Per a l'enginyer Eduard Martín, la intel·ligència artificial representa un canvi d'era històric, comparable a la revolució digital o a la irrupció d'internet, que s'ha de comprendre com una eina potent, però que no substitueix l'ésser humà, sinó que està dissenyada per millorar la vida de les persones.

En la seva experiència, recollida en una conversa amb l'ON-IA, la IA és bàsicament matemàtiques i programari que, utilitzat com un assistent en tasques com cerques o generació de continguts, requereix aprendre a formular bé les preguntes i revisar sempre els resultats.

Martín considera que, tot i la seva naturalesa innovadora i els reptes ètics que planteja, la IA no eliminarà feines sinó que les complementarà, generant noves oportunitats professionals centrades a gestionar i supervisar la qualitat dels seus resultats, i subratlla la necessitat d'una àmplia capacitació digital per a la societat per aprofitar el seu potencial dins del marc ètic europeu.

Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Com a enginyer informàtic puc dir que la intel·ligència artificial és un dels objectius que es perseguia des de sempre. La intel·ligència artificial és un programari.

A mitjans del segle XX, s'havia tingut el desig d'intentar emular el pensament i el raonament humà. Hem trigat molts anys perquè hi havia molts inconvenients. Per mi, la IA ha de ser una eina fantàstica que no substitueixi sinó que canviï per a millor la vida de les persones.

La IA s'ha presentat com un canvi de paradigma i un punt d'inflexió. Des del seu punt de vista, és realment així o anem cap a una altra direcció?
Sí, normalment jo explico que la humanitat canvia d'era quan els éssers humans han canviat o han modificat la seva manera de comunicar-se. I això al llarg de la història ho hem vist. Realment la societat digital ja és un canvi d'era i això es va produir a la meitat del segle passat, perquè va introduir nous mecanismes de comunicació entre els humans.

Però dintre d'aquesta nova era ja existeixen altres eres. Va passar l'era d'internet i després l'aparició de la telefonia mòbil. Amb els avenços sobretot en electrònica i les capacitats que tenim estem en una següent evolució d'aquesta societat digital que és la intel·ligència artificial.

Creu que s'ha imposat una visió de la intel·ligència artificial molt tècnica o molt màgica? De quina manera es podria fer que la societat entengués millor què és la intel·ligència artificial?
Jo soc d'una generació que hem viscut tot això en primera persona, per tant, no trobo diferències amb la màgia que ens va produir internet o la telefonia mòbil. Ningú recorda això i fa quatre dies en el conjunt de la història. Són canvis molt profunds que es repeteixen molt seguit i, per tant, ens costa molt assumir-ho.

Per tant, la intel·ligència artificial és un salt, un salt molt gran que està començant. Hem de veure com evoluciona tot això i, per tant, jo crec que es veu com una mica de màgia. Són matemàtiques. Sé que simplifico molt, però perquè la gent m'entengui. Al final són matemàtiques i hi ha diferents tecnologies d'intel·ligència artificial.

No trobo diferències amb la màgia que ens va produir internet o la telefonia mòbil

Com utilitza Eduard Martín la intel·ligència artificial en el seu dia a dia?
S'ha incorporat als processos de treball d'una manera natural, jo l'he introduït molt a poc a poc i sobretot aquesta intel·ligència artificial. Hi ha diversos tipus d'intel·ligències i ara el que tothom utilitza és la generativa. Una tecnologia que bàsicament se sustenta en gran quantitat de dades relacionades d'una manera determinada, la qual cosa produeix informació i d'acord amb l'aplicació d'algoritmes matemàtics trobarà solucions.

És molt important aprendre a preguntar a la intel·ligència artificial, el que es diu un prompt. S’ha de saber preguntar molt més que quan li preguntes a un ésser humà, perquè encara el tema dels sentiments no està desenvolupat. A la feina diària, la IA actua com un ajudant a l’hora de fer cerques a la xarxa, generació de presentacions o de continguts. Això sí, insisteixo, sempre s’ha de revisar. 

Ens podria compartir alguna activitat o algun projecte des de la Mobile World Capital on la intel·ligència artificial hagi tingut un paper clau per produir una transformació o superar una barrera?
Nosaltres hem anat avançant. Jo sempre dic que la Fundació toquem tecnologia actual. Anem pas a pas, no fem ciència-ficció, perquè una de les nostres fites és procurar la millora de la qualitat de la vida de les persones. Nosaltres hem treballat moltíssim les bases infraestructurals perquè això funcioni bé.

Hem treballat comunicacions intel·ligents des de fa uns anys. També vam detectar que calia començar a introduir projectes d'intel·ligència artificial. Hem treballat bastant el tema dels bessons digitals en el sentit de mirar el que es fa dins del mercat. Parlem d’uns models que permeten crear mons digitals per tota mena de simulacions com la gestió d’una ciutat en matèria de salut. 


Quines són, segons vostè, les habilitats que hauria de desenvolupar un professional per conviure i treballar amb la IA?
Això és un veritable repte, fins i tot pels professionals de la informàtica i ens ho estem plantejant. Fins ara tenim clar que la societat digital dona feina i donarà molta feina a professionals.

Però ara haurem de fer un salt qualitatiu perquè segurament, com passa amb totes les tecnologies, les feines que es poden automatitzar o les feines de menys valor afegit seran reemplaçades per la intel·ligència. Però aquí tenim un gran repte i, per tant, noves oportunitats.

Sorgiran noves tasques relacionades amb la qualitat dels resultats de la IA

Jo soc molt optimista en el sentit que la gent que es forma a les TIC haurà d'evolucionar, posar altres tipus de feines que complementin el valor d'automatització simple de la IA. Acabo de dir fa un moment, que has de mirar el resultat de què et diu la intel·ligència artificial, has d'aprendre, has de saber molt bé el que preguntes i, per tant, sorgiran noves tasques relacionades amb la qualitat dels resultats de la IA. Per tant, no és una substitució, és un complement a les feines que fem avui en dia i segurament es generaran noves posicions i rols dins de les empreses.

Creu que l'ecosistema de Barcelona i de Catalunya està preparat per aprofitar aquesta onada transformadora?
L'ecosistema de Barcelona és potent i té capacitat per suportar-ho. Existeix un gran interès de tots els actors i crec que s'està reaccionant. La societat actual va molt de pressa.

Segurament apareixeran nous tipus de negocis i exemples els tenim en el mercat dels agents IA o la gigafactoria de Mora la Nova. Tot amb l’objectiu de generar economia al voltant d'aquest nou programari que aprofiti totes les capacitats industrials del teixit. 

En quins àmbits veu que la IA tindrà un impacte positiu o més fort?
Sempre quan parlem de noves tecnologies punteres apareix el món de la salut. Des de l’atenció primària fins a les cirurgies, la combinació de nova tecnologia combinada amb les capacitats de la intel·ligència artificial genera un recorregut enorme.

Quin és el seu punt de vista al voltant del debat sobre l'ús ètic de la intel·ligència artificial?
Aquest és un tema que, de forma positiva o negativa, està sobre la taula. El debat ètic sobre l'energia nuclear encara existeix. Qualsevol tecnologia produeix un debat ètic i crec que això és bo.

A mi no m'agraden paradigmes com la tecnologia és neutra, la tecnologia és neutra depenent quin context. D’ètica hi ha una ètica a cada part del món i podríem dir que els principis ètics van condicionats per una determinada cultura i un aprenentatge.

Crec en la capacitació digital de la gent perquè comprengui i tingui les capacitats d'entendre què és això de la IA

El debat ètic que es produeix a casa nostra està en el context europeu i, per tant, és un debat raonable, desitjable, i jo el que espero és que produeixi efectes bons, ni a un extrem ni a un altre. No podem prohibir la intel·ligència artificial, això és un avenç que s’està incorporant a la societat. 

Però, sobretot, jo hi crec molt en la capacitació digital de la gent perquè comprengui, perquè tingui les capacitats d'entendre què és això i després la formació perquè ho sàpiga utilitzar. Aquests són els camins que s'han de seguir perquè això quadri amb els nostres estàndards ètics, que no tenen res a veure amb els de la Xina, Estats Units o altres parts del món.

Com s’aconsegueix un equilibri entre innovació, protecció de dades o un ús correcte d’una tecnologia?
La humanitat avança per la innovació, però ho ha fet des de sempre. El que passa és que ara la innovació és molt seguida i abans trigàvem més temps. Des de la societat 1.0, la dels recol·lectors, fins a la societat industrial, que seria la 3.0, van passar 12.000 anys i des de la societat industrial 200.

L’equilibri sempre ha d’estar present, però és molt difícil perquè està condicionat per la cultura, l’ètica i l’ús que volem com a societat. Respecte de la protecció de dades estic absolutament d’acord que s’ha de fer alguna cosa perquè tenim una eina molt potent i, per tant, hem de tenir molta cura. Jo crec que les autoritats i tot el sector arribarem a un punt de consens, igual que es va arribar en moltes altres èpoques amb altres tecnologies. 

I per últim, la pregunta que m'agradaria fer-li seria on veu a mitjà i llarg termini la intel·ligència artificial?
Totes les tecnologies que veiem en aquesta innovació contínua, sense temps per respirar, tenen oscil·lacions. Parlem d’un procés que ve acompanyat d’oportunitats de negoci, primer es produeix aquest context i després la cosa es relaxa.

Aquí és on veu realment què es farà servir realment. Estem de pujada, estem de pujada, No sé dir en aquests moments quanta estona pujarem, però estem de pujada. Ara bé, també queda molt per treballar no només en el camp del negoci. Necessitem tecnologies més sostenibles i que no consumeixin tanta energia.