La intel·ligència artificial ja no és una promesa llunyana ni un experiment en laboratoris. Entra al cor mateix de l'Estat més poderós del món, i ho fa per quedar-se. Als Estats Units, l'administració Trump va posar en marxa un pla que no busca simplement incorporar la IA com a suport, sinó convertir-la en un dels motors principals de l'administració pública. La idea és simple i contundent: fer que l'Estat funcioni més ràpidament, amb menys persones, menys costos i amb resultats més precisos.

El número clau és aquest: el govern federal projecta una reducció d'entre un 18% i un 26% de la seva força laboral en les agències més automatitzades, començant per aquelles amb tasques repetitives i processaments massius de dades, com el Servei d'Impostos Interns, l'Administració de Seguretat del Transport, l'Administració Federal d'Aviació i l'Oficina de Patents i Marques.

No es tracta només de sous: s'eliminen oficines, recursos físics, supervisió intermèdia i burocràcia secundària. S'estima que aquesta retallada—juntament amb els estalvis en temps de processament i manteniment de sistemes obsolets— pot representar una reducció d'entre 160.000 i 220.000 milions de dòlars en la despesa pública acumulada durant els primers cinc anys d'implementació.

I el que guanya el ciutadà no és menor. La velocitat canvia tot. Un tràmit impositiu que abans portava entre 4 i 7 setmanes, amb múltiples revisions manuals, pot resoldre's en 48 a 72 hores amb IA. Això és una millora del 85 al 95% en temps de resposta. En patents, les resolucions inicials que demoraven fins a 18 mesos ara poden emetre's en 4 mesos o menys.

Als aeroports, el pas per seguretat es redueix de 15 minuts a menys de 2, el que equival a una acceleració del 87%. En el sistema de salut per a veterans, les alertes sobre risc de suïcidi, que podien arribar quan ja era tard, ara es generen en temps real, tot just es carreguen noves dades en la història clínica.

La IA ja dirigeix operacions militars. El Pentàgon utilitza un sistema anomenat NGA Maven, que processa imatges satel·litàries i de drons per detectar objectius, combinant després aquesta informació amb àudio, text i dades en temps real. Imaginem un mapa viu que s'actualitza sol, capaç de distingir enemics d'aliats en segons.

Un comandant pot prendre mil decisions en una hora, guiat per una eina que analitza tot el terreny en simultani. I això no és una pel·lícula: ja hi ha més de 25.000 militars utilitzant-lo. Palantir, una de les companyies darrere d'aquest programari, també proporciona sistemes que planifiquen la logística de tropes en moviment, com si fossin peces d'escacs sobre un tauler on cada casella canvia tot el temps. Així es guanya velocitat, precisió i avantatge.

Però no es tracta només de la guerra. La revolució també aterra, literalment, als aeroports. L'Administració Federal d'Aviació està provant programari d'IA per assistir als controladors aeris. No els reemplaça, però sí que s'encarrega de tasques repetitives, alliberant els humans per concentrar-se en l'essencial.

Com si un copilot silenciós analitzés tots els vols al cel i digués en veu baixa: "aquest avió necessitarà manteniment aviat", o "allà hi pot haver una possible congestió". En un entorn amb menys personal i més trànsit aeri, tenir aquesta intel·ligència extra pot ser la diferència entre un vol retardat i un que aterra a temps. És com passar de tenir una brúixola a tenir un GPS amb predicció de trànsit en temps real.

A les oficines de patents, un altre canvi silenciós, però monumental ja està en marxa. Abans, un examinador humà passava hores buscant si una idea era realment nova. Ara, qui presenta una patent rep directament una llista amb els deu invents més semblants, seleccionats per una IA que va recórrer milers de registres en segons.

Així, la persona pot ajustar la seva sol·licitud abans que sigui rebutjada. Des de juliol, serà obligatori que tots els examinadors utilitzin aquesta eina, i s'estan sumant noves funcions que fins i tot redacten esborranys d'informes legals. És com passar d'una bicicleta a una moto en un món on cada dia importa.

Als aeroports, la IA ja reconeix rostres millor que els humans. Més de 200 terminals als Estats Units utilitzen càmeres intel·ligents per verificar identitats en menys d'un segon. I per als qui estan preaprovat, s'estan desenvolupant quioscos automàtics on ni tan sols fa falta que algú et miri: creues, et reconeix i seguiu. El que abans era una fila de vint minuts es transforma en un pas fluid. Menys mans, menys demores, més eficiència.

La transformació també arriba als impostos. El Servei d'Impostos Interns, l'Agència Tributària, va començar utilitzant IA com una ajuda per als seus empleats, però ara es prepara per a una mica molt més ambiciós: auditories intel·ligents. En el futur pròxim, el sistema detectarà patrons d'evasió fiscal abans que passi. Com si fos un escaquista que ja sap quina serà la jugada següent i ajusta el tauler abans del pròxim torn. L'elusió impositiva, aquesta frontera grisa entre el legal i l'evasió, serà sota la lupa d'una màquina que no es distreu, no es cansa i no oblida.

En el sistema de salut per a veterans, la IA ja s'utilitza per identificar els qui estan en més risc de suïcidi. Amb algoritmes que creuen històries clíniques, traumes, factors personals i fins i tot condicions mèdiques com a infertilitat o quistos ovàrics, es detecten silenciosament casos que abans passaven desapercebuts. S'anticipa el sofriment abans que s'expressi.

Tot això amb prou feines comença. El que ve és encara més profund. L'Estat es torna una plataforma intel·ligent, on cada decisió pot optimitzar-se, cada procés pot accelerar-se i cada funció pot redissenyar-se. Les fronteres entre àrees es dissolen: recursos humans, sistemes, auditories, logística; tot convergeix en centres de decisió alimentats per dades. Com una orquestra en qui cada instrument toca just a temps, perquè hi ha una partitura invisible que s'adapta en temps real.

En aquell futur pròxim, els impostos es revisaran automàticament, i el sistema sabrà anticipar maniobres, detectar inconsistències abans que passin i prevenir pèrdues. En l'àmbit militar, les decisions seran cada vegada més ràpides i coordinades, amb menys marge d'error humà. I en els serveis públics, des de tràmits fins a seguretat, el ciutadà veurà el que més valora: que les coses funcionin. Sense voltes. Sense files. Sense esperes.

Les coses com són