Un estudi recent de l'AI Security Institute del Regne Unit, en col·laboració amb les universitats d'Oxford i el MIT, va provar la capacitat de persuasió d'alguns dels models de llenguatge d'intel·ligència artificial (IA) més avançats del món: GPT-4, GPT-4.5, GPT-4o d'OpenAI; Llama 3 de Meta; Grok 3 de xAI i Qwen d'Alibaba.

L'experiment es va centrar en temes polítics, com el finançament del sistema de salut britànic o la reforma del sistema d'asil. Es van fer servir més de 50.000 converses reals sobre aquests temes per entrenar els chatbots, afinant la seva capacitat d'argumentar. Als participants se'ls va presentar un debat amb un d'aquests models, que va durar de mitjana nou minuts.

El resultat va ser que, en comparació amb rebre un missatge estàtic, els usuaris que van conversar amb els chatbots van canviar d'opinió amb molta més freqüència: GPT-4o va ser un 41% més persuasiu i GPT-4.5 va assolir un 52% comparat amb el material fix.

El més significatiu és que entre un 36% i un 42% d'aquests canvis d'opinió es van mantenir un mes després. La clau de l'èxit, segons aquest estudi, va ser la capacitat dels models per aportar dades i evidències rellevants.

Per primera vegada, tenim eines que poden desplaçar l'intercanvi de creences cap a un terreny on els fets dominen

Quan el chatbot personalitzava la resposta, per exemple, considerant l'edat, el gènere o l'orientació política prèvia de l'usuari, la capacitat de persuasió augmentava al voltant d'un 5%. Aquesta és la base de la troballa, però també el punt on part de la premsa va decidir emmarcar la història d'una altra manera.

Els titulars, les notes i els comentaris públics es van enfocar a advertir sobre el “risc” que la IA pugui ser usada per manipular políticament o per difondre ideologies extremes. El missatge que van instal·lar és que aquesta capacitat de persuasió és un perill en si mateix, una arma llesta per caure en mans d'actors malintencionats.

Aquesta lectura és parcial i, sobretot, interessada. L'estudi no va provar el fenomen en física, medicina, història o qualsevol altra disciplina objectiva. Només es va triar la política com a camp d'assaig. Per tant, l'efecte es pot repetir en altres àmbits. De fet, si ho traslladem a disciplines on els fets són verificables, el resultat serà més poderós. I aquí hi ha el que és valuós: les dades de l'estudi mostren que la persuasió augmenta a mesura que creix la densitat de fets en la conversa. No va ser el to emocional ni l'adulació el que va moure les postures, sinó l'acumulació d'informació verificable i ben comunicada.

Això significa que, per primera vegada, tenim eines que poden desplaçar l'intercanvi buit d'eslògans i creences tancades cap a un terreny on els fets dominen. És un canvi de paradigma.

Vivim l'inici d'una era en què la veritat demostrable té avantatge sobre el relat buit. Aquesta és, probablement, la millor notícia que la IA ens ha donat

Imaginem algú defensant una idea absurda. Porta els seus “arguments” a una IA, obté una resposta plena de dades, torna amb nous punts, rep més fets, i així fins que l’evidència l’obliga a replantejar-se la seva postura. No és manipulació, és el triomf de la dada sobre l'ocurrència. Aquesta troballa hauria de ser celebrada com una excel·lent notícia per a la humanitat.

Tanmateix, els mitjans tradicionals reaccionen amb recel. I no és difícil entendre per què: durant dècades van controlar quins fets es presenten i sota quin marc narratiu, moltes vegades filtrats per interessos comercials, ideològics o per pura mandra investigadora. La IA amenaça de treure’ls aquest control. Si una màquina pot lliurar fets contrastables que contradiuen una versió oficial publicada per un diari, aquest diari perd el seu poder per fixar “la veritat” del dia.

Per això, en comptes de destacar que aquests models poden reforçar la qualitat del debat públic, els mitjans insisteixen en el relat del perill. Recorren a l’argument del “monstre” que serà usat pels dolents, ignorant que existeixen múltiples intel·ligències artificials i que el pluralisme digital serà més gran que el que ells ofereixen avui. Aquest estudi no és la història d’una amenaça imminent. És la prova que la persuasió funciona millor quan es basa en dades sòlides, i que la tecnologia ja permet posar aquest poder a l’abast de qualsevol.

Lluny de témer-ho, hauríem de veure-ho com l'inici d'una era en què la veritat demostrable té avantatge sobre el relat buit. I aquesta sí que és, probablement, la millor notícia que la IA ens ha donat fins ara.

Les coses com són.