanda elèctrica, menys de la meitat del percentatge que ha assolit de mitjana Espanya, on el 50% de l'electricitat prové de fonts netes. La simplificació administrativa i una normativa més clara pel que fa als terrenys agrícoles que es poden ocupar han de marcar el ritme d'acceleració, i les primeres regulacions de bateries apunten a fer de Catalunya una regió líder en emmagatzematge, compensant part del dèficit de generació.
El decret català de resiliència elèctrica estableix que les instal·lacions d'emmagatzematge elèctric, bàsicament bateries, són d'utilitat pública i interès social i sense necessitat de canviar la qualificació quan s'instal·li en sòls industrials. El decret rebaixa la condició d'interès públic general que es volia aplicar als parcs de renovables per tal de facilitar l'acceleració de la implementació, perquè Esquerra i Comuns entenen que cal que el territori continuï tenint veu.
Però dona competències als municipis per participar en les comunitats energètiques, agilitza la instal·lació dels autoconsums de menys potència (fins als 500 kW no caldran permisos) i les plaques fotovoltaiques que es vulguin posar a pèrgoles d'aparcaments. També promou l'energia agrovoltaica on conviuen amb plaques elevades amb els conreus i intenta harmonitzar l'activitat agrícola amb les renovables tot incorporant el consens a què van arribar el sector fotovoltaic i les comunitats de regants, per tal que no es puguin posar plaques a terres de regadiu amb algunes excepcions i es prioritzi la instal·lació a terres de secà.
Des del sector fotovoltaic, el portaveu d'UNEFCAT, Salvador Salat, creu que amb aquest decret "Catalunya es col·loca en una posició de lideratge en la regulació de l’autorització de projectes d’emmagatzematge electroquímic amb bateries tant per a la hibridació amb la generació renovable com per a l’acumulació estacionària". Celebra a més que "es fa un pas important per al rellançament de l'autoconsum" i amb la regulació de les comunitats energètiques.
El decret s'ha d'aprovar aquesta setmana al Parlament i s'ha treballat i pactat amb Comuns i Esquerra, però fonts del Govern alerten que "de vegades hi ha sorpreses" i no el volen donar per fet.
Salat, en canvi, no es posiciona davant el Plater, que delimita que Catalunya té 7.233 km² per instal·lar plaques fotovoltaiques i 5.791 per a parcs eòlics, dels quals només necessitarà 383 km² per instal·lar els 48.000 MW que necessita a terrenys naturals. Salat entén que "el debat públic que s’iniciarà amb la presentació de les primeres dades del PLATER ajudarà a fer públiques i visuals aquestes zones i contribuirà a la presa de consciència de la molt reduïda ocupació del territori", però recorda que les delimitacions ja estan clares per al sector i que mentre s'aprova el Plater els projectes no s'aturen.
En el decret antiapagades aprovat pel Consell de Ministres es va fer amb certes rebaixes pel rebuig del Congrés. Preveu més control de tensió de la CNMC per tal de preveure apagades, inspeccions extraordinàries sobre les capacitats de reposició de subministrament cada tres mesos i obre la porta a modificacions normatives per compensar les oscil·lacions de xarxa. Per tal de frenar l'acaparament i l'especulació dels punts d'accés a xarxa fixa la seva caducitat al cap de 5 anys, així com obliga a fer que es declari quina activitat econòmica ho demana. Preveu a més un objectiu d'emmagatzematge de 22,5 GW de cara a 2030, amb prioritat per a la hibridació a plantes ja existents.
Salat expressa que amb aquest decret "es dona rang legal a les mesures que permetran la millor governança del sector elèctric per fer-lo més adaptat a la futura creixent generació renovable, integrant-la en la mateixa gestió del sistema" i celebra l'impuls a les bateries amb una via "més àgil i efectiva".
Les xarxes, el pròxim repte
Però els avenços normatius coincideixen amb una limitació que pot frenar les renovables: la saturació de la xarxa i una retribució que el sector considera insuficient. A Catalunya un 90% de la xarxa elèctrica està saturada, per sobre de la mitjana espanyola, amb una descompensació entre la generació que prové majoritàriament del sud i l'oest i un consum que es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha més peticions de demanda, també saturada.
El ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha disposat en informació pública la seva proposta de planificació elèctrica de cara a 2030, que eleva fins a 13.600 milions les inversions previstes i que les renovables integrades augmentin a 159 GW acompanyades de 22 GW d'emmagatzematge. Des d'Unefcat, Salat alerta que hi ha una "contradicció" per les capacitats reservades a concurs o les que es deixen sense ocupar, que donen marge per corregir aquesta saturació. "Espanya no es pot permetre invertir contínuament per deixar una reserva de capacitat ociosa en les xarxes. Cal imperativament la revisió dels criteris d’estimació de les capacitats per apropar les capacitats reals a les capacitats que es calculen", afegeix.
Paral·lelament, i atenent les reivindicacions del sector, la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència va millorar la retribució a les xarxes del 6,46% al 6,58%, per sota d'entre el 7 i el 7,5% que demanava el sector. Des d'Endesa, que controla la major part de la xarxa elèctrica de Catalunya, lamenten que es tracti d'una retribució "que no respon als valors de mercat" i que dificulta les inversions necessàries per al període entre 2026 i 20131.
L'elèctrica compara la retribució amb altres països d'Europa, com Alemanya, que paga un 7,4%, o Itàlia, que arriba al 8,7%, amb una mitjana per sobre del 7%. Fonts d'Endesa lamenten que la proposta no té en compte les despeses en operació i manteniment.
Demanen també una agilització de les tramitacions per a xarxes, que triguen de mitjana 7 anys a rebre els permisos, i alliberar espai amb més requisits per concedir accessos a xarxa (avals, eliminar peticions duplicades) per tal que només quedin les peticions d'accés realment vinculades a projectes d'inversió i no a especuladors. Cal, defensen "netejar" els projectes que no s'han posat en marxa. Segons la patronal elèctrica Aelec, a Espanya hi ha 60.000 milions d'inversió en risc.
A Catalunya, apunten des d'Endesa, només 60 dels 354 nusos elèctrics existents tenen capacitat disponible i amb prou feines sumen 1.086 MW. Sense una millora de remuneració i un alliberament de xarxes, alerten, de poc servirà que s'agilitzi la tramitació de renovables. I tot això amb el compte enrere per tancar les nuclears ja en marxa, doncs està previst que finalitzin la seva activitat entre els anys 2030 i 2035, per la qual cosa caldrà suplir la seva absència amb renovables, cicle combinat o importació d'electricitat.