Ni les queixes d'entitats recopilant casos extrems de persones vulnerables endeutades, ni la recomanació del Defensor del Poble de deixar de demanar el reemborsament dels cobraments indeguts de l'ingrés mínim vital (IMV), ni tampoc les sentències que els donen la raó, no fan que el govern espanyol es mogui. En el seu darrer informe enviat al Consell Europeu aquest mes i publicat fa uns dies, l'executiu representat per l'Advocacia General de l'Estat no reconeix la necessitat de suspendre els reemborsaments dels cobraments indeguts demanats a les famílies vulnerables i deixa en la teulada de la justícia resoldre cas a cas. A més, continua sense fer públic a quanta gent afecta aquesta situació que endeuta algunes de les famílies més vulnerables de la societat. Els informes de l'Airef i del Tribunal de Comptes estimen 445.000 famílies endeutades per aquest motiu. 

La problemàtica s'arrossega des que l'any 2020 es va començar a concedir aquesta prestació no contributiva per a persones vulnerables. Com que la quantia a cobrar es fixava a partir dels ingressos reconeguts a la declaració de la renda de l'any anterior, un any després es revisaven i es reclamava la diferència en comparació a l'any en curs. És a dir, si se t'ha atorgat una prestació per complementar uns ingressos mensuals reconeguts de 400 euros mensuals per la declaració de l'any anterior i a l'any següent es demostra que en realitat en percebies 700, se't demana la diferència. 

El problema és que aquestes famílies tenen uns ingressos baixíssims, no sempre sabien que se'ls revisaria la prestació i, per molt que rebin més ingressos, no compten amb capacitat financera per assolir deutes que de vegades arriben a desenes de milers d'euros quan s'acumulen cobraments indeguts de la prestació. 

El Moviment Internacional ATD Quart Món va portar les queixes al Consell Europeu de Drets Socials tot considerant que la crisi dels cobraments indeguts violava els drets fonamentals de la Carta Europea, el Consell Europeu va emetre un informe en el qual reconeixia la validesa de les queixes. En canvi, no feia exigències immediates a Espanya, i ara s'han publicat les respostes a aquell informe tant de l'executiu com de l'entitat demandant. Sí que reconeixia que els reintegraments pels cobraments indeguts tenien conseqüències econòmiques negatives en les famílies, com, d'altra banda, és evident. 

Ara bé, dins la resolució del Consell Europeu de Drets socials, hi havia una opinió discordant que no hi donava suport i creia que sí que hi ha "danys irreparables" que feien urgent demanar mesures immediates al govern espanyol per tal de millorar la prestació. Es tracta de la catedràtica de Dret Carmen Salcedo Beltran, que argumentava que "el govern espanyol no ha presentat cap document que s'oposi a les pretensions de l'organització demandant, ni sobre l'admissibilitat de la demanda ni sobre la indicació de mesures immediates destinades a suspendre, com a mesura cautelar, les sol·licituds de reemborsament ja iniciades o que és probable que s'engeguin". 

L'advocada recorda que el govern espanyol no ha fet públic quantes reclamacions de cobrament indegut s'han iniciat contra els ciutadans. I empra fins a set sentències (de La Rioja, Astúries, Madrid, País Basc, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Canàries) que reconeixen que l'ingrés mínim vital serveix per cobrir necessitats bàsiques i que per això no seria procedent demanar-ne la devolució i que, a més, fer-ho compromet seriosament la situació de pobresa de les famílies. Tot això va estar també validat per l'informe del Defensor del Poble, escollit pel govern espanyol, que també demanava canvis en la gestió dels reemborsaments. 

En la resposta del govern espanyol al Comitè de Drets Socials, aquest recorda que els ciutadans tenen dret a apel·lar contra les resolucions i que la Seguretat social pot corregir els cobraments i retornar part de les devolucions o perdonar els deutes en cas "d'errors materials o de fet i aritmètics, així com revisions motivades per la constatació d'omissions o inexactituds en les declaracions dels beneficiaris". Però en cap cas reconeix com a jurisprudència la sentència de la justícia de Logronyo del passat 2024, que va declarar que una quantitat cobrada indegudament no l'ha de retornar un ciutadà si el càlcul ha sigut de l'administració. Perdonaven un deute de 4.000 euros a un beneficiari i obrien la porta a posar fi a les devolucions dels cobraments indeguts.

L'executiu fa servir, de fet, sentències favorables als beneficiaris com a exemple del possible reemborsament de les quanties, tot posant en la teulada de la justícia aquest problema. "Les autoritats judicials domèstiques, en processos judicials en els quals els beneficiaris han impugnat resolucions administratives que obligaven a la devolució de quantitats percebudes en concepte d'IMV, en nombrosos casos han estimat els recursos, tot anul·lant les resolucions administratives", diu el document. 

A més, el govern espanyol recorda les modificacions que ha fet per alleujar la càrrega del deute. En primer lloc, no demana el reemborsament del pagament indegut a les famílies que deguin un import que no supera el 65% de la pensió mensual si la família inclou un menor. I, de l'altra, ara fa una revisió dels ingressos dos cops a l'any, de forma que la correcció pels cobraments indeguts és menor. 

Després de la resolució del Comitè de Drets Socials sense demanar mesures i la manca de senyals del govern espanyol per condonar els cobraments indeguts, l'organització ATD Cuarto Mundo que ha liderat la defensa de les famílies ha emès una actualització de la seva queixa tot expressant la "preocupació" per la situació. 

La nova queixa recorda que l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials va donar suport a la reclamació d'ATD Cuarto Mundo i va reconèixer que les devolucions dels cobraments indeguts "poden empènyer les llars a situacions de pobresa encara més extremes". 

En la seva queixa, ATD presentava informes mèdics de persones vulnerables amb quadres d'ansietat o depressió vinculats al pagament del deute. Diverses famílies han explicat a ON ECONOMIA aquesta situació en reportatges anteriors. "A una persona que no té res, com li pots reclamar 4.000 o 12.000 euros, si se'ls ha gastat en menjar? No podrà", deia un funcionari de la Seguretat Social que gestiona aquests ajuts. 

La Rebeca, una dona afectada, explica que li van fer el nou càlcul per reclamar-li 12.000 euros basant-se en les pensions d'alimentació que rebia per al seu fill, tot i que estaven al seu expedient quan va sol·licitar l'IMV. I per això, li demanaven 12.000 euros que no sabia com podria pagar. Temia embargaments al compte i altres famílies assenyalaven el risc d'embargament als fills quan fossin majors d'edat, ja que el deute és hereditari.