De la COP a l'acció: per què el futur climàtic depèn de les competències que encara no tenim

Després del final de la cimera climàtica (COP30) —que per primera vegada va tenir seu a la regió amazònica, a Belém do Pará— és el moment de preguntar-se què pot fer realment la diferència aquesta vegada. L'Amazònia no és només teló de fons: és advertència, sistema i esperança.

En les últimes dècades, el món ha multiplicat els seus compromisos climàtics i declaracions d'intenció. Però els resultats no acompanyen el ritme de les promeses. Segons l'*Emissions Gap Report 2025* del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), les polítiques actuals ens encaminen cap a un augment de temperatura d'entre 2,3 i 2,5 °C a final de segle, molt per sobre de l'objectiu d'1,5 °C establert en l'Acord de París.

L’State of Climate Action Report 2025 confirma la mateixa tendència: cap dels 45 indicadors clau —en energia, transport o ús del sòl— avança al ritme necessari; cinc retrocedeixen i 29 haurien fins i tot de quadruplicar el seu progrés abans del 2030. No és un error de planificació, sinó d’execució.

Les dificultats heretades de COP anteriors

Els cims han aconseguit avenços importants: gairebé tots els països compten amb Contribucions Determinades a Nivell Nacional (CDN). Segons Climate Watch, almenys 171 Parts han presentat CDN nous o actualitzats. Sobre el paper, mai havíem tingut tanta planificació climàtica.

Però el buit entre la planificació i l'execució revela un patró recurrent. Persisteixen mecanismes de seguiment febles o fragmentats, que dificulten mesurar avenços o corregir desviacions. El finançament climàtic continua sent insuficient i molts països manquen de la capacitat tècnica per absorbir-lo.

Les competències que necessitem

La transició climàtica no és només un repte financer o polític; és un desafiament de capacitats humanes i organitzacionals. Per passar de paraules a fets, necessitem desenvolupar i enfortir competències clau en l'àmbit institucional, social i individual.

El primer pas és reconèixer la lògica econòmica de la sostenibilitat i la regeneració. Sense aquesta mirada, la transició sempre semblarà un cost. Adoptant-la, es veu el contrari: les inversions sostenibles redueixen riscos, creen eficiència, impulsen la competitivitat i asseguren prosperitat futura. Cada cop més, la transició cap a la sostenibilitat és la condició per continuar generant valor econòmic durador.

Segon, millorar la coordinació entre regions i sectors. El buit de lideratge després de la retirada dels EUA de la COP30 pot obrir espai a una governança més distribuïda. El moviment Ciutats+B mostra un exemple del que és possible: ciutadania, empreses i governs locals treballant junts cap als ODS mitjançant un lideratge compartit i descentralitzat.

Tercer punt, traduir objectius globals en accions locals. La transició passa als barris, empreses, escoles i ajuntaments. Implica adaptar objectius a realitats culturals i econòmiques diverses i valorar la saviesa de les comunitats indígenes i les solucions que emergeixen del Sud Global.

Hi ha voluntat de canvi, però hi falten estructures, processos i competències pràctiques que permetin que aquesta voluntat es tradueixi en resultats

Quart, necessitem gestió emocional i social del canvi. La transició no és neutra: beneficia alguns més o abans que altres. En els últims anys hem vist retrocessos preocupants en drets humans bàsics: llibertat d'expressió, protesta pacífica i protecció de minories. Ignorar aquesta dimensió compromet la cohesió social.

Cinquè, cal una política d'innovació amb mirada sistèmica. La transició requereix “arquitectes de sistemes”, no només estrategs. Significa comprendre i gestionar com les polítiques públiques, el capital privat i la filantropia s'uneixen com a agents de canvi sistèmic, que era el missatge clau a l'Impact Forum, organitzat per Ship2B a Barcelona aquesta setmana.

Per últim, hem d'avançar cap a la gestió de l'impacte més enllà del reporting. S'han desenvolupat molts indicadors i mètriques ESG, i això ha estat necessari. Tanmateix, recopilar dades continua sent un gran repte per a les PIPEs. És clau crear capacitat tecnològica que permeti a la intel·ligència artificial alliberar temps i recursos per a la gestió real d'impactes.

La transició climàtica exigeix acompanyar diferents generacions de professionals en el desenvolupament d'aquestes capacitats. Des de la nostra experiència formant líders, veiem cada dia que hi ha voluntat de canvi. El que falta, en molts casos, són les estructures, els processos i les competències pràctiques que permetin que aquesta voluntat es tradueixi en resultats.