Un total de vint-i-cinc empreses s'han adherit de manera voluntària al codi de bones pràctiques en la utilització de la intel·ligència artificial (IA) impulsat per la Comissió Europea, entre les quals es troben, Google, Amazon, IBM, Microsoft i Open AI. Entre les absències destaca Meta (que ja havia avisat que no ho faria) i gegants asiàtics com Alibaba, Baidu or Deepseek. Per la seva part, Elon Musk, propietari de l'empresa xAI, ha decidit subscriure només el capítol de seguretat i no afegir-se als altres dos (centrats en els drets d'autor i la transparència).

La llista està formada per: Accexible, AI Alignment Solutions, Aleph Alpha, Almawave, Amazon, Anthropic, Bria AI, Cohere, Cyber Institute, Domyn, Dweve, Euc Inovação Portugal, Fastweb, Google, Humane Technology, IBM, Lawise, Microsoft, Mestral AI, Open Hippo, OpenAI, Pleias, Re-AuditIA, ServiceNow, Virtuo Turing i Writer, encara que poden unir-se noves companyies. A més, aquelles empreses que no hagin firmat aquest codi voluntari hauran de demostrar per mitjans alternatius que estan respectant la legislació europea.

La regulació de la UE ja ha entrat en vigor

Aquest dissabte han entrat en vigor les normes de la Unió Europea per als models d'intel·ligència artificial generativa, que obliguen als grans sistemes com ChatGPT (d'OpenAI) o Gemini (de Google) a respectar els continguts protegits per drets d'autor i a no proporcionar informació discriminatòria ni contrària als drets fonamentals. Les obligacions formen part de la llei d'intel·ligència artificial de la UE, que va entrar en vigor l'any passat i s'anirà desplegant de forma progressiva fins a 2027. La llei permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que generi per a les persones.

Fa dues setmanes, la Comissió Europea va publicar les directrius que hauran de seguir els sistemes d'intel·ligència artificial generativa per complir la norma i els Estats Units està pressionant a la UE per les recents lleis que han entrat en vigor per controlar el poder de les grans tecnològiques, majoritàriament nord-americans.

No només la llei d'intel·ligència artificial, sinó també la de mercats digitals -que estableix les pautes de la lliure competència entre les tecnològiques- i la de serveis digitals -que els obliga a combatre el contingut il·legal-. Brussel·les demana als sistemes d'intel·ligència artificial generativa, principalment als considerats d'alt risc per a la seva elevada capacitat de càlcul, que no els entrenin amb dades protegides per drets d'autor i a què avaluïn el perill que poden provocar els usuaris. En concret, que analitzin fins a quin punt poden fomentar violacions dels drets humans i si existeixen altres perills com la possibilitat que les persones perdin el control o hi hagi accidents químics, biològics i nuclears.

Controvèrsia amb la normativa

Qualsevol actualització dels models d'intel·ligència artificial que a partir d'aquest dissabte es llanci al mercat haurà de respectar la normativa i, en cas d'incompliment, Brussel·les podrà obrir expedients a les empreses a partir del 2 d'agost de 2026. Encara que la data s'ajorna un any per a totes les versions dels xats que ja s'estiguin comercialitzant, la vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, ha obert la porta a retardar l'aplicació de la llei.

Quaranta organitzacions europees i internacionals d'artistes, editors i posseïdors de copyright han mostrat aquesta setmana la seva "insatisfacció" amb el codi de conducta perquè ho consideren "una oportunitat perduda per brindar una protecció significativa dels drets de propietat intel·lectual".