Des de sempre, les ONG han confiat que les seves històries poguessin despertar empatia amb l'objectiu d'aconseguir suport. Sabem que darrere de cada projecte hi ha persones i contextos que no es poden reduir a xifres, però en una societat com la d'avui dia, on hi ha excés d'informació per tot arreu, ens plantegem: com fem perquè les històries no es perdin abans de ser escoltades? Aquí és on la intel·ligència artificial pot marcar la diferència. No parlem de grans desenvolupaments, sinó d'eines que ens ajudin a entendre a qui volem arribar i com podem fer-ho de forma significativa.

Una de les coses més interessants que hem vist treballant en el tercer sector és com les històries poden arribar a "qui de veritat importa". Parlem d'aquells petits grups de persones que, encara que molt diferents entre si, comparteixen preocupacions, interessos o motivacions. D'aquesta manera, anem més enllà del pur màrqueting. Aquestes eines ens permeten explorar la capacitat de diferents narratives a l'hora de sensibilitzar i moure públics molt variats.

La raó és que una mateixa història es pot explicar de moltes maneres diferents sense perdre autenticitat i augmentant les possibilitats que algú se senti interpel·lat. Així i tot, ja sabem que en aquest nou món de la intel·ligència artificial tot té un risc, com que l'ús indiscriminat de la IA ens pot portar a crear emocions sense fonament real. I, què hi podem fer al respecte? La clau és entendre que l'ús de la tecnologia ens ha d'ajudar a potenciar la nostra veu i les nostres històries sense perdre el sentit del que expliquem.

No és qüestió d'automatitzar-ho tot; és qüestió d'aprendre a usar la IA com a companya de creativitat, com un mirall que reflecteix el que el públic necessita escoltar i nosaltres volem compartir. A més, la intel·ligència artificial obre una oportunitat clau per mesurar alguna cosa que fins ara era difícil de captar: l'impacte real d'una història. No només en termes d'abast, sinó en com genera conversa, reflexió o compromís.

Entendre quins relats provoquen una resposta genuïna ens ajuda a aprendre, a ajustar el missatge i, sobretot, a ser més honestos amb la manera com expliquem el que succeeix sobre el terreny. Això implica també una responsabilitat: usar la IA amb criteri, ètica i sensibilitat. En el tercer sector no es tracta d'optimitzar emocions, sinó de respectar les persones que protagonitzen les històries. La tecnologia ha d'estar al servei del propòsit social, ajudant-nos a amplificar realitats sense simplificar-les ni instrumentalitzar-les.

A Worldcoo, rebem cada dia desenes de propostes de projectes d'ONG d'arreu del món. Llegim moltes històries. En revisar tantes narratives, percebem que les històries que millor connecten no són necessàriament les més llargues ni les més dramàtiques, sinó les que parlen directament a les persones correctes, en el moment adequat i de manera autèntica. Per això creiem que explicar històries socials avui no és només qüestió de creativitat, sinó d'estratègia i d'entendre a qui volem arribar, sense perdre la veu humana que fa que cada projecte cobri sentit.