Telefónica està a punt de fer un pas decisiu en l'objectiu que persegueix des de fa més de deu anys: alleugerir la pesada càrrega del seu deute. La multinacional espanyola prevé reduir el seu deute financer en 1.800 milions d'euros una vegada que comptabilitzi formalment l'encaix de les operacions corporatives que té pendents a l'Amèrica Llatina, concretament a l'Uruguai, l'Equador, Colòmbia i el Brasil. Aquesta maniobra li permetrà situar el volum del seu deute net en uns 26.500 milions d'euros, una xifra que reflecteix un esforç continuat de sanejament.

Aquest import suposarà una baixada del 6,24% respecte als 28.233 milions de deute amb què va tancar el mes de setembre, segons va anunciar la directora general de Finances i Control de Telefónica, Laura Abasolo, durant la presentació dels resultats del tercer trimestre. Abasolo va detallar que "estem treballant per concentrar la majoria dels impactes (d'aquestes sortides) en aquest 2025".

La directiva va dibuixar un escenari en què, un cop sumades les vendes de les filials a l'Uruguai i l'Equador, l'empresa retallarà el seu deute en 700 milions.

Posteriorment, en comptabilitzar la venda de la seva filial a Colòmbia juntament amb la complexa operació de venda del 50% de la seva unitat de fibra òptica al Brasil, l'estalvi s'incrementarà en uns addicionals 1.100 milions.

La sortida estratègica

Aquestes operacions no són casos aïllats, sinó la pedra angular d'un canvi estratègic de profundes conseqüències. L'any 2024 és testimoni del gran replegament de Telefónica d'Amèrica Llatina. La companyia ja ha posat punt final a les seves operacions en cinc països: l'Argentina, el Perú, l'Equador, l'Uruguai i Colòmbia.

Aquesta retirada, però, no és completa. Telefónica manté encara presència en tres mercats: Veneçuela, Xile i Mèxic. No obstant això, la intenció declarada de l'actual equip directiu, liderat per Marc Murtra, és abandonar també aquests mercats en el marc del nou pla estratègic amb horitzó 2030, que va ser presentat aquest dimarts. Aquest moviment representa un gir de 180 graus respecte a la política de màxima expansió que va caracteritzar l'era de César Alierta.

L'obsessió per controlar el deute no és nova per a Telefónica. Es remunta a més d'una dècada, quan el deute de la companyia va assolir el seu rècord històric de 56.304 milions d'euros al tancament de l'exercici de 2011.

Aquell xifra, que va sonar totes les alarmes en el si de la companyia i als mercats, va obligar l'aleshores president, César Alierta, a dissenyar un primer pla estratègic el 2012 amb la mirada posada únicament en una cosa: reduir el deute.

En aquella època, Telefónica mantenia una forta presència a tot el subcontinent, on acabava de realitzar una de les seves adquisicions més emblemàtiques: la compra del 30% de l'operadora brasilera Vivo a Portugal Telecom per uns 7.500 milions d'euros, una jugada amb la qual pretenia assolir el lideratge absolut en el lucratiu mercat brasiler.

La lluita contra el deute va continuar sent la prioritat amb l'arribada de José María Álvarez-Pallete. El seu pla estratègic de 2019 ja va posar les desinversions a Llatinoamèrica al centre de la diana, amb dos objectius clars: reduir el deute i millorar la cotització borsària del grup, que portava anys sota pressió. Aquesta estratègia de desinversió es va reafirmar en el pla presentat el 2023 i culmina ara amb el presentat per Marc Murtra, que dona per tancat el cicle llatinoamericà per a la companyia.

L'estructura del deute

En l'actualitat, i gràcies a aquestes polítiques, l'estructura del deute de Telefónica presenta una robustesa notable. Més del 63% del deute de la multinacional està negociat a tipus d'interès fix, una mesura de cobertura que la protegeix de la volatilitat dels mercats. A més, té una vida mitjana molt llarga, de 10,5 anys, el que allunya el risc de refinançaments massius a curt termini.

Un altre indicador positiu és el cost financer mig, que se situa actualment en el 3,44%, una xifra inferior al 3,57% registrat el setembre de 2024. Aquesta millora reflecteix tant la millora en les condicions dels mercats com la confiança més gran dels creditors en la solvència de l'empresa.

No obstant això, el camí no està lliure de turbulències. El deute de Telefónica, tot i haver baixat un 1,6% interanual al setembre, va experimentar un increment de 624 milions en el tercer trimestre i de 1.072 milions en el conjunt dels nou primers mesos de l'any. Aquest repunt, segons van detallar les mateixes fonts, es deu en part a la remuneració als accionistes, que va ascendir a 1.314 milions d'euros, un compromís que la companyia manté malgrat la prioritat del desendeutament.

Cal tenir en compte, a més, que aquesta xifra de deute financer (26.500 milions) no inclou els compromisos per arrendaments. Si s'incorporessin aquests conceptes, el deute total consolidat de Telefónica hauria assolit els 36.143 milions d'euros el setembre de 2025, una fotografia que recorda que el repte financer, encara que s'alleugeri, segueix sent crític per al futur de la companyia.