El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat s’ha incorporat com a soci estratègic al projecte ELLIOT, una iniciativa de recerca de gran abast finançada per la Unió Europea dins el programa Horizon Europe. El consorci, format per gairebé trenta institucions, universitats, empreses i centres d'investigació de dotze països, destinarà més de 25 milions d'euros al desenvolupament d'intel·ligència artificial generativa aplicada a la conducció autònoma, la gestió de carreteres i la seguretat viària durant els pròxims quatre anys.

La participació catalana es materialitzarà mitjançant la cessió de la plataforma física i les dades de la xarxa viària de la seva titularitat. Investigadors de tota Europa treballaran amb informació de l'inventari digital de carreteres, telemetria i les càmeres embarcades als vehicles d'inspecció de la xarxa viària.

Aquests conjunts de dades reals permetran entrenar algorismes i validar models de simulació per a la conducció autònoma. El projecte representa un esforç col·lectiu per reforçar les capacitats europees en intel·ligència artificial mitjançant casos d'ús pràctics en mobilitat sostenible. Les carreteres catalanes es convertiran així en un laboratori vivent per al desenvolupament dels models d'IA que donaran forma a la mobilitat autònoma del continent.

La creació de la direcció general d’IA 

Aquest compromís amb la tecnologia de pont s'inscriu en l'estratègia més àmplia de la Generalitat, que recentment ha creat la Direcció General d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades. La nova estructura orgànica, dividida en dues àrees específiques (dades i innovació amb IA), té com a objectiu modernitzar l'administració i redissenyar 120 procediments burocràtics en un termini de quatre anys.

El Govern aspira a fer que tot el personal administratiu incorpori eines d'intel·ligència artificial en les seves tasques diàries, seguint el rastre del programa GovTech Catalunya. Aquesta iniciativa ha impulsat ja més de 200 projectes d'IA en els darrers anys, amb una inversió acumulada d'11,5 milions d'euros que s'ha intensificat notablement des de 2024. Més del 40% d'aquestes solucions utilitzen IA generativa, com ara sistemes de conversa, eines de predicció o assistents de redacció automàtica.

Per afrontar els reptes ètics associats a aquestes tecnologies, la Generalitat ha constituït una comissió específica d'Intel·ligència Artificial. Aquest organisme prepara actualment una guia de riscos i un registre públic dels sistemes d'IA utilitzats per l'administració, amb l'objectiu de garantir màxima transparència i control ciutadà.

Paral·lelament, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha elaborat una matriu de riscos dissenyada per prevenir biaixos algorísmics i situacions de discriminació en les decisions automatitzades. Aquest doble filtre assegura que la implementació tecnològica es realitzi amb garanties i respecte pels drets fonamentals.

Segons dades de l’administració catalana, el flux econòmic generat per la IA ja supera els 2.300 milions d'euros anuals i representa el 28% de la facturació total del sector tecnològic català. El creixement ha estat notable en els darrers cinc anys, amb una taxa acumulada propera al 40%. Aquest impuls té el seu epicentre a Barcelona, que ocupa la sisena posició europea en nombre d'empreses dedicades a la IA, per darrere de Londres, París o Berlín.

El sector ha atret més de 450 milions d'euros en inversió de capital risc des del 2020, amb rondes destacades en empreses especialitzades en salut digital, mobilitat sostenible i indústria 4.0. Aquesta dinàmica inversora ha permès la creació de més de 12.000 llocs de treball altament especialitzats, amb una demanda en ascens.