En ple clima d’alarma mundial sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial, Foment del Treball ha organitzat una jornada per donar veu a diferents actors de l’ecosistema i abordar els reptes i les oportunitats que planteja l’expansió d’aquesta tecnologia. Durant la trobada, representants del món empresarial, institucional i tecnològic han coincidit a assenyalar la rapidesa amb què avança la IA i les dificultats que aquest ritme genera per a les empreses, alhora que han posat sobre la taula qüestions relacionades amb la productivitat, la regulació, la ciberseguretat, el finançament i la competitivitat.
Sasha Rubel, directora de Polítiques Públiques d’IA Generativa d’Amazon Web Services a la regió EMEA, ha situat la velocitat d’implementació de la intel·ligència artificial com un dels principals elements que condicionen actualment les decisions empresarials. “Una cosa queda clara i és que la velocitat amb la qual s’està implementant la IA crea un problema a l’hora de definir les estratègies de les empreses", ha afirmat.
Rubel ha explicat que l’expansió de la tecnologia es produeix en un context d’efervescència. "El 54% de les empreses europees ja han adoptat la IA i això reflecteix el context d’efervescència que vivim", ha assenyalat. En aquest escenari, ha destacat també la reducció dels terminis associats als processos d’innovació. "Amb la IA observem que els cicles d’innovació s’estan comprimint", ha indicat.
Una transformació accelerada
En paral·lel a les dificultats que planteja aquesta acceleració, Rubel també ha remarcat el potencial econòmic que pot representar la intel·ligència artificial. "Actualment, la IA és notícia pels problemes de ciberseguretat, però no hem d’oblidar que hi ha una oportunitat de 600.000 milions d’euros a Europa fins a l’any 2030", ha apuntat. En aquest sentit, ha vinculat el desenvolupament de la IA amb els guanys potencials en termes de productivitat i eficiència. "Hem de pensar què faríem amb aquest temps extra que ens pot donar la intel·ligència artificial en matèria de productivitat i eficiència", ha plantejat.
Tot i l’expansió de la tecnologia, Rubel ha advertit que una part important dels negocis encara es troba en les primeres fases del procés d’implementació. "La majoria dels negocis estan encallats a la fase inicial d’implementació de la IA", ha afirmat. En aquest context, també ha defensat una determinada manera d’entendre el paper de la tecnologia dins de les organitzacions. "La IA ha de ser concebuda com un assistent, no com un responsable de tasques", ha assenyalat.
El repte de trobar professionals amb capacitats digitals
La incorporació de la intel·ligència artificial a les empreses també es relaciona amb la disponibilitat de professionals amb les capacitats necessàries per treballar en entorns digitals. Rubel ha destacat el temps que les empreses necessiten per cobrir determinades posicions. "La majoria de les empreses detecten que calen uns set mesos per contractar una persona amb les capacitats digitals adequades", ha explicat.
La representant del gegant nord-americà ha apuntat que "les empreses encara no tenen un pressupost específic per IA i també manca finançament als mercats”. Aquesta situació se situa en un moment en què les organitzacions han de prendre decisions sobre la incorporació d’una tecnologia que evoluciona ràpidament i que, segons les intervencions de la jornada, planteja alhora oportunitats i dificultats.
La complexitat reguladora europea
La regulació ha estat un altre dels grans eixos de la jornada. Rubel ha posat el focus en la complexitat del marc europeu i en la diversitat d’entorns legals i organismes supervisors. "Tenim una complexitat regulatòria, perquè a Europa hi ha 27 entorns legals amb els seus respectius organismes supervisors", ha afirmat. La càrrega associada al compliment normatiu també ha estat objecte d’atenció. "Gairebé la meitat de la despesa de les empreses en IA es destina a tasques de compliment normatiu", ha assegurat Rubel.
La situació reguladora i les dificultats de finançament, segons la seva intervenció, poden tenir conseqüències sobre les empreses emergents. "El 40% de les empreses emergents es plantegen sortir d’Europa pel context legal de la IA i la manca de finançament", ha indicat. Davant d’aquest escenari, Rubel ha reclamat també un paper actiu de les administracions. "Hem d’empoderar el sector públic perquè lideri la transformació", ha afirmat.
Foment proposa a les empreses que s’apropin a la IA
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha posat l’accent en la incertesa que encara envolta el desenvolupament de la intel·ligència artificial. "No hi ha ningú que tingui totes les respostes a les incerteses de la IA", ha afirmat Sánchez Llibre. En aquest context, el dirigent de la patronal ha situat com un dels objectius la necessitat d’acostar les empreses a aquesta tecnologia. "Volem que les empreses deixin de mirar de lluny una tecnologia com la intel·ligència artificial", ha assenyalat.
La seva intervenció ha coincidit així amb un dels eixos presents durant la jornada: la necessitat que les empreses afrontin la incorporació de la IA en un context en què encara existeixen incerteses sobre la seva evolució, la seva regulació i la manera d’integrar-la en les estructures organitzatives.
El tinent d’alcaldia i responsable d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha introduït en el debat la relació entre la intel·ligència artificial i les ciutats, així com els condicionants que acompanyen el desenvolupament d’aquesta tecnologia. Valls ha advertit que la capacitat actual de la IA encara presenta limitacions en la seva relació amb les persones. "La intel·ligència artificial encara no té prou capacitat per integrar-se de forma equilibrada amb l’ésser humà", ha afirmat.
També ha qüestionat que l’augment de la quantitat d’informació disponible impliqui necessàriament una millora en la presa de decisions. "Tenir més dades no vol dir necessàriament prendre una decisió intel·ligent", ha assenyalat. En el cas de Barcelona, Valls ha defensat l’aposta per la intel·ligència artificial, però ha remarcat que aquesta aposta ha d’anar acompanyada d’altres debats. "Una ciutat com Barcelona necessita apostar per la IA, però sense esquivar debats sobre la sobirania estratègica o el consum energètic", ha afirmat.
Una tecnologia que ja és present als llocs de treball
La directora d’Innovació de Foment del Treball, Maria Mora, ha posat el focus en la distància que pot existir entre els debats que mantenen les direccions de les empreses i l’ús que els treballadors ja fan de la intel·ligència artificial. "Els treballadors ja utilitzen la intel·ligència artificial a les empreses, però el debat és detectar si es fa amb seguretat", ha explicat. Mora ha insistit que la qüestió no és només decidir si una empresa ha d’adoptar o no la tecnologia, sinó també determinar com s’incorpora i amb quines garanties.
"Mentre els comitès de direcció de les empreses es pregunten si adoptar la IA, els seus treballadors ja hi són", ha assenyalat. En aquest sentit, Mora ha definit la governança de la intel·ligència artificial com un procés que cada empresa ha d’abordar en funció de la seva realitat. "Governar la intel·ligència artificial és decidir com entra a la teva empresa i per dur a terme aquest procés no hi ha cap manual", ha afirmat.
La velocitat d’adopció torna a aparèixer com un dels elements centrals del debat. Mora ho ha resumit amb una expressió que posa l’accent en la diferència entre incorporar una eina d’IA i aconseguir que aquesta tecnologia es pugui desplegar de manera efectiva dins d’una organització: "Trobar la intel·ligència artificial és ràpid, escalar-la no".