El preu de l'habitatge ha augmentat un 1,5% interanual a Catalunya en el primer trimestre, segons l'informe elaborat per l'àrea de Taxacions de CBRE, primera companyia internacional en consultoria i serveis immobiliaris. Aquesta xifra se situa per sota de la mitjana nacional, del 2,6%, però la xacra d'uns preus disparats en un context d'inflació continua latent.

En concret, el preu de l'habitatge ha crescut un 2% a Lleida i Girona; un 1,8% a Barcelona, i un 0,2% a Tarragona. Amb aquests increments, les províncies catalanes se situen per sota de la mitjana nacional del 2,6% i lluny dels majors augments a escala nacional, registrats a Guadalajara (9%), Màlaga (7,8%), Segòvia (7,5%) i Navarra (6,1%). A Madrid, el preu de l'habitatge ha crescut un 4,6% en aquest període. 

El director de Valoracions de CBRE Barcelona, Josep Carrió, valora el context: "Tot i que Barcelona ja es troba entre les províncies amb el preu més elevat d'Espanya, els preus continuen pujant per la gran projecció internacional de la ciutat, que genera una major pressió en la demanda d'habitatge. A més, la falta d'oferta d'obra nova encareix els preus i genera també una forta pressió sobre els preus de segona mà". 

Preus per províncies

De fet, Barcelona és la quarta província amb els preus més elevats d'Espanya (2.497,82 euros per metre quadrat), només superada per Madrid (2.888,1 euros per metre quadrat), Guipúscoa (2.875,8 euros per metre quadrat) i les Illes Balears (2.696,6 euros per metre quadrat). A Girona, el valor mitjà de l'habitatge s'ha situat en 1.671,4 euros per metre quadrat en el primer trimestre. Tarragona i Lleida, per la seva banda, continuen per sota dels 1.500 euros per metre quadrat, amb 1.361,2 euros i 1.057,7 euros, respectivament.

A grans trets, el preu de l'habitatge a Espanya ha evolucionat en el primer trimestre de 2023 a diferents velocitats, amb una gran dispersió entre les províncies on més creix i aquelles en les quals el preu es modera o fins i tot descendeix. Guadalajara, Màlaga, Segòvia i Navarra han registrat els majors increments, amb creixements interanuals del preu de l'habitatge d'entre un 6,1% i un 9%. Per la seva banda, el preu ha caigut a Àlaba, Múrcia, Salamanca, Almeria, Lugo, Càceres, Astúries, Conca i Castelló. A la resta de les províncies, el preu de l'habitatge ha crescut de forma més moderada (entre un 1% i un 5%), segons l'àrea de Taxacions de CBRE. 

Què diu l'índex de tensió immobiliària?

L'índex de tensió immobiliària, que estableix la relació entre el volum de les transaccions immobiliàries sobre el total del parc d'habitatges espanyol, s'ha situat proper al 2% a les províncies amb majors increments, mentre que en els altres dos grups (províncies amb preus moderats i en descens) l'índex de tensió ha disminuït fins a aproximadament l'1,5%. Amb tot, la mitjana de totes les províncies és de l'1,6%. Així doncs, d'acord amb l'informe de CBRE, la pujada dels costos de finançament provocat pel fort increment dels tipus d'interès ha disparat les ràtios d'accessibilitat, i s'ha de situar la mitjana nacional a prop del límit que es considera com a zona segura. 

En línies generals, una persona de les províncies amb majors increments necessita una mitjana de més del 45% de la seva renda familiar per comprar un habitatge, per sobre de la zona considerada com a segura. A Catalunya aquesta xifra s'eleva fins al 49,9% de mitjana.