La intel·ligència artificial s’ha consolidat com una de les prioritats estratègiques per a les grans fortunes familiars, però la seva presència real en les carteres d’inversió continua sent testimonial. Així es desprèn de l’Informe Global sobre Family Offices, elaborat per JP Morgan i que analitza les respostes de 333 oficines de gestió de patrimonis familiars de 30 països, cadascuna amb un patrimoni net mitjà de 1.600 milions de dòlars. Malgrat que un 65% d’aquestes entitats manifesta la intenció de donar prioritat a la intel·ligència artificial en les seves decisions d’inversió, més d’un 70% admet no tenir actualment cap exposició en infraestructures digitals, un sector clau per al desenvolupament d’aquesta tecnologia atesa la seva dependència dels centres de dades i del desplegament de xarxes avançades.
La geopolítica esdevé, en aquest context, el principal factor de risc per al 64% de les family offices, una preocupació que, tanmateix, no es tradueix en una cerca activa d’actius refugi tradicionals o emergents. El 72% d’aquestes oficines no té exposició a l’or i el 89% no posseeix criptomonedes, la qual cosa evidencia una preferència clara per actius tangibles i estratègies consolidades. La inflació, però, està modificant lleugerament aquest comportament. Els family offices més afectats per l’increment de preus han arribat a assignar prop del 60% del seu capital a actius alternatius, vint punts percentuals per sobre de la mitjana del sector, amb un interès creixent pels fons de cobertura i la inversió immobiliària. L'informe també posa de manifest diferències significatives en funció de si la família és o no propietària d’una empresa.
En aquest sentit, el 48% de les famílies empresàries ha implantat estructures formals de governança, davant del 40% de les que no disposen de negoci propi. Aquesta circumstància també influeix en la percepció del risc: el 41% de les primeres assenyala els conflictes interns com una de les principals amenaces, mentre que aquest percentatge es redueix al 23% entre les famílies sense empresa. La planificació de la successió és una qüestió prioritària per al 53% de les famílies propietàries, però el 86% del conjunt dels family offices reconeix no disposar d’un pla clar per al relleu dels responsables de la presa de decisions clau. D’altra banda, menys de la meitat de les oficines familiars, concretament el 48 %, inclou l’empresa de la família entre les seves inversions.
Pel que fa a l’estructura de costos, el funcionament d’un family office té un cost operatiu mitjà anual de 3 milions de dòlars, xifra que s’eleva a 6,6 milions en el cas de les que gestionen actius per valor de més de 1.000 milions de dòlars. Un 40% de les oficines inverteix menys d’un milió de dòlars anuals en despeses de gestió, mentre que un 11% supera els 7 milions. Entre el 25% i el 28% d’aquestes partides es destinen a serveis externs, especialment en l’àmbit jurídic, comercial i de ciberseguretat.
La subcontractació és una pràctica estesa: el 80% dels family offices externalitza algun aspecte de la gestió de carteres, i més d’un terç de les que superen els 1.000 milions de dòlars en actius n’externalitzen més de la meitat. Els serveis jurídics són els més externalitzats, amb un 52%, seguits del trading i l’execució al mercat, amb un 45%, i la ciberseguretat, amb un 38%. La tecnologia i la protecció digital s’han convertit en eixos centrals de les necessitats de servei d’aquestes entitats. El 32 % dels family offices situa la ciberseguretat com la seva màxima prioritat, un indicador del grau d’exposició i vulnerabilitat que perceben en un entorn financer cada cop més digitalitzat i interconnectat.