La Generalitat ha tancat un acord amb el Banc d'Espanya per adquirir set de les plantes de la seu que la institució financera té a la plaça Catalunya de Barcelona. La compravenda suposa una inversió de 58 milions d'euros per a l'administració que presideix Salvador Illa. L'adquisició comprèn set plantes que sumen una superfície de més de 13.000 metres quadrats. Aquest espai permetrà a la Generalitat traslladar aproximadament 700 treballadors públics, actualment dispersos en diferents oficines de la ciutat en règim de lloguer. La decisió respon a la necessitat de concentrar efectius i optimitzar recursos en un context de contenció pressupostària.
L'operació s'emmarca en l'estratègia del Govern de reduir la despesa en arrendaments mitjançant la inversió en immobles en propietat, una via que ja ha explorat altres vegades. Abans que els diferents departaments puguin ocupar les noves dependències, caldrà executar obres de reforma i rehabilitació, amb un cost addicional estimat de 37 milions d'euros.
Aquests treballs hauran d'adaptar els espais a les necessitats administratives i complir amb la normativa vigent en matèria d'accessibilitat, eficiència energètica i seguretat. Tal com ha avançat La Vanguardia, el pagament de la compra es farà de manera fraccionada en quatre anualitats, una fórmula que permet a la Generalitat distribuir l'esforç pressupostari en diversos exercicis sense comprometre'n el gruix de la tresoreria.
Per al Banc d'Espanya, l'operació representa una sortida interessant per a un actiu que es trobava infrautilitzat. L'edifici de la plaça Catalunya, un dels més emblemàtics de la ciutat, havia vist reduïda la seva activitat en els darrers anys, amb diverses plantes pràcticament buides. Després de la venda de les set plantes, la institució concentrarà la seva activitat ordinària a la resta de l'immoble, que té una superfície total de més de 27.000 metres quadrats, i en mantindrà la presència institucional a Barcelona.
En exercicis anteriors, algunes de les plantes de l'edifici havien allotjat dependències del tribunal administratiu i de l'Advocacia de l'Estat, si bé actualment es trobaven desocupades. La venda parcial permet al Banc d'Espanya alliberar espai sense perdre completament la seva singularitat a la ciutat, alhora que obté ingressos per un immoble que generava despeses de manteniment. L'edifici, situat en un dels punts més cèntrics i millor comunicats de Barcelona, té un valor simbòlic afegit per la seva ubicació a la confluència entre la plaça Catalunya i el passeig de Gràcia, una de les zones amb major trànsit de la capital catalana.
Concentració de l'administració i eficiència operativa
Més enllà del trasllat de treballadors de la Generalitat, les noves dependències també podrien acollir personal d'entitats del sector públic que actualment es troben disperses per diferents punts de Barcelona en edificis de lloguer. Aquesta dispersió obliga l'administració a fer front a despeses i dificulta la coordinació entre equips que comparteixen funcions, però treballen en espais separats. Les fonts citades pel mitjà de comunicació assenyalen que la concentració dels equips en un mateix espai ha de generar eficiències de gestió i permetre reduir despeses en serveis associats a l'activitat pública, com ara neteja, vigilància o manteniment. Actualment, cada edifici requereix contractes independents per a aquests serveis, la qual cosa multiplica els costos operatius i complica la supervisió. Amb la unificació en una seu única, la Generalitat podrà negociar contractes més avantatjosos i simplificar-ne la gestió.
Aquesta no és la primera operació immobiliària destacada que el Govern porta a terme amb l'objectiu de reduir la factura en arrendaments. L'any passat, la Generalitat ja va recuperar la propietat de l'edifici Torre Muñoz, situat al Passeig de Gràcia, en una operació similar que li ha permès allotjar diversos serveis administratius i estalviar en lloguers. Aquestes adquisicions responen a una planificació a llarg termini que busca reduir la dependència del mercat de lloguer i consolidar un patrimoni públic que pugui donar resposta a les necessitats canviants de l'administració.
Amb la compra de les set plantes al Banc d'Espanya, l'executiu català consolida una estratègia que combina l'estalvi pressupostari amb la racionalització dels espais administratius, alhora que facilita al Banc d'Espanya la reorientació de la seva activitat a Barcelona. L'operació, a més, representa un moviment significatiu en el mercat immobiliari de la ciutat, on operacions d'aquesta magnitud no són habituals i solen tenir un impacte en la dinàmica dels preus i la disponibilitat d'espais de prestigi.