Després de presentar la idea documentada, que no projecte, d’una nova pista sobre el mar per dotar l’aeroport de capacitat intercontinental no condicionada, hem preguntat sobre la valoració mediambiental de la proposta. Les conclusions són:

L'àrea no és especialment valuosa per a la vida marina a causa de la naturalesa sedimentària i fangosa que té per l’aportació d’anys del riu Llobregat. Es troba en una zona ZEPA (zona especial de protecció d’aus). 

La instal·lació dels pilons en milloraria la qualitat i la biodiversitat, en afegir estructures dures sobre fons tous.

L'obscuritat al fons produïda per la pista no és un problema, és més aviat una oportunitat, en afavorir espècies pròpies de fons ombrívols o foscos.

Els pilons no afectaran ni els corrents marins ni l’onatge; recoberts amb roca calcària artificial, atrauran vida marina. És una experiència comprovada. 

L’efecte sobre els ocells marins és baix. La intervenció es fa lluny de les zones de nidificació i els ocells marins volen baix per sota de l’alçada de la pista. Instal·lacions per nius en els pilons poden millorar la fauna ornitològica. 

Caldria fer un estudi ambiental aprofundit per confirmar aquestes conseqüències.

Els comentaris específics d’alguns dels ambientalistes consultats sobre aquestes qüestions han estat:

Importància dels fons marins afectats

Joandomènech Ros: Els fons de l’àrea sobre la qual s’instal·laria la pista projectada són fangosos, sorrencs (sorres fangoses, fang de plataforma) i amb una fauna associada banal.

En la cartografia de les praderies de fanerògames marines de tot el litoral català, en els fons previstos per a la instal·lació de la pista no s’hi troben aquestes herbes marines, Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.

Jordi Sargatal: Encara que la futura pista marina s’instal·li en una ZEPA litoral, la seva superfície serà d’unes 160 ha, en tenir una amplada de 400 m, la qual cosa fa que d’entrada l’afectació no es pugui considerar rellevant, i més amb les mesures compensatòries que es poden aplicar per augmentar la biodiversitat, gràcies precisament a l’aparició d’una nova infraestructura.

Claudio Racionero: no s’afecta l’espai del pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN) del delta del Llobregat; no s’afecta la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) terrestre de la XN200 del delta del Llobregat; no s’afecten els hàbitats de més interès per la nidificació, cría, alimentació i refugi pels ocells; no s’afecten els espais naturals protegits de les reserves naturals parcials de la Ricarda –ca l’Arana i el Remolar– i les Filipines; no s’afecten les zones humides de la Ricarda i el Remolar dins del catàleg de les zones humides de Catalunya; tampoc s’afecta el lloc d’interès comunitari (LIC) de la XN2000.

Per contra, s’afecta la ZEPA marítima del delta del Llobregat; s’afecta el pas migratori dels ocells marins seguint la línia costanera.

Instal·lació de pilons sobre el fons marí

Joandomènech Ros: Els fons afectats per la instal·lació de la pista prevista són, com s’ha dit, fangosos i sorrencs, amb absència o escassedat de roques; la presència dels pilons en la pista principal suposa, així, augmentar la presència de substrats durs, que molts organismes bentònics prefereixen als fons tous. En la proposta es preveu recobrir els pilons de formigó amb un material carbonatat i porós que faciliti la instal·lació d’organismes, tal com s’ha fet en altres localitats del món (per exemple, per facilitar l’assentament de larves de madrèpores i altres organismes propis dels esculls coral·lins).

Es pot ben dir, doncs, que la presència d’un nombre elevat de pilons de formigó, recoberts o no del material carbonatat i porós que es preveu, afegiria estructura i biodiversitat als fons de l’àrea, en un procés de recobriment i successió secundària ben conegut.

Obscuritat sota la plataforma

Joandomènech Ros: Un tipus d’afectació, amb independència de la biodiversitat del poblament actual del bentos i de la ictiofauna de la zona afectada, és la instal·lació d’un “para-sol” de 4.000 x 400 m. Aquesta pantalla reduiria l’entrada de llum al fons en els primers metres a cada cantó de la pista i l’eliminaria totalment en la part central de la mateixa, malgrat que és previst deixar obertures per no privar totalment el pas de la llum. Això, lluny de suposar un problema pels organismes bentònics, significaria un augment de la diversitat ambiental, perquè als fons il·luminats hi afegiria fons en penombra o en obscuritat total.

Jordi Sargatal: La nova plataforma marina, per l’ombra que projectarà, pot actuar com a refugi per un bon nombre espècies de flora i fauna marines, i també d’ocells. La proposta de bastir les columnes amb carbonat càlcic pot ajudar a la creació de bons hàbitats per moltes espècies.

Afectació sobre els ocells

Joandomènech Ros: L’estructura de la pista pot afavorir la presència d’ocells, principalment gavians, la qual cosa suposa un possible perill per la navegació aèria, però hi ha diverses solucions per eliminar o apaivagar el possible impacte, aplicades en aeroports i altres instal·lacions.

L’eventual posada en servei de la proposada pista sobre el mar faria sobrera la pista paral·lela a la costa (la denominada tercera pista) de l’aeroport. Per aquest motiu, seria raonable desmantellar-la i eliminar-la i, en la mesura del possible, recuperar i restaurar almenys part dels espais naturals (aiguamolls, llacunes, etc.) que foren afectats per la seva construcció (Germain i Pino, 2018), així com millorar l’estat ecològic de les llacunes actuals (que és majoritàriament deficient, dolent o mediocre, segons aquesta mateixa monografia).”

Necessitat d’un estudi ambiental específic més aprofundit

Jordi Sargatal: Evidentment, la solució marina també tindrà els seus efectes ambientals, però d’entrada, i dit sense haver-ho estudiat gens a fons, seran molt inferiors als efectes ambientals que tindria la solució terrestre. I ja no diem si parlem de l’afectació per sorolls.

La conclusió és evident: els efectes mediambientals de la pista sobre el mar són neutres o positius, però cal aprofundir l’estudi.