Imaginem que la intel·ligència artificial (IA) és com una criatura acabada de néixer, però amb un apetit gegantí. Creix a una velocitat que cap ésser humà pot seguir. Aprèn en segons el que a nosaltres ens porta anys; i per alimentar-se, no vol menjar, sinó energia.

Ara bé, el més sorprenent no és la seva fam, sinó que aquesta criatura també prepara el seu aliment, organitza la cuina, redissenya les canonades del gas i fins i tot sembra els camps perquè no falti pa. La IA genera desafiaments colossals i és, alhora, l'eina més poderosa que tenim per resoldre'ls.

Prenem primer la qüestió del consum elèctric. Els centres de dades que donen vida a la IA demanen energia com petites ciutats. Però també és cert que la mateixa IA redueix aquesta necessitat. Dissenya xips més eficients, tria les rutes òptimes per moure informació, i refrigera de forma més intel·ligent. Hi ha models que prediuen en temps real com ajustar la potència d'un servidor segons la càrrega del moment, com si un cotxe sabés exactament quan accelerar i quan lliscar per estalviar gasolina. La IA optimitza el seu metabolisme energètic.

Després hi ha el problema de la infraestructura. Les línies elèctriques no es poden construir de la nit al dia, i els colls d'ampolla abunden. Però hi ha models d'IA que simulen xarxes elèctriques completes i proven milers de configuracions diferents per trobar la manera més ràpida i barata d'ampliar-les. La IA no espera que els humans es reuneixin a decidir per on passarà una nova línia: ho simula, ho ajusta i ho lliura a punt per executar. A més, anticipa fallades abans que ocorrin, identificant punts de sobrecàrrega o desgast amb setmanes d'antelació.

La IA creix a una velocitat que cap ésser humà no pot seguir. Aprèn en segons allò que a nosaltres ens porta anys

I què dir del problema de la intermitència de les energies renovables? El vent no bufa sempre, el sol no brilla tot el dia. Però la IA gestiona parcs solars i eòlics, decideix quan cal emmagatzemar energia, quan cal alliberar-la i com coordinar-la amb altres fonts. Pot prendre decisions en mil·lisegons per equilibrar l'oferta i la demanda, cosa impossible per a una sala plena d'operadors humans. De fet, algunes xarxes elèctriques ja operen amb "cerebres artificials" que prenen més de 100.000 decisions per segon per mantenir-ho tot en equilibri. És com si un director d'orquestra pogués escoltar cada instrument per separat i ajustar cada nota a l'instant.

La seguretat també és un punt crític. Els centres de dades i les xarxes elèctriques estan exposats a amenaces cibernètiques. Però, qui està a la primera línia de defensa? Una altra IA. Hi ha sistemes que detecten patrons anòmals en el trànsit de dades, que reconeixen intents d'atac en les seves primeres fases, i que responen amb rapidesa i precisió quirúrgica. Fins i tot hi ha models que generen noves regles de protecció segons el comportament de l'atacant, com si aprenguessin en temps real l'idioma de l'enemic.

Pel que fa als permisos i la burocràcia, ja s'utilitzen assistents d'IA per preparar expedients, respondre a consultes regulatòries, redactar informes d'impacte ambiental i fins i tot negociar amb autoritats locals. El que abans trigava anys, ara pot començar a desencallar-se en setmanes. És cert que la IA no pot signar documents ni moure excavadores, però sí que pot llegir desenes de milers de pàgines legals en segons, identificar requisits i preparar-ho tot perquè el procés avanci més ràpid.

I la mà d'obra qualificada? La IA tampoc no pot enfilar-se a una torre d'alta tensió, però ja entrena la pròxima generació de tècnics. Les plataformes de realitat augmentada amb guia per IA permeten que un operari sense experiència repari equips complexos seguint instruccions en temps real, com si tingués un enginyer xiuxiuejant-li a l'orella. A més, els models d'IA identifiquen quines tasques estan mal fetes i proposen millores basades en milions de casos previs.

Per primera vegada en la història, tenim una eina capaç d'entendre la complexitat a la velocitat en què passa

La IA fins i tot aborda el coll d'ampolla del gas natural. Hi ha sistemes que modelen en temps real el flux dels gasoductes, optimitzen rutes, anticipen fallades i gestionen l'ús eficient dels recursos disponibles. Però més enllà d'això, és la IA la que permet fer la transició a fonts alternatives: dissenyant xarxes que integren biogàs, hidrogen o emmagatzematge tèrmic de manera més eficient que qualsevol càlcul humà.

El que és sorprenent és que en tots aquests casos, la IA és imprescindible. Cap altra tecnologia permet processar un volum tan gran de variables en tan poc temps. Cap equip humà podria avaluar 50.000 escenaris de xarxa elèctrica o balancejar milions de punts de consum amb la velocitat i la precisió que ho fa un model entrenat. Cap enginyer pot optimitzar simultàniament el consum d'energia, la refrigeració, la latència i el temps de resposta de milions de servidors distribuïts per tot el planeta. Cap burocràcia pot mantenir-se al dia sense una IA que l'assisteixi.

I, tanmateix, aquí som. La mateixa criatura que exigeix més energia que mai, que obliga a redissenyar xarxes elèctriques, que dispara inversions colossals, és també l'única capaç de fer tot això possible sense col·lapsar. En el fons, la IA és com un foc. Crema, però també il·lumina i cuina. Si se la canalitza, pot ser el motor més poderós de transformació que mai hàgim tingut. No perquè ho resolgui tot màgicament, sinó perquè, per primera vegada en la història, tenim una eina capaç d'entendre la complexitat a la velocitat en què passa. Una tecnologia que no es limita a sumar solucions, sinó que reordena el tauler sencer, troba camins nous i converteix problemes estructurals en oportunitats de redisseny.

Les coses com són.