El mercat del crèdit a Espanya comença a donar mostres d'esgotament. El president de CaixaBank, Tomás Muniesa, ha advertit aquest dimecres en un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Madrid que les últimes setmanes s'ha començat a notar una disminució de la demanda de préstecs, un fenomen que atribueix directament a la incertesa generada pel conflicte a l'Orient Mitjà. Segons Muniesa, "normalment la incertesa fa que s'alenteixi el creixement", i ha situat l'inici d'aquest canvi de tendència en l'escalada bèl·lica que fa més de dos mesos enfronta els Estats Units i Israel contra l'Iran.
Muniesa ha aprofitat la seva intervenció per fer una reflexió sobre l'actual context geopolític, que ha qualificat de "paradoxa". Tradicionalment, ha explicat, la primera potència mundial (Estats Units) sempre havia volgut mantenir l'statu quo, mentre que la potència emergent (Xina) pretenia canviar-lo. En canvi, la situació actual és la inversa: Washington, sota l'administració de Donald Trump, està impulsant canvis en l'ordre internacional, mentre que Pequín sembra voler preservar l'estabilitat existent. Aquesta inversió de rols, segons el directiu, afegeix una capa addicional d'incertesa a un escenari ja de per si complex.
Els mercats preveuen sentit comú
Tot i la gravetat de la situació, Muniesa s'ha mostrat confiat que la guerra tindrà una sortida negociada en un termini no excessivament llarg. Segons la seva anàlisi, els mercats financers, que són estructuradament "porucs", estan descomptant una resolució "ràpida" del conflicte. "Quan hi ha una mala notícia, els mercats ho noten una mica, però quan hi ha una bona, s'ho prenen molt bé i compensen fins a tres o quatre notícies de cop", ha raonat. Segons la seva opinió, el comportament dels inversors reflecteix la convicció que "el sentit comú acabarà imperant" i que les parts implicades acabaran buscant una solució diplomàtica abans que l'escalada sigui irreversible.
Sobre les conseqüències econòmiques de la guerra, el president de CaixaBank ha fet un exercici de previsió. Suposant que el conflicte es resolgués en un termini de temps "raonable", Muniesa creu que el preu del barril de petroli se situaria al voltant dels 80 o 90 dòlars, no en els 60 dòlars en què cotitzava abans de l'esclat de les hostilitats. "Costarà dos o tres anys veure el petroli per sota dels 90 dòlars", ha matisat. En altres paraules, encara que la pau torni a l'Orient Mitjà, el mercat energètic haurà canviat estructuralment, amb uns preus més alts i una volatilitat més gran que en el passat. Aquest escenari afectarà especialment les economies més dependents de l'energia importada.
En aquest context, Muniesa ha assenyalat que Espanya podria sortir més ben parada que la mitjana europea. El motiu és que les fonts de subministrament de petroli i gas de l'Estat recorren poc per l'estret d'Ormuz, el punt neuràlgic el bloqueig del qual ha disparat els preus. En canvi, països com Itàlia, Grècia o Turquia són molt més vulnerables a una eventual interrupció del trànsit marítim pel golf Pèrsic. Aquesta menor exposició relativa, però, no immunitza l'economia espanyola contra els efectes globals de la crisi, especialment els que es canalitzen a través del comerç internacional i de la confiança inversora.
Malgrat que el diagnòstic de partida pugui ser menys dolent per a Espanya que per a altres països, Muniesa ha advertit que el risc més gran no està en l'impacte directe del preu de l'energia, sinó en els anomenats efectes de segona ronda. Aquests efectes són "molt difícils de calcular perquè depenen de moltes variables". I precisament aquí rau la gran dificultat per als bancs centrals i per a les mateixes entitats financeres a l'hora de dissenyar polítiques de contingència. De moment, Muniesa ha constatat que els primers símptomes d'alentiment de la demanda de crèdit ja són evidents, i haurà de vigilar de prop la seva evolució en les pròximes setmanes.