Nvidia fabrica els processadors més potents per la intel·ligència artificial (IA), però darrere d'aquest aparador hi ha un negoci menys visible i amb marges enormes: la interconnexió d'alt rendiment.

Aquest negoci mou xifres dignes d'una empresa sencera i és vital perquè els superordinadors d'IA funcionin. Així mateix, és una de les raons per les quals la Xina està irremeiablement endarrerida en aquesta cursa.

Per entendre-ho cal començar pel bàsic. Un processador, o xip, és el cervell d'un sistema. En IA, els més avançats són els de Nvidia, capaços de realitzar càlculs massius per entrenar i executar models.

El problema és que un sol xip, per potent que sigui, no basta. Els algoritmes moderns necessiten milers d'aquests components treballant en paral·lel. La clau està que aquests milers de processadors es comuniquin de forma instantània, com si fossin un únic cervell gegant. Aquests enllaços no es fan amb un cable qualsevol: requereixen tecnologies especialitzades, ultraràpides i dissenyades per no generar colls d'ampolla.

Allà entra el negoci de xarxes de Nvidia, que es basa en tres peces: NVLink, connecta directament processadors dins d'un mateix servidor; InfiniBand, integra servidors complets formant superordinadors; i Ethernet d'alta velocitat, per a la gestió d'emmagatzemament i control. Sense aquestes tres capes, el rendiment dels microprocessadors s'esfondra: és com tenir un motor de Fórmula 1 i posar-lo una caixa de canvis de bicicleta.

Les xifres mostren que aquest negoci no és marginal. L'últim any fiscal, Nvidia va facturar 115.100 milions de dòlars en el seu segment de centres de dades. D'aquest total, els xips van aportar uns 102.100 milions, mentre que la divisió de xarxes va generar 12.900 milions. Aquesta xifra supera el que Nvidia guanya en tota la seva divisió de videojocs, que va quedar en 11.300 milions.

En el primer trimestre de l'any en curs, el negoci de xarxes va aportar 4.900 milions sobre un total de 39.100 milions de dòlars en centres de dades. I el més important, aquests ingressos tenen marges alts: cada client que compra xips Nvidia gairebé sempre compra també les xarxes, perquè les alternatives redueixen tant el rendiment que no són viables. És un ingrés "lligat" a cada venda de maquinari, i creix amb cada expansió de capacitat d'IA.

Aquest control absolut es tradueix en un monopoli tècnic. NVLink i les implementacions de InfiniBand de Nvidia són tecnologies que no poden substituir-se sense perdre rendiment. Els competidors, com AMD o Intel, tenen projectes per competir, però estan lluny d'igualar la integració de Nvidia. A la pràctica, si es compren xips Nvidia, també s'adquireixen les seves xarxes. I allà és on la Xina topa amb un mur.

Per les restriccions nord-americanes, la Xina no pot importar lliurement els processadors més avançats de Nvidia. Fins i tot les versions retallades autoritzades venen sense l'accés complet a NVLink i amb limitacions en la interconnexió. Sense aquestes tecnologies, encara que s'aconsegueixin els semiconductors per canals indirectes, no funcionen com en els centres de dades occidentals.

És com rebre les peces d'un avió sense les ales. A això se suma que Nvidia no pot lliurar a la Xina la seva plataforma de programari CUDA, que és l'entorn de programació i optimització de tot el conjunt. Sense CUDA, no hi ha manera de treure el màxim rendiment a les màquines.

La Xina va respondre amb desenvolupaments propis, com els processadors Ascend de Huawei i sistemes d'interconnexió òptica a gran escala. Sobre el paper, aquestes tecnologies connecten centenars de processadors xinesos, però a la pràctica consumeixen més energia, tenen més latència i manquen d'un ecosistema de programari i eines equivalent a CUDA. A més, no hi ha compatibilitat directa amb els programes existents, la qual obliga a reescriure i adaptar codi, retardant qualsevol desplegament massiu.

El retard és estructural: Nvidia controla el processador, la interconnexió, el programari i el suport. Això significa que l'avantatge no està que tot l'ecosistema està tancat i és coherent, optimitzat per funcionar en conjunt, incloent-hi els processadors ultraràpids. Si es canvia qualsevol de les peces, tot el rendiment es desploma. En aquest context, la Xina està, tant sense els xips més avançats així com sense la xarxa que els connecta i el programari que els fa útils.

El negoci de xarxes de Nvidia és una barrera d'entrada que garanteix el seu lideratge. Els qui no tinguin accés a les seves xarxes i el seu programari competiran amb eines menys eficients. Els 12.900 milions de dòlars que factura aquesta divisió són ingressos recurrents, lligats a la venda de cada xip i multiplicats per l'expansió de la IA a tot el món.

Mentre l'atenció se centra als processadors, Nvidia reforça el seu avantatge amb una infraestructura invisible per al públic, però imprescindible per a l'elit tecnològica. En la cursa per la IA, aquesta infraestructura és l'equivalent a controlar tant els motors de tots els cotxes, així com les carreteres per les quals circulen.

I per a la Xina, aquests camins estan clausurats. Sense accés a xips avançats, sense CUDA i sense les xarxes de Nvidia, qualsevol intent d'assolir Occident en IA d'alt nivell serà com córrer una marató amb les cames lligades.

Les coses com són