Estem lluitant perquè l'impacte immediat de la sequera als sectors de producció d’aliments més afectats trobi compensacions. Enguany el cereal d’hivern a les terres de secà farà curt i el regadiu té unes perspectives gairebé nul·les per als sembrats d’estiu. Els regadius s’han compromès per garantir, almenys, la supervivència dels arbres fruiters. Al Camp de Tarragona es pateix per la supervivència dels arbres de la fruita seca. Demanem una reacció immediata: calen obres d’emergència per facilitar aigua per a la supervivència de les plantacions, com aquests conreus llenyosos —arbres—, i del bestiar. Hi haurà manca de farratge i de pastures aprofitades per la ramaderia extensiva.

Cal parar el cop als sectors agrícoles i ramaders i facilitar les coses perquè puguin reprendre l’activitat amb normalitat, ja que, si no, dependrem més i més de les produccions de fora. Per això, hem demanat mesures econòmiques, fiscals i socials.

Ara bé, avui denunciem la manca de planificació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que no ha sabut afrontar l’episodi de sequera. Aquesta entitat estatal de gestió de l’aigua no és transparent i pren decisions sense cap mena d’interlocució amb els agents implicats. De cop i volta, tenim el canal principal dels Canals d’Urgell tancat i la resta amb restriccions inèdites. També al modern Canal Segarra-Garrigues, i a la part baixa de l’Ebre, en una situació d’emergència. Tot plegat tindrà unes conseqüències que aniran més enllà del sector agrari, perquè aquest és el motor de moltes comarques catalanes.

Dit això, cal apuntar que la sequera d’avui és una alerta que ens diu que hem de prendre decisions per al futur. La modernització de Canal d’Urgell, el més gran que tenim amb 50.000 hectàrees, no pot esperar més, cal passar a regs més eficients, com l’aspersió i el gota a gota. Cal modernitzar regs i fer-los més eficients. I cal ser conscients que, en una zona mediterrània, el secà perilla, per tant, s'han d'ampliar els camps regables amb reg de suport.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha actuat amb una mica més de temps, potser perquè, per proximitat, ens va escoltar quan, a principi de març, vam reclamar previsió d’aigua d’ús agrari. Avui la situació és molt dura, el reg s’ha reduït a la meitat a la conca del Ter i a la dreta del Llobregat. La Muga redueix la dotació al 84% i el reg provinent del pantà de Riudecanyes al 90%!

Aquí hem de fer el que teníem pendent d’ençà de la sequera del 2008. Tirar endavant la modernització de regadius del Baix Ter, incrementar l’ús de l’aigua regenerada, ampliació de la dessaladora de la Tordera. Millorar els regadius i apostar per la reutilització és una aposta generalitzada. Cal aprofitar cada metre cúbic d'aigua. Cal invertir en la regeneració de les aigües de les depuradores repartides arreu del territori i invertir en les infraestructures que en facin possible l'ús per a reg. Un cas paradigmàtic és el de la construcció de la infraestructura que permeti la reutilització de l’aigua de la depuradora de Reus.

Hem badat, la sequera del 2008 va plantejar obligacions perquè totes les noves construccions poguessin recollir l'aigua de la pluja: cada casa, una cisterna. I això no ha estat així. Hem d'anar cap aquí i crear nous sistemes de basses i embassaments distribuïts per aprofitar l'aigua quan plou.

La pagesia necessita dos recursos: terres i aigua. Produïm béns bàsics de consum i garantim la seguretat alimentària del país. La pagesia és una garantia per a la ciutadania, parlem de la petita i mitjana explotació, amb diversitat de cultius i ramaderia, distribuïda al territori, capaç de mantenir l'equilibri territorial i la gestió dels recursos naturals, el medi ambient i la preservació de la biodiversitat. Aquesta pagesia també és garantia per a la llibertat de la ciutadania. Atenció: els voltors de les finances al segle XXI ja han posat els ulls sobre la terra i l'aigua. Els grans inversors volen acaparar la terra i la gestió de l'aigua. El perill és que el futur sigui governat pels Senyors de l'Aigua i els Senyors de la Terra.

Ja és urgent reclamar polítiques estructurals que prioritzin l'agricultura davant el repte de la sequera amb una visió integral de país i que situïn el sector agrari com un sector essencial. I un cop garantit l'ús de boca, no es pot anar traient l'aigua al camp en benefici d'usos industrials i del sempre creixent sector turístic. Cal buscar alternatives.