Henna Virkkunen, vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Sobirania Tecnològica, ha reconegut que "una part molt gran" de la Llei d'Intel·ligència Artificial (IA) de la Unió Europea ja ha quedat desfasada, incloses parts que teòricament ja són d'aplicació. Aquestes declaracions, fetes en el marc de la Web Summit de Lisboa, posen de manifest la dificultat que Brussel·les afronta per regular una tecnologia que evoluciona a un ritme molt superior al dels processos legislatius.

Virkkunen, en declaracions als mitjans, ha utilitzat una metàfora no explícita, però evident: la carrera entre la llebre legislativa i la tortuga tecnològica l'està guanyant aquesta darrera. "Una part molt gran de la llei d'IA s'ha envellit", ha afirmat la responsable política, detallant que aquesta obsolescència afecta fins i tot apartats que ja han entrat en vigor. El nucli del problema rau en la manca d'estàndards tècnics, la columna vertebral que ha de permetre aplicar la llei.

La Llei d'IA, aprovada el 2023 i que va començar a desplegar-se de manera gradual a principis d'aquest any, es troba ara en una cruïlla. L'apartat que regula les "aplicacions d'alt risc" està previst que es comenci a aplicar el pròxim mes d'agost. No obstant això, Virkkunen va admetre que els estàndards necessaris per a la seva implementació "haurien d'haver estat llestos amb un any d'antelació". La "certesa legal", però, xoca amb la realitat d'un buit regulatori tècnic. Sense aquests estàndards clarificats, les empreses no poden saber amb precisió quines són les seves obligacions, i els organismes supervisors no tenen una base sòlida per a la fiscalització.

Un canvi de rumb anunciat

En resposta a aquest desajust, l'Executiu comunitari està avaluant obertament la possibilitat de posposar parts de la llei. El pròxim 19 de novembre, la Comissió presentarà una revisió integral de part del seu marc digital, una mesura que podria incloure una pròrroga per a les tecnològiques per a complir amb alguns dels requisits més complexos de la Llei d'IA.

Aquest moviment s'inscriu en una tendència més àmplia a Brussel·les. En els darrers mesos, s'han revisat nombroses normatives de la UE, no només en l'àmbit digital, sinó també en el mediambiental i l'agrícola, sota l'argument de la necessitat de "reduir la càrrega burocràtica de les empreses". Els crítics, però, veuen en aquesta tendència un possible afluixament de l'ambició normativa de la UE en nom de la competitivitat.

La posició de la vicepresidenta Virkkunen reflecteix aquesta tensió. Ja el juny passat, la dirigent va defensar que els objectius de les lleis digitals del bloc "són molt vàlids, potser ara més que mai". No obstant això, va afegir un important matís: "Però si hi ha alguna cosa, per exemple amb els estàndards i les directrius, per a les quals (les empreses) no estan preparades". Aquesta paradoxa subratlla el dilema de la UE: com garantir que la seva bandera de la "sobirania tecnològica" no es converteixi en un llast per a la seva pròpia indústria, mentre intenta establir les regles més estrictes del món per a una tecnologia disruptiva.

El desplegament progressiu de la llei és ara mateix un mosaic de terminis incerts. Des de febrer, estan prohibits en espais públics sistemes d'identificació biomètrica en temps real. I des d'agost, els grans models generatius d'IA com el ChatGPT d'OpenAI o el Gemini de Google estan obligats a respectar els drets d'autor i a combatre la informació discriminatòria. Tanmateix, el rellotge segueix corrent per a una peça clau del trencaclosques. Brussel·les hauria d'haver publicat l'agost passat els estàndards tècnics definitius que permetran determinar si un model d'IA és d'alt risc i, per tant, si hauria de ser prohibit a la UE per la seva potencial capacitat de causar danys a les persones o posar en perill els drets fonamentals.

La manca d'aquests estàndards deixa en un buit legal tant els desenvolupadors com els ciutadans, i és la prova més palpable de la urgència que ha portat la Comissió a plantejar-se una revisió d'urgència d'una llei que, paradoxalment, encara no s'ha aplicat del tot. La confessió de Virkkunen a Lisboa no és només un reconeixement d'un problema logístic; és el símptoma d'una batalla fonamental sobre el futur de la regulació tecnològica en un món que canvia més de pressa que la llei.