Jaume Teodoro, expert en innovació i professor del TecnoCampus de Mataró, acaba de publicar El viatge de l’emprenedor (Editorial Dykinson), un llibre que vol ser referència per generar projectes amb l'ajuda de la intel·ligència artificial. En una entrevista a l'ON-IA, Teodoro defensa que la intel·ligència artificial ha passat de ser una eina a un sistema que accelera les capacitats cognitives.
L'obra s'estructura en tres fases: investigar necessitats, crear el concepte de negoci i validar-lo al mercat. Hi introdueix el concepte toolboard, que guia l'emprenedor des de la idea inicial fins a la difusió, amb un pla financer connectat a IA. L'expert alerta que la IA descobreix talent, però no substitueix el criteri humà.
Què és per vostè la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial fa uns temps era una eina i avui crec que és un sistema, que ha vingut per augmentar les nostres capacitats cognitives i, per tant, per empoderar-nos i fer-nos accelerar tot allò que té a veure amb el desenvolupament i amb el progrés de la nostra societat.
Amb quin propòsit es planteja El viatge de l'emprenedor?
És una obra que vol ajudar. No és un llibre d'autoajuda, és un llibre que orienta tots aquests emprenedors que volen utilitzar una metodologia basada en intel·ligència artificial per tirar endavant el seu projecte. El pitch del mateix és una de les fites importants per a qualsevol emprenedor a l'hora de presentar la seva iniciativa. Per tant, és una obra que cerca ajudar, que demana un esforç i una metodologia. És dirigida a emprenedors, innovadors i a totes aquelles persones que cerquen crear un projecte innovador i original.
Com es divideix l’obra?
L'obra està basada en el disseny entès com el procés creatiu que ens porta a concebre una idea, un resultat. Aquest procés creatiu, a vegades, comença amb una epifania o amb un somni. Doncs bé, sempre s’ha de validar si el teu somni és quelcom que realment necessita la gent. Per tant, la primera part es comença amb la fase d'investigació, en la qual hem d'intentar conèixer quins són els desitjos, necessitats, aspiracions, preocupacions i les pors de les persones a les quals et vols dirigir, com quines són aquestes persones. Sense això, difícilment podrem tirar endavant una iniciativa. Un cop ho tens clar, has d'haver identificat l'oportunitat, és a dir, el problema amb una perspectiva de solució.
Aleshores el llibre s'estructura en una segona part, que són els processos de creació d'un concepte de negoci. Un emprenedor crea un concepte orientat a un negoci que ha de desenvolupar una economia. I la tercera part del llibre és el procés de validació en el qual aquesta idea o concepte de negoci es posa en un mercat real on es pugui afirmar que allò és útil i té perspectives de tirar endavant. El llibre també orienta com crear el pla econòmic-financer amb una eina d’intel·ligència artificial. No cal ser un gran financer per dur a terme un pla, només cal tenir clares les idees.
Què creu que ha de tenir un emprenedor?
El primer que ha de tenir és moltes ganes de tirar endavant el seu projecte, perquè el procés serà llarg i amb molts obstacles. Per tant, ha de ser persistent i perseverant. Ara bé, només amb ganes no es fan les coses. El nivell actual d’emprenedoria és d’un alt nivell. També cal tenir capacitat de crear un equip que englobi aquest coneixement ampli per sobreviure en un mercat que serà molt competitiu.
Gran part del llibre gira al voltant del concepte toolboard. Per què?
És un joc de paraules on cada lletra té una funció. La T és la temptativa, l’O seria l’observació, la segona és oportunitat. Després, la lletra L va relacionada amb el lead (idees claus), la B el business model i la següent O és l’oferta que és diferent i competitiva. Cap al final de la paraula apareix la lletra A, que va vinculada a les afirmacions en les quals has de validar el concepte amb proves reals i empíriques de mercat. R és la ruta financera, que a l’obra dona accés a una web en la qual es pot descarregar un fitxer financer que connecta amb una intel·ligència artificial. Finalment, la D és la difusió.
Quin paper juga la IA en un procés d’emprenedoria?
El primer que fa la intel·ligència artificial és accelerar el procés cognitiu. Hi ha estudis que parlen com aquesta tecnologia accelera 10 vegades les capacitats i això ens dona un avantatge a l’hora de relacionar conceptes. A partir d’aquí, jo crec que s’ha de tenir en compte l’efecte Pigmalió. És l’efecte de les expectatives autocomplides. El mentor estimula el seu mentoritzat amb la creació d’una gran expectativa.
De quina manera s’han de gestionar les incerteses de la IA?
A la Unió Europea tenim una normativa que és coherent amb l’esperit europeu de la democràcia i la protecció de l’individu. És una legislació molt interessant perquè està basada en el risc. Una normativa que al final et diu que si una cosa com un videojoc fa servir a la IA, doncs cal advertir-ho. Però si es fa servir la IA en periodisme i amb mitjans, aleshores s'ha de regular. Jo crec que la intel·ligència artificial ha vingut per fer-nos millors i per accelerar el progrés. Quan la IA s’aplica en mitjans, la sanitat o processos de selecció de personal no és simplement ho utilitzo i llestos.
Vostè parla d’Europa, però com es conviu amb altres grans regions del món que adopten una estratègia totalment inversa?
La normativa europea és d’obligat compliment per a les empreses que operen a Europa. No importa que la seva matriu estigui a la Xina o als Estats Units, perquè en el moment que operen a Europa estan obligades a complir la normativa.
A escala general, en quin punt veu l’ecosistema de la intel·ligència artificial?
Passem de fer prompts molt ben fets a crear sistemes contextualitzats, on la intel·ligència artificial actua en un entorn. En aquest escenari, el fet destacat és la capa d’aplicació. Després de la revolució digital i del naixement del web, cap als anys noranta, d’alguna manera ens trobem en un procés similar. Apareixeran un munt d’oportunitats per desenvolupar nous negocis i eines que revolucionaran l’statu quo. Això és excitant, sobretot per una persona que sigui emprenedora.
És difícil ser futuròleg, però en quin punt veu la IA en un període de 5-10 anys?
La intel·ligència artificial accelera, entre altres àmbits, el coneixement biotecnològic, la robòtica i l’exploració espacial de tal forma que potser veurem avenços que alguns pensàvem que trigaríem 20 o 30 anys a veure. La democratització del coneixement fa que s’obri la porta a un nou coneixement més poderós i més ràpid. Des del meu punt de vista, aquelles persones que es dediquin simplement a treure les icones i les negretes, només farà que es descobreixin mediocritats. La IA descobrirà talent i mediocritats. Necessita criteri i judici. Aquestes dues aptituds les posen les persones. Les persones tenim propòsit, tenim una intenció. La màquina no té intenció i propòsit. Aquelles persones que pensin que ara amb la intel·ligència artificial treballaran menys segurament seran fàcilment absorbibles per qualsevol procés automatitzat.
Entrevista sencera