Els economistes creuen que la nova llei d'habitatge aprovat pel Govern espanyol limitarà l'oferta i dispararà els preus dels lloguers i les compravendes. "L'efecte normalment és el contrari al qual es persegueix i això s'ha vist tant a Barcelona com en altres ciutats europees". Segons l'opinió dels experts, a més, el preu de l'habitatge a Espanya ja "està sobrevalorat", per la qual cosa seria desitjable un ajustament a la baixa. "Creiem que en els mesos vinents o trimestres haurà de corregir-se com ja ha passat a molts països del nostre entorn, com el Canadà, Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, fins i tot a la pròpia Europa, per exemple a Suècia".

Així ho han posat en relleu el president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentín Pich; el director executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente; el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i Premi Rei Jaume I d'Economia, José García Montalvo; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i exdirector general d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Joan Ràfols; i el president del Fòrum d'Economistes Immobiliaris del Col·legi d'Economistes de Madrid, Julián Salcedo, en un encontre organitzada aquest dimarts a Madrid on han analitzat la nova llei.

En l'esmentada encontre, els economistes explicaven que el preu dels lloguers està relacionat amb el preu de l'habitatge i qualsevol persona o entitat que pretengui destinar un immoble (en aquest cas un habitatge) al lloguer, calcularà la rendibilitat que vol obtenir. "I en la mesura que el preu de l'habitatge sigui superior que hauria de tenir o vagi pujant, la renda del lloguer, per obtenir aquesta mateixa rendibilitat esperada, també haurà de pujar".

Pich lamentava que la nova llei no hagi estat "prou debatuda durant la seva tramitació". Segons el seu parer, un marc de política d'habitatge estable en el temps, similar a les dels principals països de la Unió Europea, només és possible mitjançant un pacte d'estat entre els principals partits polítics.

Per a Ángel de la Fuente, la limitació dels lloguers i la regulació de preus que contempla la nova llei, "són molt mala idea". A Espanya hi ha un problema d'escassetat d'oferta de lloguer a moltes ciutats i amb la nova norma es reduirà la rendibilitat de la inversió en habitatge per llogar. "No té sentit. Només servirà perquè menys gent i empreses hi inverteixin i perquè alguns dels que estan llogant busquin usos alternatius per als seus habitatges o les venguin, agreujant així el problema."

José García Montalvo recorda que a Espanya només el 5% del parc d'habitatge de lloguer pertany a grans tenidors i hi ha gairebé dos milions de declarants de rendes immobiliàries per lloguer. També destaca que la política de congelació de rendes franquista i l'incentiu fiscal a la compra d'habitatge "va aniquilar el mercat del lloguer a Espanya" i que l'enorme demanda de lloguer que s'ha produït en els últims anys ha trobat una oferta molt limitada. Per tant, creu que és necessari "augmentar l'oferta d'habitatge de lloguer i qualsevol mesura que creu incertesa o sigui perjudicial per a l'oferta el que fa és agreujar més el problema".

Per la seva part, Joan Ràfols comentava que "els controls de preu del lloguer a curt i llarg termini no funcionen, redueixen l'oferta de lloguer, bloquegen el manteniment del parc edificat, beneficien la població amb rendes elevades i bloquegen l'accés a l'habitatge de lloguer dels sectors amb menors nivells de renda".

Mentre que Julián Salcedo destacava que les mesures d'intervenció "distorsionen i generen ineficiències als mercats". Limitar les actualitzacions al 2% el 2023, 3% el 2024 i a un indeterminat índex a partir d'aquesta data, "vulneren la llibertat de negociació entre les parts i redueixen la capacitat econòmica de la majoria de propietaris que arrenden el seu habitatge per complementar els seus ingressos, especialment en un moment d'elevada inflació i tipus d'interès a l'alça. La regulació de preus no ha funcionat a cap dels llocs en què s'ha implementat".

I en aquest context, els economistes realitzaven una sèrie de propostes que -entenen- podrien ajudar a millorar aquesta llei. La primera és abandonar qualsevol mesura que suposi la introducció de controls sobre els nivells de preus de lloguer o imposi una actualització per sota de l'IPC d'aquests.

També creuen que caldria protegir de forma efectiva els drets dels propietaris que posen els seus habitatges de lloguer, garantint la ràpida recuperació dels immobles en el seu cas i el cobrament dels possibles deutes dels inquilins. Per a això, entenen que podria ser útil recuperar la idea d'una o diverses agències públiques de lloguer (estatal o autonòmiques), que ofereixin als llogaters una garantia creïble de pagament dels lloguers i possibles danys i de recuperació de l'immoble en el seu cas.

​Així mateix, veuen necessari augmentar l'oferta de terra i aportar sòl públic per a la construcció d'habitatges destinats al lloguer a preus accessibles; I proporcionar incentius a la iniciativa privada per a la promoció d'habitatge assequible i la rehabilitació del parc d'habitatges. També defensen que s'haurien d'augmentar els ajuts directes per al lloguer lligats a la renda o establir un sistema de subsidi per a lloguers per a les famílies amb menors rendes.

I que no haurien d'incrementar-se les càrregues a la urbanització de terra, ja que afecta la viabilitat econòmica dels plans urbanístics i, per tant, la possibilitat que una vegada aprovats no acabi executant-se la urbanització. Finalment, els economistes criticaven que els impostos que graven a l'habitatge a Espanya són excessius, ja que suporten més del 25% en total durant tot el procés de desenvolupament d'un habitatge de nova construcció, que unit al llarg termini administratiu que es necessita per obtenir totes les llicències i permisos fins que està disponible per ser ocupada, suportant els costos financers de la inversió realitzada, encareixen el preu final de forma notable.

"Simplificar i reduir els terminis de gestió administrativa, així com rebaixar significativament els impostos que la graven, hauria de tenir com a resultat una baixada del preu final de l'habitatge, la qual cosa repercutiria així mateix en una rebaixa del preu dels lloguers," concloïen.