En un moviment que subratlla la vertiginosa cursa per la supremacia en la intel·ligència artificial, OpenAI està planificant una de les inversions privades més abundants de la història tecnològica recent. Segons un document publicat per The Information, la firma dirigida per Sam Altman destinarà aproximadament 100.000 milions de dòlars (uns 85.000 milions d'euros) en els pròxims cinc anys exclusivament per al lloguer de servidors de suport.

Aquesta astronòmica xifra no opera en el buit, sinó que se suma als 350.000 milions de dòlars (uns 298.003 milions d'euros) que la companyia ja tenia pressupostats per a l'arrendament de la seva infraestructura de servidors primaris. En conjunt, aquestes partides pressupostàries revelen una estratègia agressiva de creixement que situa la despesa anual mitjana d'OpenAI de lloguer de capacitat de computació entorn dels 85.000 milions de dòlars (72.372 milions d'euros) anuals fins a 2030.

Per entendre la magnitud d'aquesta inversió, és crucial contextualitzar-la. El desenvolupament i, sobretot, el desplegament comercial de models d'intel·ligència artificial generativa com a GPT-4, DALL-E o Sora requereixen una potència de càlcul que escala de forma exponencial. Cada interacció d'un usuari amb ChatGPT, cada imatge generada, cada consulta a l'API de la companyia, consumeix recursos de servidor.

La cursa ja no és només per tenir l'algoritme més intel·ligent, sinó per posseir o controlar la infraestructura física, els centres de dades i les unitats de processament gràfic, necessària per executar-lo a escala global. OpenAI, a diferència de gegants com Google o Amazon, no construeix els seus propis data centers a gran escala, sinó que lloga capacitat a proveïdors al núvol, principalment Microsoft Azure, el seu principal soci i inversor.

Aquesta inversió en servidors de "suport" no busca només expandir capacitat, sinó garantir la resiliència i la continuïtat del servei. A mesura que milions d'empreses i consumidors integren els productes d'OpenAI al seu flux de treball diari, una caiguda del sistema tindria un impacte econòmic monumental. Aquests servidors addicionals actuarien com un matalàs de seguretat per mantenir els serveis operatius durant pics de demanda massiva o davant de possibles errors tècnics. Des del punt de vista financer, les xifres són marejadores. El pressupost total d'OpenAI per a infraestructures supera amb escreix el PIB de molts països. Tanmateix, els directius de la companyia, segons les fonts citades, no veuen aquesta despesa com un mer cost, sinó com una inversió altament "monetitzable".

La tesi interna és que aquesta capacitat de computació, una vegada instal·lada, generarà ingressos addicionals que encara no estan reflectits en les projeccions financeres actuals. Això podria materialitzar-se de dues formes:

-Investigació i desenvolupament. Una potència més gran permet entrenar models més grans i complexos (com l'esperat GPT-5) i desenvolupar nous productes i serveis revolucionaris que obririen mercats inexplorats.
-Adopció exponencial. La inversió s'anticipa a un ús dels serveis molt superior al previst. OpenAI preveu que la demanda d'accés als seus models creixerà de tal manera que tota aquesta capacitat serà necessària i, per tant, rendibilitzada.

L'estratègia d'OpenAI envia ones de xoc a través de tota la indústria:

-Per als seus competidors directes. Estableix un nou llistó d'inversió, fent que la barrera d'entrada per competir a la lliga dels models de llenguatge gran (LLM) sigui gairebé infranquejable per a noves empreses emergents.
-Per a proveïdors de núvol. Suposa un negoci bilionari. Microsoft, en particular, reforça la seva posició com el gran habilitador de la revolució de la IA.
-Per al mercat. Assenyala que l'era de la IA no es tracta només de programari, sinó d'una guerra de recursos físics i capital intensiu, similar a la que al seu dia van lliurar les grans petrolieres o empreses de telecomunicacions.

La decisió d'OpenAI és, en essència, una gegantina aposta sobre el futur: la convicció que la intel·ligència artificial no és una moda, sinó la pròxima utilitat omnipresent, tan crítica per a l'economia global com ho és avui internet, i que mereix una infraestructura conforme. El món espera ara per veure si la realitat de la demanda acabarà igualant la colossal ambició de la seva inversió.