La Comissió Europea ha instat Meta a no cobrar cap taxa als competidors que vulguin oferir els seus serveis d'intel·ligència artificial dins de WhatsApp. L'executiu comunitari ha advertit que, si la companyia fundada per Mark Zuckerberg no modifica la seva política de manera voluntària, Brussel·les l'obligarà a fer-ho mitjançant una decisió formal. Aquesta petició suposa un nou episodi en la investigació antimonopoli que va obrir contra Meta el passat mes de desembre, després que l'empresa anunciés canvis en la seva estratègia d'integració d'eines d'intel·ligència artificial a la seva plataforma de missatgeria. Europa va concloure el passat mes de febrer que la pràctica de Meta violava les normes de lliure competència.
La polèmica es va originar quan l'empresa va anunciar a l'octubre que només permetria l'ús de la seva pròpia eina d'intel·ligència artificial a WhatsApp, tancant la porta a qualsevol competidor que volgués oferir serveis semblants als usuaris de l'aplicació. Davant d'aquest moviment, Brussel·les va requerir a Meta que revertís la seva política argumentant que constituïa un abús de posició dominant. La companyia va optar llavors per permetre entrar competidors, però imposant-los el pagament d'una taxa per poder integrar els seus serveis d'intel·ligència artificial a la plataforma. La Comissió Europea ha considerat aquesta solució insuficient i igualment lesiva per a la competència. Segons ha indicat en un comunicat, la imposició d'aquesta taxa és equivalent, en essència, a la prohibició anterior, perquè manté un obstacle financer que desincentiva l'entrada de rivals al mercat i que pot tenir un efecte pràcticament idèntic al de la prohibició pura i simple.
Ribera adverteix que fixar preus amb un efecte similar no canvia l'opinió preliminar
La vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de la política de Competència, Teresa Ribera, ha estat clara en la seva valoració sobre el canvi estratègic de Meta. Segons ha explicat, substituir la prohibició legal per una fixació de preus que produeix un efecte similar no altera l'opinió preliminar de l'executiu comunitari. Brussel·les manté que la conducta de Meta sembla constituir un abús de la seva posició dominant en el mercat, una pràctica que podria perjudicar greument la competència en el sector dels assistents d'intel·ligència artificial, un mercat emergent i estratègic per al futur digital d'Europa. Ribera ha subratllat que la taxa imposada als competidors té un efecte dissuasiu comparable al de la prohibició prèvia, ja que eleva artificialment la barrera d'entrada per als rivals i pot tenir com a conseqüència l'expulsió o la marginació de competidors més petits amb menys capacitat per assumir costos addicionals.
La companyia tecnològica disposa ara d'un marge de maniobra per defensar la seva posició davant les al·legacions de Brussel·les. Segons el procediment comunitari, Meta té l'oportunitat de rebatre els arguments de la Comissió Europea i proposar una solució alternativa que satisfaci les exigències de l'executiu. La companyia podria argumentar que la taxa té una justificació econòmica raonable o que no té un efecte realment dissuasiu sobre els competidors, però haurà de convèncer Brussel·les que la seva política no constitueix un abús de posició dominant. Si la companyia no ho fa, o si l'executiu comunitari considera que la solució proposada no és suficient per restaurar la competència efectiva en el mercat dels assistents d'intel·ligència artificial, Brussel·les podrà imposar a Meta una mesura cautelar de manera preventiva.
El paper de les mesures cautelars
Aquesta mesura cautelar es mantindria vigent mentre la Comissió culmina la investigació antimonopoli oberta contra Meta, un procés que pot allargar-se diversos mesos o fins i tot anys en funció de la complexitat del cas i de la cooperació de la companyia. Si al final de la investigació Brussel·les confirma que hi ha hagut un abús de posició dominant, Meta podria enfrontar-se a una sanció econòmica significativa, que en casos semblants ha arribat a representar un percentatge considerable de la facturació global de l'empresa infractora. L'expedient obert contra Meta reflecteix la fermesa amb què Brussel·les està actuant en la regulació dels mercats digitals, especialment en l'àmbit de la intel·ligència artificial, un sector considerat estratègic per al futur competitiu d'Europa. La decisió de la Comissió també envia un missatge clar a altres grans empreses tecnològiques que operen a Europa: l'executiu comunitari no tolerarà pràctiques que, sota l'aparença d'obrir el mercat a la competència, introdueixin obstacles financers que en la pràctica tinguin el mateix efecte que una prohibició.