La indústria de la moda catalana s'enfronta a un canvi de paradigma històric. La necessitat d'adaptar-se a les exigents directives europees en matèria de sostenibilitat no és només un repte normatiu, sinó la bretxa d'oportunitat que obligarà el sector a una reinvenció completa.

Aquesta transició ecològica demandarà, de forma urgent, nous perfils professionals i una actualització profunda del currículum formatiu per assolir les metes marcades per Brussel·les: recollir de manera selectiva el 50% dels residus tèxtils abans del 2030, un objectiu ambiciós si es té en compte que actualment a Catalunya aquesta xifra es troba en un modest 11%.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi presentat pel Clúster Català de la Moda (Modacc) i l'Ajuntament d'Igualada, un treball que no es limita a diagnosticar el repte, sinó que dibuixa el mapa dels futurs oficis que constituiran la columna vertebral del tèxtil català en la pròxima dècada.

La formació com a eix vertebral de la transició

Clara Mallart, experta i coautora de l'informe, ho té clar: "No es tracta que faltin perfils, sinó que n'hi ha molts que s'han d'actualitzar i reinterpretar. I perquè això sigui possible es necessita una nova formació". La seva visió desmunta la idea d'una simple escassetat de personal i apunta a una reconversió massiva de les competències existents.

L'estudi identifica una trentena d'ocupacions emergents, entre les quals destaquen figures com el tècnic en economia circular tèxtil, responsable d'optimitzar els fluxos de materials perquè res es malgasti; el dissenyador d'upcycling, veritable artesà del segle XXI que transformarà residus en peces de valor afegit; l'especialista en traçabilitat i etiquetatge ambiental, garant de la informació verda i capaç de rastrejar l'origen i impacte de cada fil; el tècnic en sostenibilitat corporativa, encarregat d'integrar els criteris ESG al cor de l'estratègia de l'empresa; i el dissenyador 3D de moda, creador digital que reduirà dràsticament les mostres físiques i la petjada de carboni del procés de disseny.

Aquests nous professionals podran procedir tant de nous graduats que incorporin aquests coneixements en la seva formació inicial, com de perfils tradicionals que reciclin les seves pròpies habilitats per adaptar-se al nou ecosistema. Mallart insisteix en un concepte fonamental: la circularitat no comença al contenidor de roba, sinó a la taula de disseny.

"Perquè una peça es pugui reciclar, és completament imprescindible que les peces tinguin en compte la circularitat des de la seva concepció, tenint en compte quins materials s'utilitzen i com es confeccionen", assenyala. Això implica repensar-ho tot: des dels tipus de fils i tintes fins a la facilitat per a desmuntar les peces al final de la seva vida útil.

"Les empreses hauran de començar a fer aquest canvi", valora l'expert, tot afegint que perquè aquesta transformació es produeixi és necessària "una legislació clara i segura", ja que actualment el sector es troba "a l'expectativa" davant la manca de concreció normativa. Malgrat la incertesa, es mostra optimista i sosté que la indústria catalana té la capacitat i l'agilitat necessàries per aplicar la sostenibilitat al seu model de negoci.

Un cop es resolgui aquest marc legal, Mallart assegura que Catalunya reuneix totes les condicions per erigir-se en un pol de referència del reciclatge tèxtil al sud d'Europa: "Tenim indústria recicladora, però cal potenciar-la". Es dibuixa, doncs, l'oportunitat d'atraure inversió i generar un ecosistema industrial al voltant del residu com a recurs.

El consumidor, la peça clau del canvi

Tan important com la transformació industrial és l'evolució de la mentalitat ciutadana. La circularitat no serà una realitat completa sense un canvi en la "consciència del consumidor". Això significa que el ciutadà haurà de tenir molt més present què tipus de roba està comprant, la qualitat, la durabilitat i, sobretot, la importància de donar-li una segona vida mitjançant el reciclatge correcte.

Les xifres reflecteixen la magnitud del repte: Catalunya genera actualment entre 150.000 i 165.000 tones de residus tèxtils anuals. D'aquesta muntanya de roba descartada, només es recull selectivament l'11%.

L'objectiu europeu no és només arribar al 50% el 2030, sinó assolir el 70% el 2035. Aquest escenari, segons l'estudi, obrirà un camp laboral immens vinculat a la gestió del final de la vida útil del tèxtil: des de la logística i classificació fins al tractament i valorització avançada dels materials.

En definitiva, la moda catalana es troba en una cruïlla. El camí cap a la sostenibilitat no és només una obligació legal, sinó una oportunitat estratègica per modernitzar el sector, crear ocupació de qualitat i situar Catalunya a l'avantguarda de la nova economia circular europea.